La professora emèrita de la Universitat de València i arqueòloga, Carmen Aranegui, ha rebut el Premi Lluís Guarner concedit pels seus mèrits professionals en l'àmbit de l'arqueologia i per la seua trajectòria en la investigació històrica.
El jurat del Patronat va jutjar que "el seu treball ha contribuït al coneixement de la nostra història, i ha permés impulsar el prestigi i la igualtat social de les dones en el camp de la ciència".
Raquel Tamarit ha destacat de la premiada que és mereixedora per la seua vasta producció intel·lectual en l'àmbit de l'arqueologia i dels treballs de la nostra cultura. "Els magnífics estudis sobre la cultura ibèrica i les concrecions d'aquesta cultura sobre Llíria, Sagunt o Elx, entre molts altres, han servit als estudiosos per a conéixer i aprofundir sobre el llegat ibèric a les nostres terres valencianes", ha assegurat.
També ha ressaltat que la investigació d'Aranegui aborda "la prevalença de les dones en la cultura ibèrica i la importància que hi tenia perquè ens acosta a una visió actual sobre el paper de la dona en la societat i ens aproxima a una qüestió clau i essencial en aquests moments: la igualtat efectiva entre dones i homes".
Per la seua banda, Carmen Amoraga ha dit que Aranegui amb el seu treball "ha contribuït al coneixement de la nostra història, i ha permés impulsar el prestigi i la igualtat social de les dones en el camp de la ciència".
També ha anunciat que la Biblioteca Valenciana obri una exposició al públic sobre '30 anys dels premis Lluís Guarner' en la qual hi ha una selecció de materials de la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu que mostren la varietat tipològica dels fons de la institució.
Comença amb un recorregut per l'aportació intel·lectual de Lluís Guarner, des dels seus inicis en la poesia i les seues traduccions de poetes alemanys i francesos. Continua amb el seu interés en la poesia valenciana, especialment en la Renaixença valenciana i les figures de Teodor Llorente i Vicent Wenceslao Querol. També recull els seus treballs d'estudi i edició d'autors com Guillem de Castro i Lope de Vega o de l'obra 'El Cid', les adaptacions i les versions de la qual van gaudir de gran èxit i prestigi.
Les seues relacions amb Nicolau Primitiu s'exposen a través de les obres que mútuament es van dedicar, i de la participació de Lluís Guarner en el projecte de l'Editorial Sicània,
En la secció 'La Biblioteca destaca' es fa un repàs dels 30 anys de premis amb una obra de cada guardonat en representació de la seua aportació.
La secció dedicada al fons antic té una selecció dels documents anteriors a 1800 que pertanyen a la donació de Lluís Guarner, i que mostren el seu interés filològic, i alguns dels seus exlibris.
Les seccions d'hemeroteca i de fons gràfic repassen moments de la seua vida o de la seua variada activitat intel·lectual o les figures que més el van influir, com Frederic Mestral, o els esmentats Llorente i Querol.
Per la seua banda, la secció d'arxius i manuscrits exposa, entre altres, diverses partitures del fons Eduard Lopez-Chavarri amb lletra de Guarner, o alguns documents dels fons personals de dos dels premiats: Ignacio Soldevila Durando i José Luis Aguirre, amb les gravacions de Soldevila a Max Aub, el qüestionari complimentat per Camilo José Cela, o la correspondència de Miguel Delibes a Soldevila i de Miguel Mihura a Aguirre que són mostra del seu treball i del nivell del seu treball intel·lectual.
Carmen Aranegui Gascó
Està especialitzada en l'estudi de la cultura ibèrica i les seues ceràmiques i s'interessa en els canvis culturals que motiven les diferents cultures, tant durant l'Edat de Ferro (900-100 aC) com a través dels contactes amb Roma, principalment, a través de les excavacions del Grau Vell i de Fòrum de Sagunt, del Penyal d'Ifac (Calp), del litoral de Dénia i de la necròpolis de Cabezo Lucero (Guardamar del Segura). Aranegui va descobrir la importància de l'elaboració i comerç del vi en l'àrea romanovalenciana i, en particular, a Saguntum.És autora d'un centenar d'articles en prestigioses revistes com 'Bienes culturales: revista del Instituto de Patrimonio Histórico Español', 'Anales de prehistoria y arqueología', 'Saguntum' o 'Revista de estudios ibéricos'. També ha comissariat exposicions com 'Els ibers, prínceps d'Occident (1997-1998) que es va presentar al Gran Palais de París, a Bonn i Barcelona, i 'Argantoni, rei de Tartessos' (2000) editada a Sevilla (Fundació El Monte) i Alacant (MARQ). També és autora de llibres com 'Sagunto. Oppidum, emporio y municipio romano' (2004), 'Lixus. Del mito a la historia' (2012) i 'La dama de Elche. Dónde, cuándo y por qué' (2018).
En 2016, va rebre la Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural i, en 2018, la Medalla de Plata de la ciutat de Sagunt.