À Punt posarà en marxa en les pròximes setmanes la seua redacció especialitzada per seccions temàtiques i suportes --televisió, ràdio i web--, una mesura amb què pretén "aprofitar millor el talent dels seus professionals" i oferir al públic un servei "més competitiu".
A més, treballa en un "ambiciós pla" per a instaurar el model 'digital first' --el digital primer-- i estudia la incorporació a la graella d'un informatiu comarcal per a "reflectir una realitat" que sol quedar fora del format tradicional.
Així ho ha avançat la directora d'Informatius d'À Punt, Raquel Ejerique, en una entrevista concedida a Europa Press en la qual ha comentat alguns dels canvis que experimentarà aquest departament perquè el servei públic "arribe a més llars i siga més volgut".
Ejerique ha recordat que en l'actualitat, l'informatiu de migdia es mou en una audiència d'entre el 6 i el 7 per cent --"una xifra molt bona en temps de TDT", ha remarcat--, encara que ha subratllat que la seua intenció "no és ser esclava de la dictadura de l'audímetre, que és una cosa que fluctua per qüestions de detall".
"Al marge del resultat d'audiències, que és pel que se'ns mesura en televisió, volem arribar a tindre una implicació i un acostament a la societat. Per això, un dels grans cavalls de batalla és tindre uns informatius desinstitucionalitzades, on li donem a la gent un context sobre les realitats de la Comunitat Valenciana i en valencià. Això és el que ens convertirà en competitius i que els informatius se senten com a propis".
En aquest sentit, ha reconegut que està escoltant "moltes coses" sobre À Punt, des de "'Telecompromís' a 'TelePuig' i, fins i tot, 'TelePP' per una entrevista que se li va fer a la presidenta dels populars valencians, Isabel Bonig". "Que tothom crega que anem contra ells és bona notícia perquè vol dir que no anem clarament amb ningú", ha asseverat.
"AIXÒ NO POT SER UN ESPAI ELECTORAL"
A més, ha reflexionat sobre el fet que "els mitjans públics tenen un lligam autoimposat de mesurar els temps", però recalca que ha comunicat a la redacció que "això no pot ser un espai electoral constant, sinó que és un mitjà de comunicació al servei de la societat, no dels partits polítics, que són una part però no tota la societat". "No convertirem els informatius d'À Punt en una espècie d'Excel on tots els temps estiguen mesurats", ha insistit.I afig: "Canal 9 es va tancar amb l'antipatia de gran part de la societat i amb la frustració d'una altra gran part, que ho va veure com un fracàs. À Punt naix de zero, però no podem ser una marca blanca sense contingut ni personalitat; som públics però no som neutrals ni equidistants en uns certs temes, com la violència masclista o la privatització de serveis essencials. Hem de trobar un relat propi sent mig públic però portant per bandera els drets humans i socials".
Amb eixe objectiu, Ejerique aposta per especialitzar als periodistes d'informatius. "Quan vaig arribar --assenyala-- la redacció funcionava sense seccions i això desaprofita molt el talent. Amb seccions, es dona un treball de major qualitat des del punt de vista que el periodista té capacitat de fer fonts i un major context. Hi havia una oportunitat d'organització que millora bastant la qualitat de treball i estem ja en eixe procés d'especialització".
De fet, es triarà ja al coordinador o coordinadora de Societat, amb el qual ja quedaran configurades les àrees, que inclouran també Política, Internacional, Cultura i Economia. El treball amb la nova estructura comença en unes setmanes, comenta Ejerique, que lloa "la professionalitat i les ganes d'avançar i de ser importants" de la plantilla.
Raquel Ejerique avança que "un altre canvi d'organització molt important" es basarà en la web. "Tenim molts periodistes cobrint el territori però sempre es pensava primer en l'informatiu de la televisió".
No obstant això, la directora pensa que "no es pot fiar tot l'èxit al fet que hi haja persones a les dues menys cinc esperant davant d'una televisió". "Aqueix model, igual que el de la premsa de paper, està en decadència. El que estem fent en À Punt, i és el nostre pla més ambiciós, és un viratge cap al model 'digital first' (primer el digital), perquè ací és on està el públic", declara.
Quant a la visibilitat en internet, Ejerique apunta que des que es va iniciar la pandèmia de coronavirus, la web d'À Punt ha registrat un augment del 58% d'usuaris únics, però no té molta fidelitat perquè "encara no és un referent digital". Per a intentar ser-ho, agrega, a la fi d'octubre o al novembre s'estrenarà una nova web "eminentment informativa, és a dir, concebuda com un mitjà de comunicació, perquè ací és on està la nostra oportunitat".
Encara en procés d'estudi està un nou informatiu comarcal, més curt i que probablement s'emetria a la nit. "Tinc moltes esperances en aquest projecte per a reflectir una realitat que queda fora de l'informatiu tradicional. Sabem que fa falta aqueixa informació i estem estudiant com encaixar-ho perquè tinga més visibilitat", postil·la.
58 MILIONS PER A 2021
Finalment, s'ha referit al pressupost d'À Punt, que el seu Consell Rector ha aprovat un pressupost de 58 milions per a 2021 (un 3,91% més). Ejerique ha defensat el "creixement" experimentat pels informatius, "que suposen per primera vegada la meitat de la programació de la ràdio o la estrena d'un programa en 'prime time' els divendres a la nit (A la ventura) a l'altura de qualsevol cadena nacional pública o privada amb la qual es vulga comparar"."Qui pense que es pot continuar fent això amb menys diners s'equivoca completament. No es pot fer molt més amb molt menys. Crec que els polítics ho estan comprenent. Els diners que entren s'estan invertint ací i la gent és molt professional. Si es tallara, el projecte de la nova direcció hauria de decaure i hauríem de recórrer a un model de mitjans d'un altre tipus", ha rematat.