El Consorci de les Comarques Centrals valencianes ha fet un pas més en el seu objectiu de vertebrar una de les zones més importants de la Comunitat, que es troba enmig de les dues franges d'influència més importants del territori, amb l'impuls donat al Pla d'Acció Territorial, una iniciativa que s'està presentant aquests dies en diferents municipis.
El Consorci és un òrgan supracomarcal de discussió i planificació que està compost actualment per un total de 185 municipis i una població de ronda els 850.000 habitants, combinant zones rurals amb importants ciutats com Xàtiva, Alcoi, Ontinyent o Gandia
Els alcaldes i alcaldesses estan aprofitant aquestes trobades per a donar a conéixer les seues inquietuds i propostes per a definir aquest Pla, que ja compta amb un esborrany, però que anirà nodrint-se de les reivindicacions expressades en aquestes reunions de treball.
El Consorci és un òrgan supracomarcal de discussió i planificació que està compost actualment per set comarques, encara que el Pla d'Acció Territorial englobarà les huit comarques que formen part d'aquest territori: la Costera, la Vall d'Albaida, la Safor, la Canal de Navarrés, la Marina Alta, la Marina Baixa, el Comtat i l'Alcoià; amb un total de 185 municipis i una població de ronda els 850.000 habitants, combinant zones rurals amb importants ciutats com Xàtiva, Alcoi, Ontinyent o Gandia.
Va ser creat en 1999 i ha estat 12 anys inactiu. En el 2016 es va reactivar d'una manera més sòlida i des d'aquest moment s'està treballant en la idea de realitzar un Pla d'Acció Territorial, un document "prioritari" que busca reivindicar tot el que poden oferir aquestes comarques i defensar els interessos de la zona "a tots els nivells", tal com reconeix el seu president Roberto Granero.
En el 2016 es va reactivar després de 12 anys inactiu i des d'aquest moment s'està treballant en la idea de realitzar un Pla d'Acció Territorial, un document "prioritari" que busca fer valdre tot el que poden oferir aquestes comarques i defensar els interessos de la zona "a tots els nivells"
"El Consorci busca afavorir la cohesió social, el creixement equilibrat i sostenible i promoure econòmicament, turísticament i culturalment les comarques, així com la cerca de finançament i la vertebració del territori, apostant per la descentralització del model productiu", afirma Granero.
Actualment s'estan iniciant els treballs de redacció del Pla, un document que ordenarà el territori per a optimitzar tots els recursos de comarques tan distants, conformant un grup de municipis que busquen tenir un pes específic a escala autonòmica.
Des d'aquestes localitats es demana "que es passe ja a l'acció" després de diversos anys d'estudis sectorials per part dels estaments polítics, empresarials i socials. Entre les reivindicacions destaca l'aposta pel tren de la costa o el tren Xàtiva-Alcoi, el desdoblament de la CV-60 entre l'Olleria i Gandia o les línies d'autobús en la zona de la Canal de Navarrés. "Moltes reivindicacions històriques en l'àmbit comarcal poden tenir més força a escala autonòmica o estatal estant units que anant cadascun a la seua", assevera Granero.
REUNIONS DE TREBALL
La redacció del Pla d'Acció Territorial ha estat licitada per part de la Conselleria de Política Territorial, Urbanisme i Paisatge i actualment s'està presentant en què consistirà. En aquest sentit, el Centre Cultural de Xàtiva acollia el dimarts la segona reunió de treball del Pla d'Acció Territorial de les Comarques Centrals, en la qual participaren els alcaldes i alcaldesses de les comarques de la Costera i la Canal de Navarrés.L'acte va comptar amb l'assistència i una introducció de l'alcalde de Xàtiva Roger Cerdà, la secretària autonòmica de Política Territorial, Urbanisme i Paisatge Immaculada Orozco, la directora general de Política Territorial i Paisatge Rosa Pardo i del president del Consorci de les Comarques Centrals Roberto Granero.
Entre les reivindicacions destaca l'aposta pel tren de la costa o el tren Xàtiva-Alcoi, el desdoblament CV-60 entre l'Olleria i Gandia o les línies d'autobús en la zona de la Canal de Navarrés
Cerdà va recalcar la importància d'aquest Pla, que permet "l'oportunitat de conservació del nostre territori i de promocionar-lo socialment i econòmicament". A més, l'alcalde de Xàtiva va recordar que "des de les dues mancomunitats d'aquestes comarques s'està treballant ja a plans de Dinamització Turística que aposten per conéixer i promocionar el mateix territori i les seues zones verdes i culturals".
Immaculada Orozco va explicar que els Plans d'Acció Territorial "són instruments per als reptes de present i futur que se'ns plantegen: canvi climàtic, crisi econòmica i crisi sanitària. Una eina per a la sostenibilitat social i econòmica que té com a objectius principals la definició d'estructura verda, l'equilibri entre l'àmbit rural i l'industrial i la dinamització econòmica".
Per part seua, Rosa Pardo va reclamar "col·laboració per a dotar en aquest Pla d'Acció Territorial de totes les necessitats i reivindicacions que puguen ajudar a fer un Pla que cobrisca totes les inquietuds del territori, amb una cooperació entre els municipis que permeta ser una alternativa viable al model metropolità".
A aquesta segona reunió se li suma una primera que va tenir lloc fa uns dies amb representants municipals de la Marina Alta i la Marina Baixa, dues sessions que tindran lloc hui al Comtat i l'Alcoià, acabant la setmana vinent amb representants de la Safor i la Vall d'Albaida.