El Ple de l'Ajuntament ha aprovat continuar amb les mesures efectives per a controlar les activitats il·legals i l'ocupació il·legal d'habitatges en el barri del Cabanyal. En la proposta alternativa plantejada per l'alcalde, Joan Ribó, a una moció del Grup Municipal Ciutadans, s'ha acordat igualment continuar amb els treballs per a la definició d'un pla d'actuació global per a tots els immobles de propietat municipal en l'àmbit del Cabanyal-Canyamelar i que, a més dels projectes arreplegats en el programa EDUSI, cofinançat amb fons europeus, es continue amb els treballs del Pla Confiança, l'ARRU, i les línies de finançament pròpies de l'Ajuntament «en favor de la reactivació econòmica, social i patrimonial d'aquest barri de la ciutat».
L'alcalde Joan Ribó ha recordat que després dels efectes negatius per al Cabanyal que, entre 19989 i 2015, va tenir el PEPRI derogat amb l'arribada del Govern de la Nau, el nou Pla Especial del Cabanyal ha suposat obrir un debat ciutadà per a l'elaboració d'una proposta de futur. Ha recordat Ribó que, després de la concessió de fons europeus en desembre de 2016, les traves administratives alienes a l'Ajuntament han retardat l'execució dels projectes inclosos dins del programa EDUSI.
Posteriorment ha enumerat les inversions en les quals s'està treballant en matèria de renovació de col·lectors, xarxa d'aigua potable, rehabilitació del Casinet i l'antic Escorxador o la inversió en els carrers Barraca i Mediterrani. «S'està invertint molt en el Cabanyal-Canyamelar, i s'està invertint seguint els criteris d'actuació que vostés – referint-se als regidors i regidores de Ciutadans- i nosaltres signaren en maig de 2015 a iniciativa del veïnat, amb participació i transparència, consultant als veïns i veïnes, modificant allò que es considerara inadequat. Ho fem amb dotacions públiques municipals, autonòmiques i estatals, incloent-hi els fons europeus».
També ha destacat Ribo que «hem estat i estem treballant per a reduir el risc de gentrificació, i estem treballant tant en el Mercat del Cabanyal, on s'estan portant a terme diverses inversions, com amb els xicotets comerços i empresaris per a desenvolupar l'economia local».. Igualment s'ha referit a l'augment de la neteja, la disminució del problema d'ocupació d'habitatges, l'elaboració d'un projecte de teleassistència. «S'ha incrementat en més d'un 72% el pressupost destinat als programes d'atenció a l'exclusió social en el barri i el nombre de persones beneficiàries de la Renda Valenciana d'Inclusió. El Govern de la Nau està fent moltes coses a escala social. Es treballa en els problemes de convivència des d'un tarannà de mediació, autoregulació i introducció consensuada de normes de convivència».
Anteriorment, Fernando Giner ha criticat el «nul nivell d'execució d'inversions al Cabanyal», i ha assegurat que segons els veïns «el barri està pitjor que mai, i no em demane que continuem amb el seu fracàs».
El Grup Popular, que ha anunciat la seua abstenció per boca d'Alfonso Novo, també ha lamentat la situació al Cabanyal i ha criticat al govern municipal. «Vostés s'han cregut amb la inversió del Pla Confiança, uns projectes que ja estaven redactats, anaven a passar el mandat, però han mantingut un rumb cap al més absolut malestar dels veïns i veïnes amb una falta de gestió absoluta».
ORDENANÇA DE MOBILITAT
El Ple ha rebutjat igualment, amb els vots a favor del Govern de la Nau i l'abstenció del Grup Popular, la moció del Grup Ciutadans, defensada pel regidor Narcís Estellés, instant al fet que «s'accelere de manera definitiva i sense més demora la posada en marxa de la modificació de l'Ordenança de Mobilitat». Igualment es proposava que el regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi, «adquirisca el compromís que el text de l'Ordenança que es propose per a la seua aprovació inicial no contravinga en cap punt del seu articulat cap article de rang superior, com el Reglament General de Circulació o qualsevol altre»També se sol·licitava un compromís per part de Grezzi que es «garantisca la màxima seguretat viària als usuaris de la via pública, prioritzant en funció de la vulnerabilitat de les persones i prevalent la protecció dels vianants», així com que «es retire en la ciutat de València tota senyalització horitzontal i vertical que no estiga inclosa en el Reglament General de Circulació o ho contravinga».
Estellés ha dit que «la línia roja de Ciutadans són els accidents» i ha parlat «afganització de la mobilitat» i que el Govern de la Nau «s'ha vist atropellat per la mobilitat elèctrica. Els hem portat la moció perquè adquirisquen uns compromisos mínims i bàsics».
Alberto Mendoza, del Grup Popular, ha anunciat que el seu grup s'anava a abstenir. «En el moment en què estiga present valorarem i vetlarem perquè es complisquen els preceptes legals necessaris».
Giuseppe Grezzi ha retret a ciutadans «estar com sempre, en el dia de la marmota, amb la mateixa elucubració«, i ha afirmat que l'Ordenança de València «s'assembla molt a la qual va entrar en vigor ahir a Madrid i a la qual Barcelona va aprovar fa poc. Des de la DGT se'ns demanava que avançàrem en la pacificació del trànsit i ho estem fent». Li ha assenyalat a l'Oposició que, arribat el moment, després de la presentació, en el període d'exposició pública, «podran al·legar i exposar la seua visió i les seues aportacions, mentre que seran els advocats els qui dictaminaran la seua legalitat. L'advocat de la ciutat dictaminaran la seua legalitat».
Grezzi ha expressat la seua confiança en què la nova Ordenança de Mobilitat puga ser aprovada al més prompte possible «en el marc de les accions, plans i mesures que està impulsant la direcció general de trànsit per a garantir els drets fonamentals de totes les persones que aspiren a viure en una ciutat cada vegada més segura, accessible, respectuosa , eficient i saludable».
SENSE DEBAT
Anteriorment s'ha rebutjat una altra moció, aquesta vegada subscrita per Fernando Giner i Amparo Picó, en la qual es demanava la reprovació del Ple a la regidora de Cultura, Glòria Tello, .i la seua substitució com a responsable de la delegació. Els proponents de la moció afirmaven que la gestió de Tello «està sent absolutament ineficaç».També en aquest punt de l'ordre del dia, el Grup Popular ha anunciat la seua abstenció, mentre que l'alcalde, Joan Ribó, ha demanat, en virtut de l'article 70.5 del Reglament Orgànic del Ple, que es passara a la votació en què la proposta ha sigut rebutjada.
LLIBERTAT EDUCATIVA
El portaveu Cristóbal Grau, en el seu nom i el del Grup Popular, ha presentat una moció perquè l'Ajuntament inste al Govern d'Espanya «garantir i ampliar les llibertats educatives». Aquesta proposta ha tingut els vots a favor del Grup Popular i Ciutadans però no s'ha aprovat després de la votació en contra del Govern.Grau ha defensat «el dret dels pares a triar el tipus d'educació i el centre educatiu on escolaritzar els seus fills». També ha proposat «mantenir la demanda social per a promoure una oferta educativa plural, així com de considerar els centres concertats com a garants de l'existència en aquesta oferta complementària de la pública». Grau ha puntualitzat que «l'error és que s'entén eixa llibertat d'elecció com un privilegi, quan és un dret». Així mateix, ha suggerit «l'adequació del model de finançament de l'escola concertada».
El portaveu de Ciutadans Fernando Giner ha donat suport a aquesta moció i ha insistit que «volem igualtat i llibertat en l'educació, en la qual no influïsca la situació econòmica de la família». D'altra banda ha puntualitzat que «l'educació pública i concertada no són incompatibles, sinó dues opcions per a tindre un sistema educatiu plural». «Cal garantir la llibertat perquè els pares porten els seus fills al col·legi que vulguen», ha afegit.
La regidora Maria Oliver ha puntualitzat que aquesta moció ha sigut una «sorpresa, ja que aquestes normes vénen donades de quan governava el Partit Popular» i ha explicat que «es garanteix la llibertat de l'educació però el que està en dubte és si s'ha de pagar amb diners públics». Oliver ha comunicat que no entén per què prefereixen 30 alumnes en comptes de 23 per classe i ha qualificat aquesta preferència de «tindre interessos empresarials». Per a finalitzar, ha insistit que «cal defensar una educació pública de qualitat».
CONSEQÜÈNCIES DEL BOTELLÓ
El Grup Popular ha presentat una moció perquè l'Ajuntament de València adopte mesures de control i prevenció per a evitar les conseqüències del botelló. Aquesta moció ha sigut rebutjada després de no comptar amb el suport del Govern actual, encara que els dos partits de l'oposició han votat a favor.La portaveu Mª Àngels Ramón-Llin ha proposat que «es reforcen els controls de Policia Local en cadascuna de les zones de la ciutat on es fa botelló», que com ha insistit, «cada vegada són més llocs» i l'ha definit com «una situació molt preocupant». D'altra banda, la moció també recull la creació d'una 'taula de prevenció del botelló per a «mentalitzar-ne els joves de les conseqüències del consum», ha explicat. Finalment, Ramon-Llin ha suggerit que es «milloren els servicis de neteja».
El portaveu Bravo de Ciutadans ha insistit que «les mesures que s'han pres per a frenar aquesta problemàtica no han sigut eficients» i ha explicat que «el seu vot és a favor però amb la modificació de la taula de prevenció del botelló, buscant així alternatives amb un altre tipus d'oci com per exemple l'esport».
En nom del Govern, Anaïs Menguzzato ha comunicat que «hi ha un rigorós control en les zones d'oci on és habitual el botelloó» i ha exposat que «les dades quant a denúncies i controls són superiors que quan el Grup Popular estava en el Govern, la qual cosa demostra que hi ha un control més exhaustiu». D'altra banda, la regidora Pilar Soriano ha indicat que «els recursos de neteja han augmentat» i s'ha dirigit al Grup Popular per a puntualitzar que «la neteja arriba a totes les parts de la ciutat, a diferència de quan estaven ells en el Govern, que no es netejava, per exemple, la zona d'Orriols i l'Olivereta».
CENTRE DE MIGRACIÓ
L'últim debat del Ple ha sigut el de la interpel·lació del grup Ciutadans sobre el Centre de Migració d'Aiora, respecte al qual Amparo Picó ha denunciat que era una «falta de transparència, un projecte amb falta de consens i sense els permisos corresponents». També ha retret falta d'informació i diàleg, abans de preguntar «per què s'ha actuat d'esquena als veïns si el centre serà provisional, i per què han decidit que aquesta ubicació és l'òptima».En la contundent resposta de la regidora Neus Fábregas, ha dit que, més enllà de les qüestions tècniques, «hi ha alguna cosa més que no agrada. No sé si és perquè són persones estrangeres i persones empobrides». Fábregas ha vinculat l'oposició a aquest Centre de Migració amb 18 places, que compartirà la seu d'una antiga escoleta amb un centre cívic per al barri d'Aiora, amb diverses organitzacions d'ideologia ultra. «És més que evident qui està removent al veïnat. Mai es nomena el centre cívic, reivindicat pels veïns. I si el local no serveix per a les 18 places de migració, tampoc serveix per a centre cívic. Estan manipulant a les persones per un grapat de vots els qui queda obvi que no els agraden les persones estrangeres pobres, però el Govern de la Nau té capacitat i obrirà el Centre amb totes les garanties. Deixen-nos treballar.