La contaminació ha caigut un 68 per cent de mitjana en la Comunitat Valenciana des del 14 de març, amb la declaració de l'estat d'alarma pel coronavirus i fins a finals d'abril, una xifra que suposa el descens més gran a Espanya. La baixada l'encapçala la ciutat d'Alacant, on el descens dels nivells de contaminació és d'un 72% de mitjana entre les seues tres estacions de mesurament, i un 79% en la de Florida, que és la que habitualment aconsegueix nivells més elevats d'aquest contaminant.
Li segueix València, amb un 69% menys mentre que la reducció a Castelló és del 54%. En aquest últim cas, segons l'informe 'Efectes de la crisi de la COVID-19 sobre la qualitat de l'aire urbà a Espanya', consultat per Europa Press, es detecta una "certa influència de l'activitat industrial", donada la ubicació de les seues estacions de mesurament.
Així ho reflecteix l'informe d'Ecologistes en Acció, elaborat a partir de mesuraments oficials en 26 ciutats, que conclou que la reducció dràstica del trànsit es continua traduint en una millora "sense precedents" de la qualitat de l'aire a les ciutats espanyoles, "molt per davall dels límits legals i les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut", segons ha informat l'organització en un comunicat.
Ecologistes en Acció proposa per a la desescalada mantenir la compra de proximitat, el teletreball voluntari, l'administració electrònica, rebaixar el límit de velocitat en vies urbanes a 30 quilòmetres per hora, potenciar la mobilitat activa per als vianants i ciclista, garantir el transport públic amb una llei de finançament o l'escalonament d'horaris laborals.
L'informe analitza les dades oficials de diòxid de nitrogen (NO2) recollits en 129 estacions de mesurament, repartides entre les 26 principals ciutats de l'Estat espanyol --totes les majors de 150.000 habitants amb més d'una estació--, durant els mesos de març i abril de 2020 i dels deu anys anteriors.
Entre les conclusions destaca que des de la declaració de l'estat d'alarma el passat 14 de març s'ha produït una reducció dràstica dels nivells de contaminació atmosfèrica per NO2 en les principals ciutats espanyoles, quantificada en un 58%, amb una millora de la qualitat de l'aire general, tant en els centres de les ciutats com en les perifèries urbanes, igual que són generals les mesures de limitació de la circulació adoptades.
Tampoc s'aprecien diferències significatives entre les diverses pròrrogues de l'estat d'alarma, en les quals s'han aplicat restriccions de diversa intensitat, si bé la caiguda de la contaminació ha sigut una mica superior en la mitjana del mes d'abril (60%) que en la segona quinzena de març (55%).
Els nivells de NO2 registrats durant l'estat d'alarma --contaminant típic emés pels tubs d'escapament dels automòbils-- són els més baixos per als mesos de març i abril de l'última dècada en totes les ciutats analitzades, molt per davall del valor límit legal i la guia anual de l'OMS, quan en les estacions de trànsit aquest llindar se supera sovint, especialment el mes de març.
Territorialment s'aprecia una menor reducció de la contaminació a les ciutats de la cornisa cantàbrica, deguda potser a factors meteorològics no ben precisats. Però, en canvi, les ciutats del litoral mediterrani són les que més han rebaixat els nivells de NO2, fins a concentracions a vegades pròpies d'estacions rurals de fons.
Les majors reduccions s'haurien produït a les ciutats d'Alacant (72%) i València (69%), i les menors a Oviedo (42%) i Saragossa (45%). Madrid ha rebaixat els nivells de NO2 el 59% i Barcelona el 62%, de mitjana.
No obstant això, segons precisa l'entitat, les xarxes de mesurament de les ciutats són "molt dispars, per la qual cosa les seues dades no poden comparar-se amb complet rigor".
PRECIPITACIONS
Una altra dada que ha contribuït al descens ha sigut el de les precipitacions i la inestabilitat atmosfèrica predominants durant la primavera, atés que aquest ha sigut l'abril més plujós des que es tenen registres i març va ser també molt humit.Encara que no són objecte de l'informe, les partícules en suspensió (PM10 i PM2,5) i l'ozó també han disminuït de manera notable en la primera meitat de la primavera. La dràstica reducció de les emissions d'òxids de nitrogen (NOx), principal contaminant precursor de l'ozó, pot haver contribuït a aquesta circumstància, al costat del temps inestable i plujós.
Segons l'organització, la crisi de la COVID-19 demostra que la reducció estructural del trànsit motoritzat i els canvis en les pautes de mobilitat "són la millor eina per a rebaixar la contaminació de l'aire a les ciutats, encara tenint en compte l'excepcionalitat de la situació extrema que estem vivint" i corrobora que la reducció del trànsit motoritzat a les ciutats "té clars efectes en la disminució de la contaminació, alguna cosa que al seu torn suposa una important millora de la salut pública".