La tercera ona de la pandèmia assota amb força a la Comunitat Valenciana. En les últimes setmanes, la incidència del coronavirus no només ha arribat a xifres alarmants, superant les del mes de març, sinó que els ingressos hospitalaris i les morts continuen creixent. Davant aquesta situació, des de la Generalitat Valenciana s'han decretat noves restriccions que estaran en vigor fins al 31 de gener. Però, com està vivint està situació el personal sanitari que es troba en primera línia de batalla? Parlem amb Mª Ángeles Medina, presidenta de la Societat Valenciana de Medicina Familiar i Comunitària.
Quina és la situació actual de l'Atenció Primària per a afrontar aquesta tercera ona de la pandèmia?
Estem desbordats, fins i tot es podria dir que estem igual que quan es va decretar el primer estat d'alarma. Ara necessitem, de nou, canvis estructurals en la citació, agendes... és com un déjà-vu. Considerem que no s'han pres les mesures de contenció a temps i, en aquests moments, estem en plena escalada i, a més, sense control. Així mateix, a diferència de la primera ona, ara no només vénen mesos de fred en els quals els virus respiratoris tenen major virulència, sinó que ha coincidit amb el procés de vacunació. Llavors, són moltes tasques que provoquen que la resposta sanitària cap a la ciutadania es retarde.S'han posat en marxa alguna de les mesures que va anunciar la Conselleria de Sanitat per a desaturar el sistema i millorar la telemedicina?
No podem dir que no s'ha fet res, però ha sigut tímidament. No comptem amb els recursos necessaris per a poder dir que l'Atenció Primària està més forta que al març, perquè no és així. És més, estem més febles. Malgrat que algunes mesures ja s'han iniciat, no s'ha arribat a desplegar la inversió tecnològica que se'ns va prometre fa ja uns mesos. Els ordinadors, tauletes, webcams, etc. han arribat a alguns centres, com la 'pedrea', però no ha sigut suficient per a reforçar l'Atenció Primària. A més, no hi ha suficients rastrejadors per a aquesta allau de casos que s'estan produint; no hi ha més mèdics ni més infermeres... Seguim amb la falta de finançament que hem reclamat per a tindre una sòlida Atenció Primària, i ara, encara que es posaren en marxa totes les mesures promeses, arriben tard.Què fa falta?
Fa falta lideratge i reinventar-nos. Hem de ser realistes perquè malgrat que s'ha intentat pagar hores extres per l'ampliació voluntària de la jornada, és tal el cansament que acumulem al final de la jornada que molt pocs metges s'han prestat a fer-les. Per això, creiem que és essencial que deixem de fer gestions que no aporten cap valor, com la gestió de baixes o la resta de burocràcia que actualment fem, i que es contracte personal administratiu i TCAES (auxiliars d’infermeria) per a eixes tasques, alliberant el personal sanitari perquè puga centrar-se en l'atenció al pacient. Nosaltres com a societat científica ens oferim a formar-los perquè facen el rastreig.A més, fa falta un pla de vacunació urgent i ràpid per a acabar com més prompte millor amb la primera dosi, i posar ja la segona perquè la vacuna salva vides. Estem perdent temps a protegir-nos. Ara, és cert que s'han posat les piles i esperem que aquest ritme continue.
Parlant del procés de vacunació, ja s'ha començat a vacunar al personal dels centres de salut, quina valoració feu?
Quant a la prevenció i a la protecció del personal sanitari, fem una valoració positiva perquè cal recordar a tots els professionals que han mort i totes les baixes que s'han produït per contagi. De fet, la Comunitat Valenciana va ser la comunitat autònoma on més contagis es van produir entre el personal sanitari. Llavors, sentir-nos protegits també ens fa estar més tranquils per a atendre els nostres pacients i, sobretot, ens permetrà recuperar amb una certa normalitat l'atenció domiciliària i l'atenció presencial en consulta.El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha afirmat que el pitjor arribarà en aquestes setmanes, com l'afronta el personal sanitari tenint en compte tot el que ja ha passat?
Ser mèdic de família i comunitari significa sempre navegar en la incertesa i, a més, hem aprés a perseverar i a treballar dia a dia. Quan mirem a l'horitzó i veiem la terrible onada que ens queda per passar en els mesos de gener i febrer, que serà molt dur a conseqüència de la mobilitat i de les celebracions nadalenques, hem de conservar les forces i afrontar-ho dia rere dia.Però, a més, com a societat científica i com a membres del Fòrum de Metges d'Atenció Primària, continuarem denunciant i reclamant millores. No baixem la guàrdia ni donem aquesta lluita per perduda. Continuarem reclamant a la Conselleria de Sanitat les reunions i la rellevància que ens deu, perquè no se'ns ha tingut en compte i perquè és necessari una reforma de l'Atenció Primària.
Quin seria el primer pas per a escometre la reforma de l'Atenció Primària?
Una Direcció General d'Atenció Primària amb pressupost exclusiu. Al final, es resumeix tot en lideratge i diners. I dins d'eixe lideratge, comptar amb experts i professionals per a reinventar l'Atenció Primària. És important comptar amb la seua opinió, i no tant amb la dels polítics.I, abans d'acabar, com està afectat aquesta situació a l'atenció al pacient?
Intentem no deixar a ningú arrere i fem tot el possible per a arribar a tots, però el temps no és infinit i s'estan produint demores sobre les demores. Des de fa deu dies, la majoria de vegades no acabem les consultes, i els pacients l'han de saber. A vegades, els telefonem un dimecres o un dijous quan la seua cita era el dilluns. Per descomptat, posem tot el nostre esforç perquè l'atenció arribe a tots, però el coronavirus ens menja. Una telefonada d'un cas positiu ens pot portar 30 - 40 minuts que, al final, es multiplica per tota la família perquè, en aquests moments, tenim famílies senceres contagiades, i quan li preguntem pels seus contactes, ens diuen 20 – 30 contactes.Per aquest motiu, és necessari que la població es consciencie i s'autoconfine. La responsabilitat de cuidar-se i cuidar als altres és important, perquè els recursos no són il·limitats i cada persona compta, i molt.