Després de més d'hora i mitja de debat, els candidats han arribat a l'anomenat ‘minut d'or’, una apel·lació al vot, especialment al dels indecisos. La candidata del PP a la presidència de la Generalitat, Isabel Bonig, s'ha acomiadat apel·lant a la por: “Espanya i la Comunitat Valenciana es juguen molt, però vosté es juga molt més”, s'ha acomiadat.
Durant aquests últims 60 segons de cara a l'audiència, la candidata ha repetit la paraula “lliberteu” quatre vegades. En una d'elles, per a apel·lar a una llibertat lingüística que, una altra de les seues propostes, minvaria.
Bonig ha assegurat en el seu comiat que “és el moment” de construir entre tots “un futur de prosperitat i, sobretot, de llibertat”. Per a la candidata part de la reivindicació d'aquesta llibertat a aconseguir és “a l'hora de parlar castellà o valencià” després d'assegurar, fins i tot, que es distingeix entre “valencians bons i dolents” segons parlen valencià -els bons, dóna a entendre- o castellà.
No obstant això, quan el debat portava prop de mitja hora, la candidata popular va esgrimir una de les promeses que comparteix amb Ciutadans i amb la ultradreta de Vox: eliminar el requisit lingüístic de les oposicions: “Sobretot volem que el requisit lingüístic siga un mèrit, no un requisit imprescindible d'accés”.
Un requisit que, malgrat no ser imprescindible en tot el funcionariat com sol donar a entendre la dreta valenciana -en salut, per exemple-, tracta de garantir un dret recollit en l'Estatut. Aquest requisit pretén, entre altres coses, garantir el dret dels ciutadans a poder ser atesos en els dos idiomes oficials, tant castellà com valencià, indistintament.
Relegar el valencià
L'eliminació d'aquest, per tant, desatén aqueix dret recollit en un Estatut que, Bonig, defensa com alguna cosa a “respectar” si es vol pactar amb ella.En ocasions anteriors, Bonig ha vinculat aquest requisit de coneixement de la segona llengua de la Comunitat amb el Procés: “demanar el requisit del valencià és seguir el joc a l'independentisme”, va assegurar. Alguna cosa que, en canvi, està present en totes les administracions de comunitats bilingües, com Galícia, governada pel PP.
La proposta de la política valenciana està d'acord amb la llei de Llengües proposada pel seu líder nacional, Pablo Casado. Amb aquesta llei el candidat a President del Govern pretén excloure les llengües d'Espanya no castellanes de l'educació, administració i serveis públics. Una “llibertat” que relegaria al valencià a un ús familiar.