El gestor del compte de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) València en CaixaBank ha declarat aquest dijous en el Jutjat d'Instrucció número 18 de València, que investiga l'estafa de quatre milions d'euros en la companyia pública, que el gerent, Josep Enric Garcia Alemany, va entrar en la banca electrònica de l'entitat al setembre i va ordenar algun pagament a proveïdors.
L'empleat de l'entitat, que ha declarat aquest dijous en el jutjat com a testimoni, ha explicat que durant els dies en què es va cometre l'estafa --entre el 3, quan van començar els pagaments i el 23 de setembre, quan salten les alarmes-- a més de la qual era cap d'Administració de l'empresa i única treballador comiat i investigada en la causa, van entrar en la banca electrònica dos responsables en la signatura: la responsable de l'àrea de Gestió i el gerent, que estava de vacances fins al 9 de setembre.
Segons ha pogut saber Europa Press, en la seua declaració ha dit que el gerent consta que va donar una ordre de pagament en aqueixes dates. Així mateix, el gestor, a preguntes del lletrat de la treballadora acomiadada, ha assegurat que tant Alemany com la responsable de Gestió entraven a mirar els comptes, un fet que poden saber a través de les claus que té cadascun.
D'igual manera, ha desgranat que havia tramitat pagaments amb anterioritat pel procediment de rebre a través del correu electrònic una carta d'ordre de pagament en pdf, un procediment que ha explicat que és habitual quan es treballa amb clients institucionals.
Durant la seua declaració, l'empleat ha explicat que no va detectar gens estrany fins que el dilluns 23 de setembre va rebre les factures que havia demanat a l'encarregada d'administració el divendres anterior. Ací és quan el banc va començar a detectar les fallades.
En un informe del passat 24 d'octubre el banc va contestar a l'EMT rebutjant abonar l'import de les huit transferències ordenades per 4 milions d'euros a comptes de la Xina, assegurava que les ordres de pagament activades per l'empresa van ser cursades i confirmades per diversos mitjans i autenticades a través dels telèfons i adreces de correu corporatius i comunicava que CaixaBank no tenia responsabilitat en els "fraus o eventuals bretxes de seguretat que puguen patir els seus clients, ni ha de respondre en els supòsits de negligència" del client.