L'anterior govern popular de Rita Barberà, que va durar cinc legislatures, va negar durant anys informació sobre quants habitatges del barri marítim del Cabanyal havia adquirit l'Ajuntament. Es tractava d'una operació que va realitzar durant els seus anys de mandat en previsió de destruir part de l'històric barri per a complir el seu somni d'"obrir València al mar".
Amb l'arribada del nou govern es va saber: 500 habitatges de les quals es va arribar a derrocar unes 100. Ara, algunes d'aquestes seran venudes de nou i unes altres, 18 fins ara, seran transformades en habitatges rehabilitats en règim de lloguer social.
L'Ajuntament de València va comunicar dilluns passat l'inici d'obres en dos edificis de la coneguda com a "zona zero" del Cabanyal, la més degradada per l'abandó del PP per a poder aplicar el pla de prolongació. Dues obres noves que se sumen a les ja iniciades en altres 16, tots procedents de les antigues compres de l'Ajuntament.
Segons va ressaltar Isabel Lozano, la Regidora d'Habitatge de l'Ajuntament de València, "totes les cases" eren part "de l'antic pla del PP per a derrocar-les", sense excepció. Fins a 10 habitatges més, l'ús dels quals encara no està definit -poden ser per a venda-, estan sent també reformades. "Es tracta de retornar al Cabanyal-Canyamelar la dignitat i de reforçar l'esforç dels seus veïns i veïnes a mantenir la identitat del barri i les seues tradicions", assenyalava ufanós.
'Mobbing' immobiliari
Va ser el 24 de juliol de 1998 quan en el Ple de l'Ajuntament de València es va aprovar -amb els únics vots del PP, amb majoria absoluta-, el pla per a destruir part del barri que marcaria les seues pròximes legislatures. Des de poc després, asseguren des de Salvem el Cabanyal, va començar la compra d'habitatges del barri per part de l'Ajuntament. Així, el consistori es feia cada vegada amb més propietats per a estalviar-se el litigi dels veïns que no volgueren marxar o lluitaren contra l'expropiació. No obstant això, des de les associacions de veïns van apuntar a un pla molt més ampli: la compra d'aquests habitatges i el seu posterior abandó, al costat de la resta del barri. Això va propiciar activitats il·lícites i un ambient complicat per als veïns, que es veien forçats a mudar-se; una cosa ara anomenada 'mobbing immobiliari'.Malgrat les diverses paralitzacions del pla per part de la justícia i el Govern Central -en 2008 pel Tribunal Suprem i en 2010 pel Ministeri de Cultura, d'Ángeles Acebes Sinde-, Barberà va continuar amb la compra d'habitatges. No obstant això, la lluita veïnal i el canvi polític a l'ajuntament, va resultar en l'enterrament definitiu d'aquest en 2015.
Des de l'Ajuntament actual asseguren apostar "per la rehabilitació i regeneració del Cabanyal", per la qual cosa decideixen "reformar les propietats municipals que el PP va adquirir per a derrocar i arrasar amb el barri".