L'amenaça de l''extinció en massa' afecta 17 espècies valencianes

L'activitat humana és, actualment, la principal causa d'extinció animal. Siga per sobreexplotació, caça, o destrucció dels seus hàbitats naturals. En la Comunitat Valenciana aquest procés també està 'viu', amb un dels principals escenaris a uns pocs quilòmetres de la capital autonòmica, l'Albufera. En el territori hi ha catalogades 17 espècies animals en perill de desaparéixer. Algunes que viuen en altres llocs del món, altres l'únic hàbitat dels quals és en el territori valencià.

Contaminació de l'aigua, caça furtiva, augment de la temperatura, espècies exòtiques invasores... Són moltes les opcions que poden minvar l'equilibri natural i fer perillar una espècia; en la majoria de casos, darrere hi ha una mà humana. És el cas de l'icònic i estudiat Samaruc. Però també d'animals més grans com la tortuga mediterrània o mamífers, com dues espècies de ratapinyada.

Aigua

La majoria de les 17 espècies catalogades com en "perill d'extinció" tenen un factor comú: depenen de medis aquàtics. Es tracta, principalment, de peixos i ocells que han sigut caçats i han vist com els seus hàbitats es degradaven.

En morat, la distribució actual de les poblacions de Samaruc // GVA

L'esmentat Samaruc, així com un altre xicotet peix, el Fartet, viuen en aigües tranquil·les i costaneres de l'àrea mediterrània, la majoria en la Comunitat Valenciana i, en menor mesura, Catalunya, Múrcia i la part mediterrània d'Andalusia. La principal causa del seu perill té fons econòmics i polítics; l'especulació urbanística que, moltes vegades sense control, es feia a costa del medi ambient. La desaparició d'aiguamolls -també per efecte del canvi climàtic- i l'abocament d'aigües sense tractar els ha portat al límit.

Des de fa més de 10 anys, la recuperació d'aquestes espècies ve donada, sobretot, per la cria en captivitat. Les poblacions existents actuals estan amenaçades, de nou, per l'acció humana; es va introduir un peix exòtic, la gambusia, que es menja els ous del Samaruc.

Ocells

Fotja banyuda, un dels ocells residents en aiguamolls valencians en perill d'extinció // PîxaBay

Diferents tipus d'ocells ocupen la majoria de la llista d'aquestes espècies amenaçades i, sobretot, aquelles que també necessiten un medi aquàtic. El Roget, l'Ànec capblanc o la Rosseta són alguns dels ocells, de la família dels ànecs, que estan en aquesta situació. La causa, de nou, és la caça i la destrucció d'hàbitats, que en moltes ocasions comparteix amb els peixos amenaçats.

Amb els ocells, és important tant el control de la caça furtiva, com la millora dels seus ecosistemes i el 'treball de camp'; recollir la fauna ferida o desvalguda -cries- per a la seua recuperació i posada en llibertat. És el treball que realitzen, per exemple, en el Centre de Recuperació de Fauna La granja del Saler. En el balanç d'activitats de 2018, 22 espècies amenaçades van passar pel centre; des de la garsa imperial o l'arpella, tots dos habituals en l'Albufera, fins a la llúdria europea, poc comuna en la Comunitat.

Problema local i mundial

Les amenaces a la fauna local són una realitat. Al Parc Natural més conegut de la Comunitat Valenciana, l'Albufera, la falta d'aigua pot fer perillar la recuperació del llac i, amb ell, el de les espècies amenaçades que habiten. El problema, no obstant això, va molt més enllà del territori valencià.

Segons el passat informe de la Plataforma Intergovernamental sobre la Biodiversitat i els Serveis Ecosistémics (IPBES), l'amenaça és "crítica"; dels aproximadament huit milions d'espècies animals, un milió, el 12,5%, estan amenaçades per l'extinció i podrien desaparéixer de la Terra en dècades. Són necessàries mesures "urgents" a tots els nivells administratius.