Per ara, es desconeix la causa exacta que va provocar l’incendi que va calcinar la Marjal dels Moros, però el fort vent de ponent i la sequera que patia esta zona humida van ser determinants. Acció Ecologista-Agró assenyala que no es pot fer res contra el vent, però la manca d'aigua és fruit de la desídia de les administracions implicades en la gestió de l’aiguamoll. L’associació exigeix aigua de qualitat per a evitar nous incendis en el futur i assegurar la recuperació de la zona.
A pesar de formar part del Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana i de la Xarxa Natura 2000, la Marjal dels Moros continua sense tindre assignat un cabal ecològic mínim que haurien de dotar les administracions implicades en la seua gestió, apunten des d’Agró.
L’associació recalca que qualsevol persona que haja visitat la Marjal dels Moros després de l'incendi del passat 4 de gener haurà pogut constatar que els senillars i les llacunes amb aigua es van salvar del foc; de manera que, si esta zona humida haguera tingut més aigua, l'incendi no hauria sigut tan greu. En un escenari de canvi climàtic com el que ja estem patint, amb períodes perllongats de sequera i altes temperatures, a Acció Ecologista-Agró li «resulta vergonyós que les diferents administracions implicades en la seua gestió encara no hagen dotat a este aiguamoll d'un cabal ecològic mínim».A dia de hui, «esta zona humida depén pràcticament en exclusiva de la pluja per a tindre aigua i, malauradament, es troba parcialment desconnectada dels principals ullals que abastien a la marjaleria de l'Horta Nord, que fins al segle passat s'estenia des del Barranc del Carraixet fins al Riu Palància». Actualment, tot el conjunt d'estos aiguamolls es troba fragmentat i transformat en camps de conreu, polígons industrials, urbanitzacions i infraestructures; només resistix la Marjal de Rafalell i Vistabella-Massamagrell, la del Puig i la dels Moros, enumeren.
Des d'Acció Ecologista-Agró relaten que, històricament la Marjal dels Moros ha comptat amb les aportacions extra d'aigua de la Séquia de Moncada (Riu Túria) en la seua vessant sud (Puçol) i de la Séquia de Gausa (Riu Palància) pel nord (Sagunt). No obstant això, «estos excedents del reg agrícola ja no arriben a esta zona humida: la Séquia de Gausa es va desconnectar de l'aiguamoll quan es va construir el polígon industrial del Parc Sagunt i, la de Moncada, a través de la Séquia de Llobarros, realitza aportacions intermitents i no sempre de bona qualitat, ja que al seu pas pel nucli urbà de Puçol encara funciona com a clavegueram d'alguns barris».
El col·lectiu argumenta que, «si volem recuperar la Marjal dels Moros i evitar nous incendis en el futur, cal que entre aigua en quantitat i de qualitat en esta zona humida, així com que es gestione i recircule del mode adequat. I açò depén de la Generalitat Valenciana, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), la Direcció General de Costes, les comunitats de regants i els ajuntament de Sagunt i Puçol».