Un informe elaborat pel Servei d'Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries de la Direcció General de Salut Pública amb motiu del Dia Internacional d'aquesta malaltia, que es commemora aquest dilluns, 15 de febrer, revela que la supervivència del càncer pediàtric i en l'adolescència ha experimentat un "important" increment en la Comunitat Valenciana, mentre que la taxa d'incidència es manté.
Les persones expertes atribueixen aquestes dades "esperançadores" als avanços en les tècniques diagnòstiques i terapèutiques, ha indicat la Generalitat en un comunicat. En concret, la incidència del càncer en la infància i adolescència (denominació que comprén nombrosos tipus de tumors que es desenvolupen en xiquets i adolescents de 0 a 19 anys) es manté "estable" des de l'any 2000 i els especialistes de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública que analitzen, entre altres variables, la freqüència d'aquesta malaltia no observen un increment de casos diagnosticats en menors de 15 anys.
La consellera de Sanitat, Ana Barceló, ha destacat que el treball multidisciplinari que desenvolupen oncòlegs pediàtrics, cirurgians, radioterapeutes i la resta del personal sanitari que "es bolca en aquesta mena de casos" és "encomiable" i "es tradueix en un augment de les curacions i en una reducció dels efectes secundaris físics i psicològics".
Amb tot, el càncer en la infància i adolescència va truncar la vida de 152 famílies valencianes en 2018, últim any estudiat. Del total de nous diagnòstics, 69 van ser xiques i 83 xics.
Encara que és una malaltia "poc freqüent", el càncer té un impacte "important" en la mortalitat. De fet, és la primera causa de mort entre els 5 i 14 anys i la segona de 15 a 19, per darrere dels accidents. L'últim registre disponible comptabilitza 32 defuncions en menors de 20 anys a causa del càncer.
SENSE CAUSA "CLARA"
A diferència del càncer en persones adultes, la majoria dels càncers en la infància i adolescència "no té una causa clara", per la qual cosa els experts advoquen per "continuar avançant" en la investigació dels aspectes etiològics i preventius. Sobre aquest últim punt, recomanen que la prevenció se centre en els comportaments que impediran que xiquets i xiquetes i joves desenvolupen càncers prevenibles quan siguen adults.Al costat de la prevenció, els i les especialistes donen molta importància al diagnòstic precoç, perquè quan el càncer es detecta en una fase primerenca és més probable que responga bé al tractament. En termes generals, la supervivència observada per al conjunt de tumors és del 91% a l'any i del 81% als cinc anys i no s'adverteixen diferències per grup d'edat o gènere, però sí per tipus de càncer.
En aquest sentit, els grups tumorals amb millor pronòstic són els carcinomes tiroidals (taxa de supervivència del 100%), cèl·lules germinals i gonadals (95,8%), limfoma de Hodgkin (95,7%) i retinoblastoma (94,6%).
No obstant això, en la població infantil el càncer més habitual és la leucèmia, seguida dels tumors en el sistema nerviós central (teixits del cervell i medul·la espinal) i limfomes (sistema immunitari).