Que aquest any 2018 no anava a ser un any fàcil per al PP valencià, era ben sabut. No obstant això, malgrat les expectatives, els tribunals agreugen la situació d'antics dirigents de la formació en casos que porten anys instruint-se o en casos que es donen a conéixer per primera vegada. Un exemple d'açò és el de Francisco Camps, que ja carrega a l'esquena amb tres causes judicials obertes des de divendres passat, quan es va fer pública l'última.
Valmor, la Fórmula 1, i la visita del Papa Benedicto XVI són símbols d'una època plagada de cites grandiloqüents que amagaven, pel que sembla, alguna cosa més que progrés per al territori valencià. Sense comptar amb el ben conegut cas Gürtel, en el qual l'expresident no està imputat però el nom del qual ha ressonat una vegada i una altra en cadascuna de les declaracions dels capitosts de la trama i de persones de la seua confiança. En València Extra fem un repàs a l'embull judicial a la qual s'enfronta Camps.
Cas Valmor
"Ni un euro" costaria als valencians i valencianes, en paraules de Francisco Camps, l'organització dels Grans Premis de la Fórmula 1 a València entre 2008 i 2012. Però tot indica que no va ser així. Comencem pel principi. Es troben imputats, a més de l'expresident de la Generalitat, Belén Reyero i Nicolás Figueras, exdirectius de la companyia pública Projectes Temàtics de la Comunitat (SPTCV), Dolores Johnson (exconsellera de Turisme, Esport i Cultura), i Jorge Martínez 'Aspar' (expilot i empresari).
La gran protagonista de l'embolic és l'empresa encarregada d'organitzar els campionats, Valmor Sports SL, els socis de la qual eren 'Aspar', Fernando Roig, i Bancaixa. Segons acredita la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) en diversos informes, aquesta societat va ser creada amb l'única fi d'enriquir a determinades persones. I és que, l'empresa privada ni tan sols al principi tenia el capital suficient per a fer front a les seues despeses. Així que va subcontractar a l'empresa pública Circuit del Motor, que va repartir contractacions "a dit".
Jorge Martínez 'Aspar' | @Di_Amador
Era Valmor la que havia de pagar les factures, però això mai va succeir. I la Generalitat Valenciana va acabar absorbint-la per un euro, l'euro més sobrevalorat, perquè l'Administració valenciana també va adquirir un deute amb tercers de 24 milions d'euros i li va perdonar un altre deute de 14,6 milions d'euros. Del "ni un euro" a un pufo de més de 38 milions d'euros.
Tanmateix, la presumpta corruptela no acaba ací. Per a adjudicar els contractes sense expedient ni competència, es van crear contractes ficticis a posteriori, i així donar una aparença de legalitat a totes aquestes operacions. En els correus rastrejats per la UDEF, destaca el nom de Desamparados del Valle, del departament jurídic del Circuit del Motor. Aquests mails també evidencien la connivència del despatx Broseta Abogados per a fabricar els expedients falsos. No obstant això, no apareixen com imputats en el cas.
Camps, imputat des d'inicis del passat mes de desembre, haurà d'acudir a declarar el pròxim 18 de maig sobre les negociacions prèvies per a portar a València els Grans Premis i sobre el forat en les arques públiques que va provocar l'adquisició de Valmor. Està acusat d'un delicte de prevaricació i un altre de malversació.
Posibles sobrecostos milionaris en la F1
Francisco Camps | @inf24A més del cas Valmor, la justícia ha obert altra causa judicial contra Camps, per presumptes irregularitats en el disseny i en la construcció del circuit urbà de la Fórmula 1. Va ser a principis d'aquest mes quan el Jutjat d'Instrucció número 17 de València va imputar a l'exdirigent del PP, però també al seu exconseller d'Infraestructures, Mario Flores i al número dos d'aquesta Conselleria, Victoriano Sánchez-Barcaiztegui. També enginyers i responsables d'empreses estan imputats.
Van ser els impulsors d'un circuit que va costar prop de 100 milions d'euros quan la inversió inicial prevista era de 60 milions. Per això, la Conselleria d'Infraestructures va demanar un crèdit de 60 milions d'euros que va començar a amortitzar en 2016, nou anys després. Açò costa anualment 7,5 milions a les arques públiques, que pesaran sobre el pressupost valencià fins a 2023.
A més, aquest procediment investiga si l'adjudicació d'aquests contractes també es va fer a la carta, com sembla que succeeix en el cas Valmor. I ací també s'han detectat canvis de dates en diversos documents intervinguts. Un dels contractes que es troba en dubte és de l'obra de connexió de l'Albereda-Avinguda de França-Port i Condicionament de la Marina Reial en 2007 i 2008. Així mateix, la policia investiga un viatge de l'exconseller Flores i el seu número 2 a Dubai i Bahrain.
OBRES DEL CIRCUIT |
42,9 milions |
MARINA REIAL |
24,9 milions |
BOXES |
22,3 milions |
DESPESES FINANCERES |
7,3 milions |
VIGILÀNCIA |
0,6 milions |
TOTAL |
98,0 milions |
La visita del Papa en 2006
Esteban Escudero i el Papa Benedicto XVI | @podembcnDotze anys després, Camps es veu esguitat per la visita del Papa Benedicto XVI en 2006 per la V Trobada Mundial de les Famílies celebrada en la ciutat de València. I és que divendres passat eixia a la llum aquesta investigació que es duu a terme des de 2016 per ordre de l'Audiència Nacional. Imputats es troben Francisco Camps; l'expresident de les Corts Valencianes, Juan Cotino; i el bisbe auxiliar de València, Esteban Escudero. També podem trobar en aquesta llista a l'exvicepresident de la Generalitat, Víctor Campos; l'exregidor de València Enrique Pérez Boada; i Antonio Corbí, secretari de l'arquebisbat.
Es tracta d'una peça separada del cas Gürtel. I és que, el jutge instructor va veure tantes irregularitats que va decidir investigar-ho per separat. Així que anem al gra. La fundació organitzadora de la Trobada estava formada per la Generalitat, l'Ajuntament de València, la Diputació i l'Arquebisbat de la ciutat. D'aquesta forma, en la junta rectora es trobaven Camps, Rita Barberá, Victor Campos i l'arquebisbe mort Agustín García-Gasco.
La factura d'aquest acte ascendeix a 22,2 milions d'euros. I, encara que els organitzadors insisteixen que la majoria de les despeses es van autofinançar; altres informes de la Intervenció de la Generalitat van detectar "irregularitats", "incertesa" i "incompliments" de la Llei. Tot açò a pesar que la fundació es va negar a facilitar els seus comptes d'entre 2005 i 2009. I com en els altres procediments, allò important són els contractes. Ací, la Intervenció no té constància que existiren contractes.