La televisió autonòmica valenciana, À Punt, també és un dels eixos de la campanya de cara a les autonòmiques del 28 d'abril. Tota la dreta valenciana comparteix crítiques cap a l'ens. No obstant això, la candidata del PP Isabel Bonig i de Ciutadans, Toni Cantó, advocaven per una reforma perquè no fóra una "mini TV3" o "TeleCompromís", com ells la denominen. No obstant això, Va cantar ahir es va sumar a la postura de la formació ultradretana Vox i va parlar de tancar À Punt.
El candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana va presentar ahir algunes de les seues promeses si aconsegueix governar en les pròximes eleccions autonòmiques en matèria d'educació. Va avançar 4 de les 35 que, assegura, proposaran per a aconseguir que "el futur i l'educació dels xiquets siga excel·lent".
Acabar amb els barracons, premiar a les facultats amb millors resultats, o aconseguir que els alumnes acaben el Batxillerat amb un nivell d'anglés C1, 3 més que l'actual A2. Segons els càlculs de la formació, per a "traure d'una vegada per sempre" als alumnes i alumnes dels barracons seria necessària uns 154 milions d'euros. Una suma xicoteta en comparació amb la que, assegura, aconseguirà en reduir l'administració pública: 750 milions. Una retallada en el qual engloba À Punt.
Cantó ja va anunciar, igual que Bonig, la seua intenció de reduir conselleries per veure-les "inútils", com és el cas de la Conselleria de Transparència. "No serveix absolutament per a res", va asseverar el candidat sobre la conselleria encarregada de procurar la transparència de l'activitat dels polítics i la participació ciutadana. En relació a les noves partides per a educació, no obstant això, ha ampliat el rang; podria suprimir la citada conselleria, les ajudes al valencià o À Punt: "Un es crea un òrgan de propaganda o trau xiquets dels barracons".
"Xiringuitos"
El mes passat, poc després de la convocatòria d'eleccions, Cantó va qualificar À Punt i l'Agència Valenciana Antifrau -que Bonig vol suprimir- de "xiringuitos" del Govern del Botànic. Va utilitzar aquest qualificatiu per considerar que ambdues tenen unes despeses massa elevades, encara que ambdues van ser aprovades amb els vots del seu partit.Segons Va cantar "la televisió pública costa 9.000 euros per cada habitant que la veu". Tanmateix això no es reflecteix en ningunes dades. La Comunitat Valenciana és una de les autonomies que menys diners per habitant destina a la seua televisió pública, 11€. El candidat assegura que la cadena "només la veu un 1% dels valencians", malgrat que la quota mitjana al novembre del passat any era del 2,4% i aquest març passat va aconseguir el 2,5%. Els càlculs de Cantó, fins i tot només amb l'1% dels majors de 15 anys -segons l'INE-, resultarien en 1.300€.