Revolver va presentar el passat 10 de febrer el seu nou disc, Capitol, i comença gira la setmana vinent a Barcelona. El divendres 3 de març, València (Sala Moon) tindrà l'honor de veure en directe a Carlos Goñi. València Extra ha estat parlant amb ell dies abans de la seua estrena. L'ànima de Revolver fa setmanes que porta un ritme frenètic amb la signatura de discos però es mostra il·lusionat i content, com el primer dia fa més de tres dècades. Capitol suposa el seu dotzé LP, dinové si s'expliquen els bàsics, directes i recopilatoris que ha publicat.
Què és Capitol?
És una bona col·lecció de cançons. No hi ha un rerefons, no és un disc social, no és cultural, no és de reivindicació... No és que ho diga jo, sinó que ho diu també algun dels músics que fa molts anys que treballa amb mi. És una de les millors col·leccions de cançons que he tingut mai.En què es diferencia de la resta de la seua discografia?
Cada treball és diferent de l'anterior perquè representen períodes diferents de la meua vida i, efectivament, perquè hi ha diferències. No obstant això, és cert que al final tots tenen a veure alguna cosa perquè no són llibres diferents sinó que són capítols diferents d'un mateix llibre i vulgues o no alguna unió han de tenir però donant per descomptat açò són diferents entre si.Què explica este Capitol del llibre?
Compte com m'ha anat la vida en els últims tres anys. No és dir-ho d'una altra manera. Capitol ha sigut l'hotel on estos últims anys més temps he parat. Em trobava a gust i, ja que havia d'estar aprofitava i escriure. Ha sigut genial perquè el lloc és extraordinàriament inspirador. És un lloc molt especial per la confluència de la Gran Via amb Callao, hi ha molta vida per ací a baix.Es pot dir que Capitol és la seua obra mestra?
No tinc obres mestres. No sabria escollir-te una cançó ni d'este disc ni de cap. Al final totes les cançons les faig el millor que puc, el millor que sé i em deixe la vida en elles. Cadascuna representa un estat d'ànim concret, vull reflectir alguna cosa que una altra no ho fa. Cada cançó és una història en realitat. No em puc quedar amb cap cançó, de la mateixa manera que no sabria quedar-me amb un disc dels quals he fet, seriosa incapaç.Que diferencia hi ha en el Carlos Goñi que va començar en els anys 90 al d'ara?
Tot, gràcies a Déu tot. No m'assemble en res i estic encantat de no semblar-me en res. Ho tenia tot per fer i la vida va passant. Cada vegada que veig que algú respon a eixa pregunta amb un: 'seguisc sent el mateix' sempre pense que vaja pèrdua de temps. No es pot ser igual 20 anys després i si algú és exactament igual, és com que s'hauria de fer-ho mirar".A més del temps, què li ha fet canviar en estos anys?
El temps no et fa canviar sinó el que ocorre amb el pas del temps. Al meu m'han ocorregut moltes coses com a tots. Unes millors, unes pitjors, unes més interessants, altres menys... he conegut gent nova, que ve i que es va... així és la vida. Si és que les coses són com són, la vida va passant per damunt.Hi ha algun un punt d'inflexió que va significar el canvi en estos anys?
Crec que no es canvia en un moment, canvies gradualment. És com el vent que pot anar modelant qualsevol roca. Doncs el pas dels dies és el que va modelant el teu caràcter. Si és cert que en este temps m'he enfrontat, més emocionalment, a certes coses. Necessitava i intentava eixir d'un soterrani en el qual havia estat ficat molts anys i ara estic feliç. Sí que he canviat molt en els últims 4 mesos. Hi ha hagut un treball i un esforç per a eixir d'un lloc emocional en el qual no vènia gens de bé estar.Què espera en un futur?Era com una motxilla que la portava a l'esquena, creus que totes les culpes i tot el que tens en eixa motxilla és per tí. Cada dia pesa més, perquè que eres el responsable d'açò. I, al cap i a la fi, la teua vida projecta una ombra molt trista. En realitat la teua no eres així però és el que projectes. Fins que arriba un dia en el qual comences a traure el que portes en la motxilla i comences a retornar-li a cadascun el seu i tu et quedes amb el teu. Llavors, senzillament, canvia tot molt i ixes d'un soterrani horrible i veus que els dies són en colors.
Espere que vaja tan bé com puguen anar les coses. En tots els anys que té Revolver mai havia tingut a hores d'ara 54 concerts signats i ara sí. Estic feliç, el rècord és el menys important, el més important és que hi ha un treball per a fer i que tenim moltes ganes de dur-ho a terme.