Que la sanitat deu ser pública, universal, equitativa i de qualitat són afirmacions difícils de rebatre. És per açò necessari no perdre la memòria i recordar com, quan, els qui i per què van tenir tant interés en què la sanitat Valenciana en un percentatge important passara la gestió a mans privades i per tant dependre de criteris de rendibilitat econòmica.
Em van a permetre, que faça una breu història de com el PP a poc a poc i després de 20 anys de govern va implantar en la Comunitat un model sanitari on el que prevalia era el negoci sense tenir en compte la rendibilitat social.
Corria l'any 1999, quan es va inaugurar l'hospital de la Ribera ( Alzira) amb un model de concessió administrativa gestionat per una UTE ( Unió Temporal d'empreses), que rebia 204 euros per habitant al que donava cobertura. A més estava la denominada compensació intercentres ( en funció de pacients atesos en la concessió provinents de centres públics i viceversa ). Recordar que l'administració se seguia fent càrrec de la despesa de farmàcia extra hospitalària, el transport sanitari, les pròtesis i els tractaments de oxigenoteràpia i ventiloteràpia domiciliària.
Després de tres anys de funcionament i al no trobar els beneficis esperats, van decidir una rescissió del contracte pactada, una operació per la qual va caldre pagar prop de 70 milions d'euros de la butxaca de tots els Valencians. Arribats a eixe punt, es torna a traure nou concurs i per a sorpresa de tots, se li torna a adjudicar a la mateixa UTE amb la qual s'hi havia prèviament rescindit, açò sí per 379 euros de capita, al voltant d'un 70% més i es va ampliar l'atenció a especialitzada i primària. Aquesta vegada semblava que el negoci si podia funcionar i a partir d'ací s'aniran produint més adjudicacions, amb aquest model i actualment a més d'Alzira, estan les de Torrevella, Dénia, Manises i Vinalopó, és a dir al voltant del 20% de la població de la Comunitat està sota aquest model.
Aquest model va començar sense cap tipus d'avaluació prèvia, ni de consens, ni de diàleg. Va ser un model imposat, sustentat en la majoria que ostentava el PP sense escoltar a ningú. Durant anys es van demanar dades i avaluacions des del punt de vista de l'eficiència social, econòmica i sanitària i mai es van donar ni per part de les concessions ni de la Conselleria de sanitat. El govern Valencià no va controlar el model, no va entrar en la planificació global de la Conselleria, permetent que tingueren serveis no en funció d'una planificació global, sinó dels seus propis interessos, provocant a vegades un fenomen d'atracció, davant prestacions que no s'implantaven en centres públics propers i sí en les concessions i açò produïa majors ingressos, davant la passivitat de l'administració del PP.
Durant tots aquests anys no els ha importat que les concessions tingueren unes ràtios baixos de personal ( al voltant d'un 20% inferior a la pública) o que a igualtat d'horari tingueren menors retribucions o quines la ràtio de llits hospitalaris fóra igualment inferior a la pública. Durant anys s'ha produït derivacions dels pacients més complexos i amb majors costos a centres públics.Després d'anys de silenci tant en les dades en general, com en avaluacions, el govern actual en compliment dels seus compromisos va anunciar la recuperació al sistema sanitari públic del model concessional, començant per la Ribera atés que l'1 d'abril del 2018 finalitza el contracte i no es renovarà.
Permeten-me que faça una sèrie de preguntes, així si el model concessional s'estenguera qui assumiria els serveis menys atractius des del punt de vista econòmic o qui atendria als pacients més complexos en els quals la tarifa vigent no cobreix els costos reals o no es pregunten per què les concessions no se situen en zones perifèriques de la comunitat amb poblacions més xicotetes i disperses. En fi pensem que hi ha una altra forma de fer les coses, des del sistema sanitari públic, defensant criteris d'eficàcia, eficiència, equitat, solidaritat, universalitat i qualitat, un sistema públic té uns objectius d'eficiència social i sanitària, al cost més raonable possible, mentre que els centres privats tenen una estratègia de maximitzar beneficis.
El PP convertint-se en defensor de les concessions, intenta posar totes les traves possibles. Sabíem que no anava a ser senzill, perquè es lluita contra interessos poderosos, però el compromís del govern Valencià és ferm en defensa de la sanitat pública. Malgrat tota la intoxicació que s'està intentant, la Conselleria ha assegurat que es mantindran els serveis existents i que els treballadors continuaren, havent començat a sol·licitar la informació necessària a la concessió i traçant un camí per als treballadors en funció que siguen laborals, eventuals o estatutaris..
Sens dubte estem davant un debat de model i interessos. El PP defensa un model privatitzador i mercantilista i el partit socialista defensem un model públic, un model que va sorgir de la llei general de sanitat ( Ernest Lluch) de 1986, que és un model d'èxit, reconegut a nivell internacional, que sens dubte cal millorar-ho comptant amb els professionals, els agents socials, les associacions professionals, científiques i ciutadanes. Un model de tots, per a tots i utilitzat per tots.