Una de les primeres decisions que va comportar el canvi de govern al municipi de Rafelbunyol en 2015 va ser la creació d'una Regidoria d'Igualtat. Des d'eixe moment ha estat encapçalada per Alícia Piquer, amb qui hem parlat per conéixer com està sent aquesta tasca.
Quina importància té que siga una àrea específica la que s'encarregue dels temes d'igualtat?
L'objectiu de la creació de la Regidoria d'Igualtat és crear una àrea transversal perquè la igualtat no es pot treballar d'una forma sectorial. Treballem interactuant amb els joves, les dones, els més menuts i menudes i aplicant la visió d'igualtat, una mirada transformadora de la realitat a partir de l'empoderament de les dones en totes les àrees. Un exemple és l'urbanisme en el qual has de treballar en coordinació amb totes les àrees i també amb els companys i companyes de les diferents regidories.
Per exemple, en el cas concret que comenta de l'urbanisme, en què canvia aquesta mirada violeta?
Canvia molt. En el disseny de les voreres, l'altura dels banquets, on col·loques els banquets, quines zones has de tindre les precaucions del fet que estiguen ben il·luminades o no... hi ha molts exemples.
"Del que més contenta estic és d'haver involucrat als treballadors i treballadores del servei de cultura, de joventut o de la biblioteca en què la mirada violeta s'ha d'imprimir en quasi totes les activitats i que cada vegada que programem hem de pensar que estem transformant des de la igualtat"
Va ser difícil la primera etapa d'aquesta Regidoria?
Sí, però no més que altres àrees. Vull dir que en el nostre cas, en Rafelbunyol, no havíem governat mai i teníem clar que la transformació anava a ser en totes les àrees i des de totes les àrees. I per a tots i totes va ser un repte, havíem de transformar la forma de fer i la forma d'involucrar a la ciutadania en allò que fem.
En què ha canviat la igualtat en Rafelbunyol en aquests 5 anys?
Per a mi el més important és el fet per part de l'Ajuntament i la ciutadania que la igualtat no és una cosa d'una setmana com era la setmana al voltant del 8 de març, o en aquest cas el 25 de novembre. Lluitar perquè hi haja igualtat és una feina de cada dia, de totes les àrees i és transversal. Del que més contenta estic és d'haver involucrat als treballadors i treballadores del servei de cultura, de joventut o de la biblioteca en què la mirada violeta s'ha d'imprimir en quasi totes les activitats i que cada vegada que programem, que pensem en unes activitats, hem de pensar que estem transformant des de la igualtat.
Com es viurà aquest 25 de novembre en el municipi?
Com t'he dit, el nostre pensament o la nostra filosofia és que es lluite contra la violència durant els 365 dies de l'any. Aquests dies farem un vídeomàping sobre l'ajuntament, farem una proposta d'activitat també als centres educatius perquè treballen la violència i després podrem fer un vídeo que difondrem per les xarxes. També realitzarem una campanya que podrem fer en xarxes socials centrant-nos més en denunciar i fer veure a la ciutadania que la violència de gènere afecta moltes dones majors que no tenen les eines que té la gent jove i que la ciutadania que envolta eixes possibles víctimes ha d'estar molt a l'aguait, perquè ha de col·laborar en la denúncia i en el suport a què eixa dona s'atrevisca a denunciar. I per altra banda, treballarem amb els i les adolescents que són, sobretot, on nosaltres fem més feina. Si volem que la ciutadania del futur siga respectuosa, tolerant i allunyada dels micromaxismes i de la violència hem de treballar més amb la gent jove.
Què ha de fer una dona del municipi que necessite atenció?
Per sort, Rafelbunyol va signar un acord amb el Ministeri d'Interior en 2014, aleshores les dones d'ací saben que poden acudir a la Policia Local, a banda d'usar la resta de telèfons que estan a la seua disposició com el 016, el 112 o la Guàrdia Civil. Però, tenen uns serveis de proximitat que és la Policia Local amb agents formats per a atendre i agents als quals se'ls assignen casos per a fer el seguiment. En funció del nivell de gravetat, hi ha uns casos que porta la Guàrdia Civil i hi ha altres que són els de risc més baix, que són els que tutela la Policia Local. I després hi ha una altra eina, de la qual estic molt orgullosa perquè està funcionant molt bé, que és la creació de la Mesa Local contra la violència de gènere. La comissió, com totes les comissions municipals, està formada pels partits que integren el consistori i representants en aquest cas tant de departaments del municipi que intervenen directament en la lluita contra la violència com els serveis socials i la Policia Local, però a més treballem amb els centres educatius i, des de fa uns mesos, l'oficina de víctimes del delicte, que s'ha creat nova a Massamagrell, també s'ha incorporat. A la Mesa Tècnica, formada per dones, es posen en comú els casos que tenen entre mans o els possibles casos de persones que estan en risc. Les polítiques no intervenim, no sabem qui són, per una qüestió de protecció de dades i elles analitzen cada cas i les ramificacions que puga tindre. Actualment no conec les xifres concretes a Rafelbunyol. Però en 2015, la primera vegada que m'ho van dir, em vaig espantar. Per a mi una ja és molt. Malauradament, és massa habitual que en els nostres municipis continue havent-hi situacions de violència de gènere o de violència domèstica.
"Si volem que la ciutadania del futur siga respectuosa, tolerant i allunyada dels micromaxismes i de la violència hem de treballar més amb la gent jove"
Els mesos de confinament van ser moments delicats, perquè moltes dones van haver de conviure tot el dia amb els seus maltractadors. Com es va actuar?
Hi havia dones que estaven 24 hores a casa, durant tres mesos, sense escapatòria, convivint amb el victimari. Vam fer una faena amb Serveis Socials i la promotora d'Igualtat d'una atenció molt personalitzada fent telefonades, fent un seguiment, i donant-los un instrument d'avís en l'hipotètic cas en què estigueren en perill. Vam traslladar als comerços i a les farmàcies de Rafelbunyol una contrasenya que només sabien els comerços, les víctimes i les treballadores, perquè si eixien a la farmàcia o si eixien a fer la compra les persones a les quals li digueren la clau activarien l'avís i avisarien a la Policia Local i es podria intervenir. De fet, en la pròxima comissió s'aprovarà eixe protocol d'actuació, en cas que ens trobem en una situació semblant. Però queda molta feina que fer 24 hores durant 365 dies a l'any, és millor això que no adulterar-ho tot en un mateix dia.