El Botànic aprova els seus cinquens i més alts pressupostos de la història

El lleuger augment total en els comptes repercuteix en gran manera en polítiques socials, d’habitatge i contra el canvi climàtic

Guardar

Negociaciones botanic oltra puig dalmau-10
Negociaciones botanic oltra puig dalmau-10

Els pressupostos de la Generalitat Valenciana per a 2020 s'han aprovat. Els cinquens pressupostos del Botànic, gràcies a la majoria progressista del PSPV, Compromís i Unides Podem, aprovaran el pressupost més gran de la història de la Comunitat, en la qual les grans partides protagonistes, també de la majoria d'esmenes de l'oposició, són Educació, Igualtat o Habitatge. Uns pressupostos que, assegura el Conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Solar, són "de responsabilitat" i un exercici d'"autogovern".

Després d'unes sessions en les quals l'oposició ha titllat d'"irreals" o "a la veneçolana" els pressupostos, les Corts aprovaran per majoria uns comptes que, fa uns mesos, es rumorejava que podrien no existir. Després que a l'octubre es plantejara la possibilitat de prorrogar els pressupostos donada la inestabilitat governamental a Espanya, finalment es va apostar per continuar avant per a presentar, el 31 d'aqueix mes.

Els comptes que s'aproven contenen una pujada. "Lleugera, però pujada", va argumentar Soler. Dels 16.706,8 milions pressupostats per a 2019, 2020 comptarà amb 16.970,4 milions d'euros. Una xifra, no obstant això, que finalment serà una mica superior després de les esmenes.

Inclusió, habitatge i sostenibilitat

Són les Conselleries relatives a l'Estat de Benestar i Serveis Socials les que més despesa comporten al Consell. Així, La Conselleria de Sanitat, la d'Educació i Igualtat concentren el 55,6% del pressupost, més de la meitat.

Una de les conselleries que més augmenten, de manera relativa, el seu pressupost, és la de la Vicepresidenta, la d'Igualtat i Polítiques Inclusives. L'àrea de Mònica Oltra augmenta un 5,7% fins a arribar als 1.618 milions. Es tracta d'una àrea de creixent importància per les seues polítiques socials i d'inclusió, com són les de Dependència -de les quals l'Estat deu milions-.

La Conselleria del nou Vicepresident Segon, Rubén Martínez Dalmau, és també una de les quals més creixement experimenten. Per a la vicepresidència segona, Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica es va acordar, al principi, 187,9 milions d'euros. Uns diners que repercutiria en mesures recolzades en l'Acord del Botànic II, com és augmentar l'habitatge públic i els règims de lloguer social. Precisament una de les esmenes dels mateixos partits de govern que ha tirat avant augmenta aquest pressupost; dos milions més per a un pla d'"intervenció general sostenible" dels habitatges públics de la Generalitat. També Sanitat augmenta un 1%, i Educació un 2,1%.

L'Emergència Climàtica també té un buit en els pressupostos. La conselleria de Mireia Mollà augmenta un 4% el seu pressupost, la tercera en increment, de la qual "més del 18% del pressupost" és per a accions destinades al món rural, ramader i contra el canvi climàtic. El reforç per la sostenibilitat consta d'un augment 'net', des de l'inici del projecte de pressupostos, que passa de 690.000 a 3,5 milions d'euros. Es tracta d'iniciatives dins del Pla d'Adaptació al Clima i Energia.

"Eslògans"

Durant la tramitació de la Llei de Pressupostos, s'han rebutjat 50 esmenes del PP, algunes vinculades a "fomentar lloguers d'emergència" o "rehabilitar habitatges i posar-les en lloguer" en comarques d'interior. No obstant això, des de Unides Podem van assenyalar que, en la pràctica, gran part d'aquestes esmenes significaven reduir els recursos per a l'"emergència d'habitatge".

Es van rebutjar, també, les 16 de Ciutadans. Toni Cantó, el líder de la formació en la Comunitat, ja va anunciar una "esmena a la totalitat" dels pressupostos abans fins i tot que el projecte d'aquests es feren públics. "El Botànic viu d'eslògans, no de realitats", va assenyalar el síndic en l'anterior ple.

Segons el Conseller d'Hisenda, aquests pressupostos "realistes" són un "blindatge" per a una "sanitat, educació i protecció social" de qualitat.

Destacats