Carlos Huertas era el principal favorit per a convertir-se en campió d'Espanya de parakárate el cap de setmana del 18 i 19 de gener a Leganés. Encara que va estar a punt d'aconseguir-ho, un imprevist d'última hora li va suposar quedar en segona posició, obtenint la medalla de plata i, això sí, classificant-se per al pròxim Campionat d'Europa, que se celebrarà a l'Azerbaidjan a la fi de març i en el qual pot revalidar el seu títol com a vigent campió.
Després d'un intens cap de setmana a Leganés, Carlos torna a casa amb una medalla de plata penjada al coll i amb el bon sabor de boca d'haver realitzat una competició excel·lent, però amb un lleuger toc amarg per no haver obtingut el seu tan merescuda i desitjada medalla d'or.
I és que el jove parakarateca va finalitzar totes les rondes classificatòries en el primer lloc, arribant a situar-se un punt sencer per damunt del segon contrincant, una superioritat abismal tenint en compte que normalment la diferència entre els uns i els altres és de dècimes o de centèsimes.
No obstant això, alguna cosa es va torçar quan, en arribar a la final, els van comunicar que hi havia hagut un canvi en la normativa: Ja no es podia repetir l'últim kata realitzat en la fase anterior, això és, l'exercici que el karateka realitza sobre el tatami, «així que no va poder realitzar en la final el kata que millor li eixia», apunta Pepe Claramunt, el seu entrenador, havent d'efectuar un altre «molt difícil que se sol fer al principi de la competició, perquè si ix bé, dona molts punts, però que té un risc brutal en una final», afig.
Així, Carlos va haver de realitzar en la final del Campionat d'Espanya un complicat exercici que no havia preparat per a això, i encara que havia estat excel·lent i molt tranquil durant les dues jornades, «es va posar tan nerviós que es va desequilibrar en tres girs i, per centèsimes, va perdre el primer lloc i va passar a ser subcampió», explica Claramunt.
Al canvi de plans es va sumar el fet que el seu entrenador no va poder estar amb ell just abans de la final, ocupant el lloc de coach el seleccionador de la Selecció Valenciana de Parakárate. «Normalment, abans d'eixir ens asseiem junts i parlem, perquè el suport psicològic és molt important», comenta Pepe Claramunt, «especialment quan es tracta d'un esportista amb discapacitat intel·lectual».
Encara que els resultats són excel·lents, tant l'entrenador com el karateka senten la frustració de no haver obtingut l'or quan era el clar favorit, fins i tot entre els comentaristes i els jutges. «De fet, Antonio Gutiérrez, l'esportista que finalment va guanyar i que és l'actual campió del món, va declarar que tenia molts dubtes de guanyar», explica orgullós Claramunt, «perquè veien que Carlos estava molt segur i es feia amb tot».
L'esportiva competitivitat entre ells és evident, ja que «els dos tenen un nivell molt alt», explica l'entrenador: Gutiérrez és l'actual campió mundial, però Carlos li va guanyar en el passat campionat europeu, i també en les fases classificatòries d'este campionat d'Espanya. «I, com són els dos més forts, sempre els enfronten», comenta, així que probablement tornen a lluitar per l'or en la pròxima competició.
A pesar que la història va donar un gir desequilibrat en l'últim moment, les sensacions són molt bones, i és que el jove de 26 anys ha demostrat una vegada més estar a l'altura dels millors esportistes d'esta disciplina, no sols a nivell autonòmic, sinó també nacional, europeu i mundial. «Vaig per l'or en el Campionat d'Europa», declara Carlos Huertas, que assegura estar molt content amb la seua plata en este nacional.
«Prepararem una kata adequada a la nova normativa perquè puga ser de nou campió d'Europa», assegura Claramunt, alguna cosa que li classificaria automàticament per a competir en el pròxim campionat del món, que se celebrarà a Dubai al novembre de 2020. «Ha de ser campió del món», augura l'entrenador, que confia plenament en el que és el seu pequeño saltamontes des de fa més de 20 anys i actual campió d'Europa.