La Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) preveu una caiguda del PIB de la regió entorn del 12% en un 2020 marcat per la crisi derivada de la pandèmia de la Covid-19 i espera una recuperació de prop del 8% per a 2021.
Així consta en el seu últim Informe de Conjuntura i Perspectives Econòmiques, que constata que l'economia valenciana, igual que la resta d'economies, va acusar el primer semestre de l'any un enfonsament en el conjunt de la seua activitat i l'impacte més gran es va produir en el període abril-juny, amb un enfonsament de més del 25% en taxa anual.
L'informe adverteix que els 'xocs' d'oferta i demanda provocats per la pandèmia en la Comunitat han tingut un "impacte més sever" que en altres regions i en el conjunt de l'economia nacional.
En gran manera --analitza el document-- això es deu a l'especialització productiva -amb un major pes del turisme, l'hostaleria, la construcció i branques manufactureres de béns de consum-, així com al grau més gran d'obertura a l'exterior (en béns i en turisme), i a una major intensitat d'autònoms i microempreses en algunes de les branques del sector serveis.
L'estudi assenyala que l'actual crisi ha posat en relleu també la "forta interdependència" que existeix entre els agregats macroeconòmics, els agents econòmics i els sectors productius dins del nostre sistema que, a més, està obert a l'exterior.
A més, s'han posat de manifest "moltes de les febleses de l'estructura productiva i del teixit empresarial", així com el fet que la incertesa retarda tota iniciativa o projecte prescindible en el curt termini.
L'impacte més gran de la pandèmia s'ha centrat en el segon trimestre de l'any, període en el qual es concentra la major part de l'estat d'alarma (de 15 de març a 21 de juny). Segons les estimacions de l'AIReF l'enfonsament de l'economia valenciana podria haver sigut del 25,6% en taxa interanual.
Com es pot extraure d'aquest informe de conjuntura de la CEV, la repercussió de la pandèmia ha afectat a tots els agregats econòmics i a tots els sectors productius, però la "intensitat de l'impacte no ha sigut homogènia, ni tampoc el seu grau de recuperació".
En el sector primari, el tancament del canal Horeca i la caiguda de la demanda han agreujat la situació per a molts cultius. També la ramaderia va acusar descensos. En el sector industrial, excepte en "material i equip elèctric, electrònic, informàtic i òptic", la resta de les branques ha patit caigudes intenses en la seua producció; en gran part, pel tancament decretat.
Van destacar per la intensitat de l'enfonsament en la seua activitat les branques 'material de transport', 'cuir i calçat', 'tèxtil i confecció'.
Per contra, les circumstàncies de la situació van provocar que la caiguda en 'alimentació, begudes i tabac' fóra molt més lleu. Els indicadors més recents apunten a una recuperació generalitzada de la indústria manufacturera, superior a la mostrada en mitjana nacional, però sense aconseguir els nivells previs a la crisi.
La construcció també va acusar un enfonsament en la seua activitat, amb caigudes més acusades en la licitació oficial que en habitatges. Les dades més recents semblen avalar "una certa recuperació" en habitatge de nova construcció.
El macrosector serveis ha sigut el sector més afectat per la pandèmia. Les branques relacionades amb el turisme, l'oci, el transport i el comerç han sigut "especialment colpejades" durant el més agut de la crisi i en els mesos següents.
La implantació de quarantenes per part d'alguns governs nacionals emissors de turistes estrangers, l'absència del programa Imserso i l'escalada de rebrots puntuals en determinades zones d'Espanya, "no buida la incertesa" en aquestes branques, apunta la CEV en el seu informe.
El tancament de fronteres i la caiguda de la demanda en les economies a escala mundial va provocar el refredament de les relacions comercials. El sector exterior valencià va acusar una deterioració amb tres baixades importants tant en exportacions com en importacions.
Excepte en 'alimentació, begudes i tabac', la resta de les grans partides exportadores de la Comunitat Valenciana va patir "minvaments importants" en els seus volums d'exportació. No obstant això, les últimes dades semblen indicar una "lenta recuperació de les exportacions", sobretot cap als països de la Unió Europea.
La crisi ha tendit conseqüències molt notables sobre l'ocupació. El nombre de persones en situació d'atur va pujar durant tots els mesos, excepte el mes de juliol. A l'agost, l'atur registrat va ser un 20,72% més alt que a l'agost de l'any anterior. Cal recordar que les persones que encara estan subjectes a un ERTE no computen a l'efecte d'atur.
DESTRUCCIÓ DEL TEIXIT PRODUCTIU
Els indicadors apunten al fet que s'està destruint teixit empresarial, amb tancaments d'empreses i baixes d'autònoms. En el seu conjunt el nombre d'activitats afiliades va caure entre gener i juny un 5,44%.Destaquen els enfonsaments en 'activitats artístiques', 'educació', 'transport i emmagatzematge' i 'hostaleria'; tots ells, sens dubte, a causa de la situació extremadament adversa a la qual van haver d'enfrontar-se els autònoms durant el "gran confinament".
Així, en l'evolució del nombre d'empreses en la Comunitat Valenciana en els últims 15 mesos s'observa un clar descens al març i abril de 2020; a partir de maig s'observa ja una lleugera pujada, sense aconseguir al juliol els nivells previs a la crisi sanitària i de moment, la tendència alcista es va trencar el mes d'agost.
LES RECEPTES DE LA CEV
Per tot això, des de la CEV s'insisteix que és imperatiu "redoblar els esforços" per a impedir que es destruïsca més teixit productiu i ocupació.En aquest sentit, la patronal autonòmica advoca per la pròrroga dels ERTE en tots els sectors, com es contempla en l'III Acord Social en Defensa de l'Ocupació. "Les cadenes de valor no sols són globals, sinó que el seu abast es desplega més enllà d'empreses i sectors concrets", argumenta.
Quant a les previsions que van sustentar els calendaris per als préstecs ICO, la CEV adverteix que han quedat "desfasades", i "l'enfonsament de l'activitat i el retard de la recuperació continuen minvant la tresoreria d'empreses i autònoms". Per això advoca per ampliar el període de carència d'1 a 2 anys i el període total dels préstecs de 5 a 7 anys.
La patronal assenyala també que "els nous pressupostos públics no han d'incloure un augment de la pressió fiscal. L'economia real requereix una política fiscal que faça costat als agents econòmics i que incentive la productivitat i la competitivitat", defensa.
Finalment, la CEV sosté que el Pla Next Generation EU ha de programar-se i executar-se "amb criteri i agilitat", ja que suposarà un "gran suport per a la recuperació i la modernització de la nostra economia". Per a això, l'organització empresarial considera "imprescindible modificar la Llei de Contractes de l'Estat, amb la finalitat d'adequar els seus terminis als requisits en la gestió dels fons europeus", conclou l'informe.