El trànsit entre un any i un altre és sempre moment de recapitular, reflexionar i marcar nous objectius.Recapitulem: des de febrer sóc la portaveu del grup de Ciutadans (Cs) en la Diputació. Vaig assumir aquesta condició com un repte per a intentar aportar el meu granit d'arena en la millora de la província i de la vida dels valencians. Han sigut mesos intensos. Hem recorregut desenes de municipis per a convertir en mocions les necessitats que hem anat trobant i moltes d'elles s'han aprovat.
La reflexió passa per reconéixer errors, per destriar en quins hem encertat més o menys. M'haguera agradat visitar més pobles i ciutats, haver-me reunit amb més associacions i col·lectius socials perquè queda molt per fer; però el dia solament té 24 hores. Tant de bo poguérem estirar-ho.Per això, i este és el meu objectiu, em propose un altre any frenètic, dempeus de pista, de no parar, de millorar, d'aportar i de sumar.
La política és com la vida mateixa, com diu el poema No et detingues, atribuït a Walt Whitman, "la vida és desert i és oasi. Ens derroca, ens llastima, ens ensenya". La política no és un camí de roses, és una lluita diària per a intentar que les coses es facen com tu crees que és millor per a la societat.A voltes és complicat perquè el company d'una altra formació política està en les antípodes de les teues idees i és difícil cedir i consensuar; però, lluny del que es pensa, s'aconsegueix. Moltes vegades s'aconsegueixen acords i el que semblava desert es converteix en oasi.
Altres vegades, les nostres propostes no arriben a cap lloc, es pot veure com un fracàs. No obstant això, en Cs de Diputació preferim entendre-ho com un ensenyament per a continuar. Així arribem a la part que més m'agrada d'aquesta preciosa poesia: "Encara que el vent bufe en contra, la poderosa obra continua, tu pots aportar una estrofa".
Jo vull aportar una estrofa a aquesta obra que no és una altra que la de la nostra societat en constant evolució, la societat en la qual viuen els meus fills i que heretaran els meus néts, besnéts...i les noves generacions que ens precediran. Es mereixen una societat on els progenitors puguen conciliar la seua vida familiar i laborar; la igualtat siga real en tots els àmbits; els xiquets i joves tinguen una educació de qualitat amb més i millors oportunitats; els majors tinguen una vellesa digna... Nosaltres també ho mereixem. És l'ací i l'ara.
Tu també ho crees? Doncs suma't, participa en la vida pública i política. Tots podem aportar, sumar i millorar. Entre tots és possible. Que aquest siga el nostre propòsit per al nou any. Saps com acaba el poema? "No permetes que la vida et passe a tu sense viure-la".