Alegría i Bardhi deixen el seu deixant en el primer encontre de l'estiu

Guardar

primer-partido_levante
primer-partido_levante

Hi havia ganes de recuperar les emocions i les sensacions a l'interior del verd. El futbol sempre és futbol, malgrat la condició d'amistós del duel disputat davant La Nucia. No va tardar a l'excés a consignar el Llevant este plantejament sobre el verd de la coqueta Ciutat Esportiva Camilo Cano de la localitat de la Marina Baixa. Cinc minuts van bastar per a inaugurar el marcador. Toño, molt atent a la segona jugada després d'un rebutge d'un servei de cantonada, va foradar la xarxa local després d'impactar amb l'esfèric. En el seu recorregut la pilota va xocar amb un defensor del bloc alacantí per a despistar a Marcano. La diana va arribar després d'una combinació entre Iván i Shaq que va deixar al futbolista d'origen americà sense més oposició que la figura del porter alacantí. Un Llevant de tendència centrífuga es va estrenar sobre el tapet amb una golejada convincent. L'ambició va marcar el desenvolupament d'una confrontació que Muñiz va entendre com un banc de proves en llaures a la construcció de la projecció que la societat blaugrana tractarà de plasmar en el marc de LaLliga Santander en poc més d'un mes.

El preparador asturià va optar per concedir minuts a la pràctica totalitat de la plantilla que habitualment exercita a Bunyol. En eixe sentit, el repartiment, com sol ser habitual en este tipus de confrontacions, va ser equitatiu amb el disseny de dues onces totalment diferents en funció de cadascuna de les meitats materialitzades. No obstant això, va haver-hi una tendència igualitària quant a la resposta del col·lectiu blaugrana. Potser les bases, partint dels caràcters que van identificar al Llevant el curs passat, semblen clarament fixades, si bé és temps d'assimilació i d'assemblatge, principalment per als actors nouvinguts al grup blaugrana en clara referència a Alegria, Lluna i Bardhi. Els tres van travessar el llindar que separa la gespa de la banqueta en la represa de la primera cita amistosa i els tres van deixar mostres i essències de les seues credencials sobre el rectangle de joc. De fet, Alegría i Bardhi van capitalitzar la seqüència del gol en la segona part de la confrontació enfront de La Nucia.

Potser un dels aspectes més accentuats de l'assaig va ser la notable intensitat evidenciada per un col·lectiu que no va escatimar esforços en el baptisme de la pretemporada. Es tracta d'un dels components que sobreïxen en la llibreta de Muñiz. El treball de signe gremial és obligat. Ningú sembla voler perdre corda en un període que s'entrelluca fonamental. Per l'horitzó s'albira l'univers de la Primera Divisió. La notícia és excel·lent per a l'entrenador asturià pel significat que tanca. En eixe sentit, l'equip va ser recognoscible en les seues formes i també en el seu plantejament. El Llevant va ser geomètric en el mitjà del camp durant els noranta minuts amb les duples compostes per Campaña i Verza, amb la col·laboració d'Espinosa, i a posteriori amb Pepelu i Lerma com a conductors de la sala de màquina. El bloc va ser pacient en la seua relació amb el cuir i punxant per les bandes per a aconseguir els dominis de la porteria contrària.

Ho va aconseguir amb les aparicions de Morales i Toño per l'esquerra i Shaq i Iván pel flanc contrari en els quaranta-cinc minuts inicials i va repetir en la segona fase amb Luna i Rubén i Jason i Pedro López. La pilota va córrer sobre el verd per a aconseguir els costats. Els gols en realitat confirmen esta tendència de naturalesa centrífuga. De vegades, els partits perden eixe component d'amistós que caracteritza als encontres estivals. Així ho va entendre Rubén en la gènesi del primer gol d'Alegria. El canterano va ballar en una rajola per a posar el cuir en les botes de l'ariet. I el sevillà va repetir amb Luna percudint per l'esquerra. Bardhi va arredonir el lluminós amb el cap, a l'uníson amb un defensor, que va sorprendre Marcano. El Macedoni va estrenar el seu currículum amb un gol. Durant una mica més de vint minuts va mostrar verticalitat, valentia i un potent tret. Chema tancà el conte amb una de les seues especialitats. En l'àrea rival sol ser indetectable.

 

La Nucia: Marcano, Espinar, Llopis, Del Castillo, Hermosa, López, Azorín, Valor, Lloret, Ruiz, Ortiz. También jugaron: Salomé, Rosa, Rodríguez, Angerri, Rubio, Giménez, Martínez, Sánchez, Gea.

Llevant:  (Primera Parte) Raúl, Iván, Toño, Espinosa, Verza, Roger, Morales, Saveljich, Postigo, Campaña y Shaq. (Segunda Parte) Oier, Bardhi, Lerma, Rubén, Chema, Alegría, Pedro López, Luna, Jason, Pepelu y Kaiser. También jugó Manu Viana.

Gols: 0-1, min. 9: Toño. 0-2, min. 48: Álex Alegría. 0-3, min. 65: Álex Alegría. 0-4, min. 70: Bardhi. 0-5; min. 79: Chema.

Àrbitre: Álvaro Cánovas García Villarrubia.

Arxivat a:

Destacats