Alejandro Micó: "S'ha de dignificar una masculinitat alternativa a la patriarcal"

Per al regidor de Dona i Igualtat de Foios, que viu una setmana plena d'activitats contra la violència masclista, és fonamental fer del feminisme un dret social

Guardar

Alejandro Micó Foios
Alejandro Micó Foios

Optimista, crític i conscient de la seua tasca, Alejandro Micó, regidor de Joventut, Igualtat i Dona de Foios, té clar que és més necessari que mai assenyalar el masclisme i conscienciar als homes de la necessitat d'una masculinitat alternativa a la patriarcal. Micó ha fet del seu poble un sinònim de lluita per a eliminar la violència contra les dones i se sent orgullós d'encarregar-se d'aquesta àrea en l'ajuntament, malgrat que per a ell l'èxit seria que les dones alcaldesses no foren una minoria. A tan sols dos dies per a celebrar el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona, reflexiona sobre els principals reptes de la societat valenciana i espanyola.

Com està anant la setmana contra la violència de gènere d'enguany?

La veritat és que molt bé perquè cada any que programes vas afinant el tir. És cert que hi ha incomoditats, sobretot quant als privilegis patriarcals perquè és un poble xicotet, però en aquest tercer any ja vegem que la gent es refereix a les coses pel seu nom. A més, hem pogut oferir activitats de temes molt diversos i per a diversos grups d'edat i encara que normalment va el públic "militant", hem reforçat aquesta setmana amb una campanya de tovallons que demana a les víctimes i als espectadors que no callen i quant a l'agressor, hem fet infografies col·locades per tot el poble sobre què és violència contra les dones per a assenyalar el masclisme. Interpel·lem a la gent de totes les edats que no ve a les xarrades per a acabar amb aquesta realitat.

Quin és el grup que menys participa?

Jo sempre dic que la generació "ampes" i sobretot els homes, d'entre 30 i 50 anys. Els costa veure que és un drama i una problemàtica real i que pensen que no va en ells. Pensen que la responsabilitat és de la víctima i fins i tot es cau en el cunyadisme de "ni feminismo ni machismo, igualdad", com deia Toni Cantó, o en la creença de les denúncies falses. El que volem és que el discurs feminista que abans era clandestí entre a formar part de les institucions i de totes les polítiques. Hem de dir-ho sense complexos: som una corporació feminista.

Per què és important incorporar aquestes polítiques des d'un ajuntament?

Bàsicament perquè ho travessen tot. El més important és partir de què els punts de decisió dels ajuntaments han de ser paritaris i fer projectes a favor del feminisme, com podria ser un pla urbanístic sense zones fosques. La forma masclista de governar és aquella que concep el poder "sobre", que no se situa per a fer res, sinó sobre la resta, com ha fet el conservadorisme i també alguna esquerra. Nosaltres volem el poder femení, el poder "per a" fer coses, i això sols serà possible quan les dones governen i dirigisquen les associacions i entitats. Per això vam fer una subvenció paritària per a premiar a les associacions que sí ho fan i animar als homes a que participen d'aquest context.

Com es pot aconseguir que aquests homes participen?

El primer any vam partir d'una forta aposta per l'empoderament femení, que és una part totalment fonamental i s'està fent molt bé, però s'ha de dignificar la masculinitat alternativa a la patriarcal. És clau perquè la majoria d'homes poden sentir-se perduts perquè se'ls ha educat com que no han de sentir emocions perquè "serem uns nenazas". La societat està penalitzant que l'home siga paritari sense voler. Per això és important reforçar aquestes polítiques perquè els homes s'adonen de com se'ls ha educat. Arribarà un moment en que tindrem la teoria perfecta però ens faltarà la pràctica i una ajuda que ens faça veure que no tenim la culpa d'aquesta realitat, sinó de perpetrar-lo. Crec que seria un bon moment perquè els col·lectius feministes es justen amb els de noves masculinitats i facen estratègies conjuntes.

Com valores la llei autonòmica de violència de gènere?

La veig molt bé, però troba límits quan es compara amb l'estatal. Si tinguera plenes competències per a actuar seria capaç d'evitar assassinats com el de Jéssica, la dona que va morir a les portes del col·legi quan arreplegava el seu fill. El problema és que la llei autonòmica sí entra una mica en la protecció infantil i l'espanyola no, aleshores anem més avant, ja que no sols s'ha d'arribar a la urgència, sinó invertir recursos en la construcció d'un nou enteniment de la masculinitat alternativa i en la protecció dels fills. És cert que costarà posar-la en marxa però pense que s'ha treballat molt bé perquè la base social del govern del Botànic és més ampla que mai, s'ha treballat amb col·lectius i sobretot amb dones supervivents, que és molt important.

En el cas de l'espanyola han de canviar moltes coses, principalment amb una formació de la justícia sobre la violència de gènere perquè no torne a ocórrer res paregut al cas de La Manada. La formació del professorat també és fonamental i pense que la figura de l'Agent d'Igualtat i Convivència s'hauria d'extrapolar nivell estatal. I sobretot, més inversions.

Creus que la gent està prou sensibilitzada?

Jo pense que sabem molt bé les teories però no la pràctica. El país està molt conscienciat amb açò però el masclisme s'està defensant perquè veu que perilla, com vegem amb l'ascens de la ultradreta. Però vivim en un país de sentit comú igualitari i tenim un bon terreny gràcies al legat que ens va deixar el 15M. Malgrat això, no hem de conformar-nos.

Aleshores, què queda per fer?

Crec que s'han sentat les bases però s'ha de garantir legalment tot el que s'ha avançat, per xicotet que puga ser. S'ha de fer de la igualtat un dret social. Els països no tenen obligació de complir amb els drets humans i hem d'aconseguir que el feminisme no es quede sols en una declaració i que no hi haja manera de tornar enrere. Les administracions han de legalitzar cada pas i blindar-ho perquè la Constitució siga feminista.
Destacats