La jutgessa encarregada del cas que investiga irregularitats en diversos contractes de la visita del Papa, ha sol·licitat localitzar els domicilis dels testimonis proposats pel Ministeri Fiscal, entre els quals està l'actual dirigent del PPCV, Isabel Bonig. Així es detalla en la provisió a la qual ha tingut accés el diari Llevant, que prepara la citació com a testimonis a antics cards del Consell de Francisco Camps, Diputació i Ajuntament de Rita Barberà.
La fiscalia va sol·licitar la compareixença de Bonig, llavors Consellera d'Infraestructures, com a possible responsable de presumptes irregularitats en condonar un deute durant la visita del pontífex. Segons van assenyalar la Generalitat, a través de l'empresa pública Vaersa, podria haver condonat un deute de 519.011,65 euros a la Fundació V Trobada Mundial de les Famílies.
Vaersa va gastar 850.000 euros en diversos treballs. 447.423,85 es recollien en dos contractes, mentre que el mig milió restant va ser assumit per la Generalitat. És per aquesta acció que està cridada com a testimoni.
Vaersa era una empresa pública que depenia, directament, de la Conselleria de Bonig. Encara que segons es detallaven en les seues funcions, estava dedicada al tractament de residus, des de la Generalitat es va utilitzar per a realitzar diversos encàrrecs i treballs per a la fundació. Alguna cosa que no consta en cap conveni.
Segons l'acusació, aquesta Fundació, amb majoria de capital públic, havia de regir-se per la Llei de Contractes de les Administracions.
El director de l'empresa pública Vaersa també ha sigut citat, encara que en qualitat d'imputat. Bonig, diputada en les Corts Valencianes, no pot ser imputada. Seria necessari passar pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). El director, Felipe Espinosa, ja ha sigut condemnat anteriorment per apropiació indeguda i delicte societari.
Igual que l'expresident Mariano Rajoy en el cas de la caixa B del PP, com a testimoni Bonig està obligada a dir la veritat o incorreria en delicte. Segons un testimoni de l'empresa, la Generalitat la utilitzava per a encarregar-li els treballs que no volia realitzar cap altra empresa. A més, sense límit de contractacions o adquisició de material.