Assessora de Celaá defèn que les CA regulen les llengües cooficials davant de l'"obsessió de recentralitzar" de la LOMQE

Guardar

lenguas_cooficiales
lenguas_cooficiales

La catedràtica Elena Martín, assessora de la ministra d'Educació i Formació Professional, Isabel Celaá, ha defès aquest dimecres que la reforma educativa que prepara el Govern deixe en mans de les CA la regulació de les llengües cooficials, davant de l'"obsessió de recentralitzar, recentralitzar i recentralitzar" de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) de 2013.

Martín ha recordat la polèmica frase de l'aleshores ministre d'Educació José Ignacio Wert quan parlava d'"espanyolitzar els alumnes catalans" per a assegurar que eixa és l'"obsessió" de la LOMQE, també coneguda com 'Llei Wert'. A més, creu que "és una fantasia perquè al final no pots controlar cada centre, cada aula".

Així ho ha manifestat en declaracions als mitjans abans de participar en la Jornada d'Orientació de la Universitat Politècnica de València (UPV), en ser preguntada sobre la modificació de la LOMQE que prepara l'Executiu de Pedro Sánchez.

Segons ha explicat, l'avantprojecte per a modificar la LOMQE "torna al model que tenia en el seu moment la LOGSE que era un 55% del currículum quan tens llengua pròpia -com la Comunitat Valenciana- dels ensenyaments mínims i la resta ho fa la comunitat. I ja està. I no aquesta bogeria d'hi ha assignatures especifiques, assignatures obligatòries, o assignatures autonòmiques".

La reforma aporta "major flexibilitat" a l'hora d'organitzar el currículum per àmbits. "És un poquet més flexible, no només de les CA, que a vegades descentralitzem molt cap a les CCAA i als centres no els deixem cap autonomia". Per a açò "destaca bastant la idea que o els centres fan els seus propis projectes amb compromisos i anàlisis de les seues característiques o el nivell de la CA és important però no garanteix suficientment l'adaptació".

La idea és que "les decisions les prenga qui està més pròxim a conéixer els casos, amb una regulació i amb una supervisió, però com des de dalt vas tu a decidir?". L'exempció de la llengua cooficial en mans de les regions "respon un poc a aquesta lògica", ha apuntat.

PRÒXIMES PAU SENSE EXEMPCIÓ

També el coordinador de les proves d'accés a la universitat a la Comunitat Valenciana, Antoni Gil, s'ha referit a la qüestió de les llengües cooficials, en concret en les pròximes PAU, que segons ha explicat a partir del pròxim curs, els alumnes de primer de Batxillerat que se'n vagen fora de la Comunitat Valenciana a cursar un any d'estudis no estaran exempts del valencià. Els que ja s'han anat en les condicions actuals sí mantindran l'exempció.
Destacats