El Centre Cultural El Molí de Benetússer estrena demà divendres 25 d'octubre a les 20.30h "Delirium" l'últim treball de la companyia valenciana Teatro del Contrahecho. L'obra reflexiona sobre l'alcoholisme i un altre tipus d'addiccions, com el consum compulsiu, els videojocs, consum de porno online i l'ús del mòbil.
Segons l'Organització Mundial de la Salut, més de tres milions de persones moren anualment a causa de l'alcoholisme. L'inici del consum cada vegada té lloc més prompte: un 81,2 per cent dels joves menors d'edat declara haver ingerit begudes altament graduades alguna vegada en la vida. Eixa realitat incòmoda, que la societat prefereix ignorar, és la matèria primera de la nova obra de Teatro del Contrahecho, Delirium. La tragicomèdia, escrita per Marcos Luis Hernando, i dirigida per Isabel Martí, s'estrena demà 25 d'octubre en el Centre Cultural El Molí de Benetússer, el 26 s'ha previst una funció de carrer a Riola, del 31 d'octubre al 10 de novembre, estarà programada a la Sala Ultramar, de València, i el 17 de novembre hi ha una funció en el Teatre-Cinema Ricardo Cebolla de Corbera.
Els responsables de la proposta han fet una gran faena de documentació. El punt de partida va ser la literatura, amb la lectura d'obres de Lucia Berlin, Charles Bukowski, Baudelaire i Boris Vian, sense oblidar un llibre biogràfic sobre la droga més legal del món, Vino torcido, de Joaquín Santaella. Marcos Luis Hernando també va recopilar dades que li van fer arribar des d'associacions d'afectats i el Ministeri de Sanitat. I a l'escriptura i l'estadística, li va sumar entrevistes personals a antics addictes, a una psicòloga especialitzada en addiccions i a una treballadora social.
Els protagonistes de Delirium són tres dones (Rosanna Espinós, Pilu Fontán i María Poquet) i dos homes (Alberto Baño i Ernesto Pastor), apostats en un bar com a "ocellets enfilats en un cable d'alta tensió", compara l'autor del text, que s'ha inspirat en "eixos habitants de barres que veus asseguts en el seu tamboret amb la mirada perduda i la copa davant".
Hernando ha recorregut al lirisme per a retratar una realitat sòrdida en la qual han viscut poetes com Jack Kerouac, Dylan Thomas, Elizabeth Bishop i Marguerite Duras. En el seu conjunt, el muntatge és "una cançó d'amor desolat, que busca l'empatia amb la decadència que molts reconeixeran com a pròpia, perquè està en la idiosincràsia de la nostra societat".
Llandes de bar
Delirium reprodueix fidelment les converses de bar, amb debats candents com la pena de mort, la legalització de les armes, l'aporofòbia, la corrupció, l'eclosió dels runners i la massificació turística, però en realitat, no s'aprofundeix en cap. "La forma actual de consumir alcohol, com totes les addiccions, pertorba la nostra capacitat d'analitzar la realitat que ens envolta, alguna cosa que d'altra banda els interessa molt als poders fàctics: ens volen atordits i ignorants, que siguem presa fàcil de les opinions d'impacte, eixes idees que si s'analitzaren en profunditat caurien pel seu propi pes", considera Isabel Martí.Delirium para atenció, així mateix, a altres addiccions contemporànies, com les compres, els videojocs, el consum de porno online i l'ús compulsiu del mòbil, "una cortina de fum en el seu conjunt que espesseixen dia a dia perquè no vegem la soledat, la pobresa i l'alienació social".
Martí revela que l'objectiu que es persegueix amb eixa mirada transversal que acostuma a llançar la companyia és concernir l'espectador: "No volem la seua compassió, volem la seua reacció. Si les persones que vénen a veure l'obra empatitzen amb els personatges però des de dalt, des de la postura de "pobres borratxos, encara sort que jo no sóc així", l'efecte transformador del teatre no té lloc. I no podem permetre'ns malgastar oportunitats de transformar a l'ésser humà".
Component de gènere
Com en l'anterior proposta de la companyia, Segarem ortigues amb els tacons, el text té un fort component de gènere, amb recalcament en els estàndards de bellesa, en els prejudicis cap a les dones que beuen i en la ingesta d'alcohol com a atenuant en casos de violació. "L'art en general i el teatre en particular no poden ser aliens al que ens envolta. I és evident que hi ha un canvi de paradigma, encara que a vegades s'enarbora la bandera de la llibertat de la dona per a finalitats perverses. Particularment, pense que el feminisme no hauria de detenir-se a dinamitar els rols de gènere, sinó a lluitar per destruir definitivament el binarisme home/dona", exposa la directora de totes dues obres.Per a la seua posada en escena, Isabel Martí es va plantejar no caure en l'estereotip del borratxo en la direcció d'actors. Per a aconseguir que l'elenc no sobreactue i resulte histriònic, es va canviar la perspectiva, de manera que no treballaren des de la mirada externa sinó sobre la percepció interna, "perquè la percepció que tenen les persones embriagues dels seus propis moviments no és la mateixa que la que es veu des de fora".
L'espai sonor és el sisé intèrpret de Delirium. En el teatre de text és un aspecte que està poc explotat, més enllà d'alguna música que acompanya, però Isabel Martí és una ferma creient en les seues possibilitats: "El so completa la informació que ens dóna la imatge i com el nostre públic és principalment visual, la informació sonora li la colem per la porta de darrere, és a dir, directa a l'emocional".