La Secció Cinquena de l'Audiència Provincial de València ha decidit arxivar la causa en la qual estava processat l'expresident de la Generalitat Francisco Camps per les presumptes irregularitats durant el procés de construcció del circuit urbà d'F1 a València, tal com havia sol·licitat la Fiscalia Anticorrupció i en contra del criteri de la jutgessa instructora del cas, en entendre que no s'ha concretat la quantitat en la qual va poder resultar "perjudicat" l'erari públic.
En un acte d'aquest passat dilluns, facilitat pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) i contra el qual no cap recurs, l'Audiència Provincial de València segueix la línia d'Anticorrupció i veu prescrit, en cas que n'hi haguera, el possible delicte de prevaricació, atés que els contractes investigats són de l'any 2007 i les diligències es van incoar el gener de 2018, més de deu anys després. De manera que, segons la Sala, el 27 de setembre de 2017 ja es trobaria prescrit.
Aquest delicte, continua la resolució, únicament seria perseguible encara en virtut de la seua connexitat amb una malversació de cabals públics agreujada, alguna cosa que, al no acreditar-se un "perjudici econòmic directe" per a la Generalitat Valenciana, "no ha sigut possible constatar de forma fefaent".
Aquest suposat "perjudici econòmic" per a la Generalitat tampoc ha pogut ser "avaluable econòmicament" després de l'anàlisi dels expedients objecte d'investigació en l'informe elaborat per la Intervenció de la Generalitat, raó per la qual la resolució recull que "no cal admetre la prossecució d'un procediment al qual cap futur raonable cal augurar".
"No basta per a aconseguir diferent conclusió el cost elevat del circuit de Fórmula 1, cosa previsible malgrat les manifestacions del senyor Camps en el sentit que el cost del mateix seria 'zero', ja que, parlant en termes jurídics, "cal per a poder perfilar un delicte de malversació conéixer, si més no de forma aproximada, la quantitat en la qual s'haguera perjudicat l'erari públic".
Així, davant la conclusió de la Intervenció General de la Generalitat "i sense que siga possible la pràctica de més diligències d'investigació, donada l'absència de declaració de complexitat, clar és que, de forma fatal, procedeix decretar el sobreseïment provisional de la causa" tal com demanava el Ministeri Fiscal.
JUTGESSA, FISCALIA I ADVOCACIA DE LA GENERALITAT
Per aquest motiu, revoca les resolucions de la jutgessa en les quals processava a Camps i a altres ex-alts càrrecs com el que fora el seu vicepresident Vicente Rambla; l'exconseller d'Infraestructures Mario Flores, responsables de l'Ens Gestor de la Xarxa de Transport i Ports de la Generalitat (GTP) i empresaris, per la construcció del circuit urbà de la Fórmula 1 a València, una actuació que, d'acord amb la instructora, va suposar un cost pròxim als 89 milions d'euros entre 2007 i 2008.
La magistrada sostenia que Camps "va capitanejar" a la resta de processaments per a obtindre un "rèdit polític i personal" com "màximament artífex" d'un esdeveniment d'interés mundial.
Per contra, Fiscalia Anticorrupció va sol·licitar el sobreseïment d'aquest procediment en considerar que la possible prevaricació en la qual basava la seua acusació, en cas de ser constitutiva de delicte, estaria prescrita i que l'informe emés per la Intervenció de la Generalitat sosté que "no s'ha especificat pel jutjat motiu o fet causant del possible perjudici econòmic per a la Generalitat" en aquestes adjudicacions.
Aquest òrgan de control havia assenyalat que no disposava de "criteri tècnic" per a valorar que els imports dels pressupostos base de licitació i els preus de contractes analitzats anaren "adequats al mercat en el moment en què es van licitar".
Per part seua, l'Advocacia de la Generalitat demanava en el seu escrit d'acusació l'obertura de judici oral contra l'excap del Consell i 13 processaments més. En el cas de Camps, reclamava quasi huit anys de presó per malversació i tràfic d'influències.
TREBALL DE TYSPA A TURQUIA
En la resolució, la Sala acorda l'arxiu "sense perjudici de la deducció de testimoniatge de particulars" en els termes que va exposar en una part del seu escrit el Ministeri Fiscal. En aquest apartat, el representant de l'acusació pública sostenia que un dels fets objecte d'investigació havia quedat sense resposta penal al no haver rebut un informe sol·licitat a l'Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF) en relació amb el treball d'una de les empreses a Turquia i que considerava que podien ser indiciariament constitutius d'un delicte de frau de subvencions a la UE.
Fiscalia entenia que aquests fets excedien de la competència objectiva del jutjat de València per a la investigació, per la qual cosa considerava que s'havia de remetre còpia de la denúncia i dels documents al Jutjat Central d'Instrucció Degà per a la seua investigació.