El teletreball passa del 4,8% en 2019 a ser la modalitat d'ocupació per a un de cada tres ocupats

Guardar

teletrabajo ep
teletrabajo ep

El confinament en les llars per a reduir els riscos de contagi de la Covid-19 ha impulsat el teletreball, una modalitat que no estava molt desenvolupada a Espanya, ni en la Comunitat Valenciana. De fet, en 2019 només el 4,8% dels treballadors ho feien des de les seues cases, segons dades de l'INE, mentre que durant la crisi del coronavirus ha passat a ser la modalitat d'ocupació per a un de cada tres ocupats.

Segons l'enquesta sobre l'impacte de la COVID-19 de la Generalitat Valenciana, realitzada durant finals de març i principis d'abril, el 34% dels treballadors afirma estar teletreballant. La incorporació del teletreball de forma sobrevinguda i sense preparació prèvia impedeix que, de moment, aconseguisca els nivells d'eficàcia, eficiència i productivitat que podria aconseguir, encara que també ha permés continuar treballant i evitar contagis en aquesta situació excepcional.

Així ho destaca el nou informe de la sèrie 'COVID-19: IvieExpress', desenvolupada per l'Institut Valencià i Investigacions Econòmiques (Ivie), que apunta que les dades de 2019 pujaven en el cas d'Astúries fins al 6,6%, però que a La Rioja es limitava al 3,6%. En la Comunitat Valenciana, el pes del teletreball era similar a la mitjana (4,9%). Enfront d'aquests percentatges, els empleats que recorrien al treball a casa suposaven el 5,3% de mitjana a la UE, amb màxims del 14% en Països Baixos i Finlàndia o l'11,6% de Luxemburg.

Encara que les xifres de teletreball efectiu fins hui eren baixes, les possibilitats potencials per a poder teletreballar, és a dir, el percentatge d'empleats que podria treballar en funció de la mena d'ocupació i dels mitjans disponibles, s'eleva al 22,3% dels treballadors espanyols, segons dades de Randstad. En la Comunitat Valenciana, no obstant això, aqueix percentatge només aconsegueix el 20,9%, degut, en part, a la seua estructura sectorial.

De fet, el teletreball potencial i efectiu per sectors i territoris és canviant en funció de l'especialització productiva i del perfil de les ocupacions.

El sector serveis, amb un major pes d'ocupacions més qualificades, presenta la capacitat més gran per a teletreballar, amb un percentatge que se situa en el 21,4% en els serveis privats i que aconsegueix el 36% en els serveis de les Administracions Públiques.

Dins dels primers, en el sector de la banca i les assegurances el 45% dels ocupats té possibilitats de teletreballar, seguit dels serveis immobiliaris i empresarials, amb un 41,5%. Encara que en la indústria és menys factible el teletreball (18,2% de mitjana), quasi el 30% dels empleats en la indústria química podria fer-ho i el 28% dels d'edició i arts gràfiques. Per contra, en l'agricultura, només el 4% dels empleats podria exercir el seu treball des de la seua llar.

LA COMUNITAT, MENYS OPCIONS QUE LA MITJANA

Per comunitats autònomes, novament el teixit productiu marca les diferències, ja que aquelles regions més orientades a ocupacions qualificades i terciàries tenen més opcions de teletreball. Madrid, Catalunya i País Basc són les autonomies amb majors opcions per a teletreballar (28%, 25,1% i 24,5%, respectivament), mentre que la Comunitat Valenciana se situa per davall de la mitjana.

No obstant això, apunta l'informe, sorprén que les regions amb majors possibilitats no són les que més teletreball efectiu real desenvolupaven en 2019. Catalunya i País basc se situaven per davall de la mitjana del 4,8%, amb un 4,6% i 4,3%, respectivament.

Enfront de les dades de teletreball efectiu en 2019 i els de les possibilitats de desenvolupar-ho, les necessitats imposades pel coronavirus semblen haver impulsat aquesta modalitat de treball fins i tot per damunt de totes dues xifres. Segons l'enquesta sobre l'impacte de la Covid-19 realitzada per la Generalitat Valenciana entre finals de març i principis d'abril d'enguany, el 34% dels enquestats a Espanya afirmava estar teletreballant.

El nou informe de la sèrie COVID-19: IvieExpress, desenvolupada per l'IVIE, incideix en què l'adaptació al teletreball precisa una reorganització i adaptació de sistemes i processos de treball i un esforç d'aprenentatge dels treballadors. No obstant això, la incorporació del teletreball de forma tan intensiva i sobrevinguda a causa del confinament s'ha realitzat, en molts casos, de forma improvisada i amb poca planificació prèvia, segons assenyalen els autors del document, José María Peiró i Ángel Soler.

En l'informe, Peiró i Soler identifiquen els factors que poden fer possible un teletreball eficaç, eficient i productiu, alhora que garanteix el benestar i la satisfacció dels empleats. En primer lloc, ha d'estar ben articulat i dissenyat per part de l'empresa, ha d'estar recolzat en les tecnologies idònies i la gestió de recursos humans i les tasques de direcció han d'adaptar-se a les noves circumstàncies. A més, l'empresa ha de proporcionar la formació apropiada i estimular la innovació entre els empleats.

Un altre element fonamental en el redisseny cap al teletreball és el grau de control que se li concedeix a l'empleat sobre el procés del seu treball. És important la seua col·laboració en la creació de les condicions ambientals necessàries per a l'acompliment del teletreball. Però l'empleat ha també de garantir la seua preparació i competències i organitzar els seus temps, delimitant les activitats laborals de les de l'àmbit familiar, per a ser capaç de coordinar-se amb altres treballadors i complir amb els terminis previstos en el lliurament de les seues tasques.

CANVIS EN LA GESTIÓ

Finalment, el teletreball exigeix canvis en la gestió i processament de la informació i també en els processos de comunicació entre els mateixos companys i amb els clients o els usuaris. En aquest sentit, és fonamental combinar les competències en el camp professional específic del treballador amb les competències transversals que fan possible la col·laboració amb altres professionals, el maneig de les noves tecnologies o la resolució de conflictes.

En definitiva, el teletreball ha entrat amb força a Espanya a causa de la crisi del coronavirus, però ho ha fet de forma sobrevinguda i sense preparació prèvia, la qual cosa ha impedit que complisca amb els nivells d'eficàcia, eficiència i productivitat que hauria de tindre. En opinió dels autors, els nivells de productivitat del teletreball milloraran amb la pràctica, encara que els beneficis de les relacions interpersonals seran difícils d'aconseguir plenament.

Destacats