L'equip d'Arqueo Antro ha començat aquest dilluns els treballs per a exhumar les restes de la fossa 115 del cementeri de Paterna (València), en la qual espera trobar 157 afusellats pel franquisme, entre ells el besoncle del líder de Podem, Pablo Iglesias, que ha acudit a l'emotiu acte acompanyat per la seua mare.
El director arqueològic de l'equip encarregat de les excavacions, Miguel Mezquida, ha explicat a Iglesias els treballs realitzats en el camposant amb anterioritat i ha assenyalat que una vegada més sent una mescla d'alegria per procedir a una nova exhumació i també de pena, perquè és "indigne" que seguisquen existint.
Ha precisat que en una setmana més o menys es podrà delimitar la fossa 115 i els treballs podrien perllongar-se durant un any i mig, amb l'objectiu de trobar 157 víctimes del franquisme. En una fase posterior, que ja es realitzaria l'any que ve, es procediria a la identificació.
Iglesias ha explicat davant els presents que el germà del seu avi podria estar en eixa fossa i és per a ell "molt dolorós" que ni la seua àvia ni la seua tia, ja mortes, hagen pogut viure aquest moment i estar ací per a "portar-se les restes d'un familiar i donar-los digna sepultura".
Ha remarcat que aquestes que "no són històries privades", sinó que tenen a veure "amb la dignitat d'un país i la mirada al futur". "No va de desenterrar el passat, sinó de mirar al futur", ha dit, i un país "decent" no pot conservar fosses com aquesta. "La nostra pàtria segueix tenint un deute amb aquells que van defendre la democràcia i la justícia social", ha agregat.
El secretari general de Podem --que ha visitat també la 'Paredassa d'Espanya' propera al cementeri on es van produir els afusellaments-- ha explicat en Facebook els detalls d'eixa història personal durant el seu viatge en AVE a València.
"Mire per la finestra mentre l'AVE avança a tota velocitat cap a València. Aquest viatge que hui no porta més de dos hores el va fer la meua tia Ángeles diverses vegades en 1939 en camions que van accedir a transportar la germana d'un repressaliat. Fer eixe viatge fa 80 anys per a anar a una presó era molt difícil. La meua tia sabia que anaven a afusellar el seu germà", ha escrit.
A més, ha explicat que la foto d'Ángel Santa María, amb la boina de l'exèrcit popular de la República, "sempre va ocupar un lloc especial a casa" i la seua àvia i la seua tia no van deixar mai de parlar-li "d'aquell forner socialista que va formar part de la Motoritzada, els xics socialistes que sempre acompanyaven i protegien Indalecio Prieto".
"Hui faig amb la meua mare el viatge a Paterna on van a obrir la fossa en la qual pareix que estan les restes del meu oncle i dels seus companys. Hui veuré el mur on el van afusellar. La meua tia Ángeles em va explicar que va veure eixir de la presó el camió en el qual els traslladaven cap a la paredassa. Anaven emmanillats i fers donant visces a la República. El meu oncle va veure la seua germana i va poder deixar caure del camió, encara emmanillat, la seua gorra. La meua tia la va arreplegar. Va ser l'última vegada que li va veure amb vida", ha afegit Iglesias.
Poques hores després, segons el seu relat, "va anar a arreplegar les seues coses i els nervis li van fer no ser capaç de veure els objectes que li entregaven. Un bàrbar li va dir: Està tot ací, estúpida. Vés-te ja a veure si et vaig a tallar els cabells!".
"Les germanes del meu oncle van morir sense poder fer el viatge que fem hui la meua mare i jo. No van poder enterrar les restes del seu germà amb els de els seus pares. I no podran veure la seua filla i el seu net fer-ho. Aquesta història és quasi idèntica a la de milers de famílies espanyoles que van patir la humiliació de no poder enterrar ni honrar als seus morts", ha agregat.
EXHUMADES LES RESTES DE 750 REPRESSALIATS
La diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, ha explicat que un dia com hui fa 80 anys acabava la Guerra Civil i s'iniciava un període de 40 anys de "repressió" que té com prova l'existència de "fosses de la vergonya" com la 115, la desena que se'n va a obrir en un exercici de "justícia, memòria i reparació". Al llarg dels últims quatre anys, amb l'ajuda econòmica de la Diputació de València, s'han recuperat les restes de 750 represaliados, ha indicat.Segons ha apuntat, es tracta de "retornar la dignitat a aquest país, no a les víctimes, que mai la van perdre", perquè un país en democràtica no pot tindre fosses i aquest treball d'exhumació "havia d'haver-se fet molt abans", ha agregat Pérez entre crits de 'Visca la República' per part dels familiars presents en l'acte.
Aurora, la presidenta de l'Associació de Familiars de la Fossa 115, ha celebrat que aquest és "el primer pas cap a la fi" per a poder aconseguir les restes del seu avi, afusellat "aquell horrible 19 de desembre de 1939", i que descansen al costat dels de la seua família. A més, ha demanat que "se'ls retorne a les víctimes la dignitat que van voler llevar-los".