L'Agència Antifrau de la Comunitat Valenciana va rebre un total de 180 denúncies en 2018, el 13% presentades per càrrecs polítics, la majoria d'elles en administracions locals per qüestions relacionades amb gestió de personal i contractació pública. També va registrar fins a 21 peticions de protecció de treballadors de l'administració, dues d'ells acomiadats.
Durant el passat exercici, l'organisme va incrementar la seua activitat amb fins a 145 denúncies més que les 35 de 2017 --va començar a funcionar al juliol d'aqueix any--, el 45% corresponents a l'administració local, amb un total de 81; el 29% a la Generalitat (52), el 9% amb les diputacions provincials (16), el 5% amb el sector públic del Consell (9), el 3% amb el sector privat i el públic provincial (5 en cada cas) i el 2% amb Les Corts i el sector públic local (3 en cada cas).
Així consta en la memòria de l'Agència Antifrau de 2018 que ha remés aquest divendres el director, Joan Llinares, al president de les Corts Valencianes, Enric Morera. Durant 2018 no es va incoar cap procediment sancionador, si bé va advertir a diverses administracions públiques i al sector públic instrumental la possibilitat de fer-lo.
Entre els casos que recull l'organisme presumptament relacionats amb casos de corrupció està el d'un treballador de l'Institut d'Investigació Sanitària (IIS) de l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València, adscrit a la Conselleria de Sanitat.
Aquest empleat va ser acomiadat com a conseqüència de la presentació d'una denúncia sobre determinades irregularitats en aquesta fundació. La relació entre la denúncia i l'acomiadament és apreciada pel Jutjat Social, que va dictar la nul·litat i va condemnar al pagament dels salaris de tramitació i a una indemnització per danys i perjudicis.
Malgrat això, el representant de la fundació suposadament va remetre un escrit al treballador en el qual li notificava la no incorporació al seu lloc i l'abonament de les seues retribucions. Davant aquesta situació, l'Agència Antifrau va instar tant a la fundació com a Sanitat al fet que fóra readmés immediatament, alguna cosa que finalment s'ha produït.
Altres dos casos es van produir a l'Ajuntament de Benidorm (Alacant): el de presumpte tracte de favor a un funcionari de carrera i el d'un opositor a un examen de selecció de la Policia Local. En el primer, el treballador va denunciar fets suposadament delictius que afectaven altres funcionaris municipals, un d'ells ja condemnat.
L'Agència Antifrau va constatar casualitat entre la denúncia i l'inici de sis procediments disciplinaris per part de l'Alcaldia, dels quals només va prosperar un d'acomiadament durant mig any. L'Ajuntament va recórrer aquesta sentència "fent cas omís" a l'organisme, que recull en la seua memòria que consten escrits de l'alcalde, Toni Pérez, que "qüestionen la competència de l'agència".
Finalment, l'agència va acordar revocar la concessió de l'estatut de denunciant a l'afectat en considerar que poguera haver proporcionat "informació falsa, tergiversada o obtinguda de manera il·lícita", si bé el decret d'Alcaldia "no motiva en els qui sustenta la sol·licitud ni tan sols al·ludeix a quines circumstàncies concorren".
També a Alacant, a l'Ajuntament de Poble Nou de Benitatxell, tres integrants del Govern municipal van denunciar uns fets a Fiscalia referits a un altre funcionari, que va ser protegit per l'organisme. Feien referència a una suposada falsificació de la signatura per a uns endossos fraudulents.
URBANISME I DISCAPACITAT
En un altre cas a l'Ajuntament de Los Montesinos (Alacant), un funcionari va denunciar suposades il·legalitats urbanístiques en un centre d'oci i altres edificacions, contra el qual va recórrer a títol personal el primer edil, José Manuel Butrón, "sense esmentar la seua condició d'alcalde". Aquest recurs va ser desestimat per l'Agència Antifrau.
D'altra banda, la contractista Minusval EIL, que presta serveis al Institut Valencià de Conservació i Restauració (Ivacor), de la Conselleria de Cultura, no va atendre la resolució de protecció de la per un treballador amb una discapacitat física acomiadat "de forma unilateral" i sense acreditar causes. L'Agència Antifrau destaca el fet que precisament aquesta companyia té com a objectiu la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat.
En aquestes dues últimes situacions, l'organisme assenyala que no es van respectar les peticions de protecció, la qual cosa va comportar l'obertura del procediment sancionador corresponent, i adverteix la seua "falta de respecte a la llei autonòmica" per al·legar la falta de competència de l'agència.
PETICIONS DE PROTECCIÓ
En general, l'Agència Antifrau va obrir expedient durant 2018 un total de 21 sol·licituds, fonamentalment de funcionaris públics, de les quals va admetre 14 i sis estan pendents de resolució. No va admetre una per estar relacionada amb l'administració de justícia que no entra en el seu àmbit d'actuació.
L'organisme va constatar en tots els casos que els afectats patien represàlies com a conseqüència d'haver denunciat o tenien por de tindre-les en un període breu. La majoria eren de funcionaris de carrera, fins a deu, encara que també va haver d'interins (1), personal del sector públic (6), treballadors d'empreses contractistes (2) i personal eventual (1).
En concret, deu corresponen a l'administració local, quatre a societats mercantils de l'administració local, dues a l'administració de la Generalitat, dues a empreses contractistes de la Generalitat, una a fundacions del sector públic de la Generalitat, una a una entitat de dret públic de la Generalitat i una última en un altre àmbit. Un total de 12 van ser registrades a València, huit a Castelló i una a Alacant.
La majoria de les peticions es devien a l'accés a la funció pública i selecció de personal (4), gestió de personal (4) i funcionament dels serveis públics de cossos de policia local (també 4). Unes altres feien referència a contractació administrativa (3), urbanisme (2) i una tant a subvencions com a funcionament de serveis socials i serveis de salut.
DENÚNCIES
De les 180 denúncies, el 34% tenen a veure amb la gestió de personal (61) i el 29% amb la contractació pública (52). La resta corresponen a subvencions (16), ús indegut de recursos públics (13), urbanisme o medi ambient (13), concessió de serveis (8) i gestió d'actius o patrimoni (4), a més de 14 relacionades amb altres àmbits.
Per procedència, 96 van ser presentades a la província de València, 34 a Alacant i 21 a Castelló. La majoria es van registrar per la bústia de denúncies (97), altres 50 pel registre general i 34 per correu electrònic. Per sexes, 59 van ser registrades per homes i 17 per dones.
I per càrrecs, la meitat dels denunciants eren anònims i l'altra meitat persones identificades. D'aquestes, 28 eren particulars, 24 càrrecs polítics i també 24 empleats públics, al costat de cinc presentades per sindicats, quatre per grups polítics, quatre per institucions i una per una associació.