El 24 de maig de 2015 es va produir un important canvi polític a la Comunitat Valenciana. I és que després de bastants anys sota la batuta del Partit Popular, la Generalitat Valenciana canviava de president. Molts han sigut els avanços que ha experimentat la Comunitat des de llavors. Canvis que, en paraules de la vicepresidenta Mónica Oltra durant el seu discurs en el Congrés General d'Iniciativa, han anat encaminades al fet que 'la societat passe de la queixa a l'apoderament, fent polítiques que ja ningú s'atrevirà a revertir, com la gratuïtat dels llibres de text, l'eliminació del copagament farmacèutic, la creació de la renda valenciana d'inclusió o la Llei Social de l'Habitatge. Som els dels xicotets canvis que milloren la vida de les persones'.
Un balanç d'aquests tres anys al capdavant, en els quals s'ha passat de l'era del PP 'quan lligaven els gossos amb llonganisses i ens tractaven com a bojos per començar a denunciar la corrupció' a una legislatura que ha suposat la transformació de la Comunitat Valenciana, tot i que encara amb assignatures pendents, que esperen resoldre si la societat valenciana torna a dipositar en ells la seua confiança. I és que, d'acord amb les paraules d'Oltra, 'la legislatura que començarem en 2019 ha de ser l'inici de la transformació 100% botànica. En aquests tres anys hem fet una gran labor per a canviar inèrcies, atendre les emergències i desfer els nyaps que havia deixat el PP, en la pròxima podrem aprofundir en polítiques plenament botàniques que comencen a transformar la nostra societat'.
L'infrafinançament: la lluita permanent entre el Govern autonòmic i l'Executiu Central
Ha sigut la batalla perduda del Govern valencià, encara que mai han deixat de reivindicar un finançament just per a la Comunitat. Ja durant el manat de Mariano Rajoy, la societat valenciana va eixir al carrer en una manifestació multitudinària, liderada pel Govern del Botànic, per a reclamar no solament un finançament que s'adaptara a la situació real de la Comunitat Valenciana, sinó també la regularització d'un deute històric que ofega els pressupostos valencians.Molt esforç invertit que cau en sac trencat. I és que, a pesar que l'actual President del Govern, Pedro Sánchez, es va comprometre a remeiar aquesta situació durant les seues intervencions en la moció de censura, la veritat és que, durant la seua compareixença en el Senat, va descartar reformar el sistema de finançament en què queda de legislatura, encara que es va comprometre a millores econòmiques en les autonomies.
Aquest pas arrere de Sánchez, juntament amb la retirada de les esmenes del PSPV als Pressupostos Generals de l'Estat, que demanaven un augment en partides per al territori valencià, tornen a posar en dubte la possibilitat que els valencians disposen d'uns pressupostos dignes, doncs encara que el síndic socialista en Les Corts, Manolo Mata, va explicar que les esmenes no es podran executar, i que l'important és avançar en el disseny dels Pressupostos de 2019, sembla que aquesta decisió no va agradar als seus socis de Govern.
Així, ho explicava el síndic de Compromís en Les Corts, Fran Ferri, 'la millora econòmica que necessitem els valencians és que se'ns atorgue un finançament just d'una vegada per sempre, eixa és la reivindicació unànime de la societat valenciana que s'ha vist reiterada de manera contínua en forma de resolucions en Les Corts de tots els grups parlamentaris juntament amb la regularització del deute històric i les inversions dignes. Eixa seguirà sent l'exigència que mantindrem des de Compromís qualsevol que siga el govern central, perquè la nostra lleialtat està amb els interessos dels valencians'.
El Corredor Mediterrani: L'eterna assignatura pendent
La construcció del Corredor Mediterrani no ha sigut una prioritat per al Govern del PP. Les nombroses rectificacions i retards que ha patit aquesta infraestructura ha fet que al Consell no li quedara més remei que seguir pressionant al Govern Central per a la seua engegada. El President de la Generalitat, Ximo Puig, ha instat en més d'una ocasió a l'Executiu Central per a passar 'de les paraules als fets'. No obstant això, encara és l'eterna promesa incomplida.Amb el canvi de Govern, l'actual ministre de Foment, José Luis Ábalos, s'ha compromés a no frenar i, fins i tot, accelerar les obres i licitacions programades per al Corredor Mediterrani, que constitueix una prioritat real per a Europa i Espanya. Així i tot, encara queda molt per fer perquè aquesta infraestructura passe a la llista dels deures fets del Govern.
El Corredor Mediterrani és una infraestructura més que necessària per a l'economia valenciana. Entre els avantatges que s'obtindran quan estiga finalitzat, es preveu que per a 2025, es troba la reducció dels temps de viatge per als passatgers, que disposarien de dues vies d'alta velocitat, així com la unió, mitjançant altres dues vies per al transport de mercaderies, els principals ports europeus.