Millorar la qualitat institucional i acabar amb la corrupció són mesurades que poden elevar un 16 per cent el PIB per càpita en un termini de 15 anys, la qual cosa significaria afegir cada any entorn d'un punt percentual al creixement de l'economia espanyola.
Així s'ha posat en relleu en el seminari 'Els costos econòmics del dèficit de qualitat institucional i la corrupció a Espanya', que s'ha celebrat a València impulsat per la Fundació BBVA i l'Institut Valencià de Recerques Econòmiques (Ivie).
Els especialistes assenyalen que la societat espanyola ha aconseguit un elevat grau de sensibilització enfront dels problemes de corrupció però altres aspectes de la qualitat de les institucions del país com, per exemple, la independència de les comissions reguladores dels mercats o la dotació de mitjans suficients per als organismes de control, resulten llunyans a molts ciutadans.
En aquest sentit, fan notar que la qualitat de les institucions de govern i el control de la corrupció són peces fonamentals per al desenvolupament econòmic dels països, especialment com més avançades són les seues economies.
D'aqueixa qualitat depenen bona part dels serveis que rep la ciutadania i del progrés econòmic que cal esperar per al futur. La qualitat de les institucions de governança espanyola se situa entre el 20% dels països amb un major nivell en el món, segons els indicadors del Worldwide Governance Indicators (WGI), elaborats per al Banc Mundial i amb informació sobre 154 països.
No obstant això, els resultats que obté Espanya se situen per sota del que li correspondria d'acord amb el desenvolupament de la seua economia. Així, Espanya obté un valor de 6,8 sobre 10 en l'indicador combinat de qualitat institucional, enfront del 8 de la mitjana d'Alemanya, França i Regne Unit, que constitueixen models d'economia avançada.
Ara bé, es col·loca així mateix per davant d'altres economies mediterrànies com la italiana i la grega, la qualitat institucional de la qual mitjana amb prou faenes aconsegueix un valor de 5,8.
L'informe 'Els costos econòmics del dèficit de qualitat institucional i la corrupció a Espanya', elaborat en el marc de col·laboració de la Fundació BBVA i l'Ivie, extrau aqueix indicador combinat de qualitat com una mitjana de cinc indicadors que proporciona el WGI, expliquen els responsables d'aquesta anàlisi en un comunicat.
En concret, s'analitza la veu i rendició de comptes (democràcia i llibertats públiques), l'efectivitat governamental, la qualitat reguladora, el respecte a llei i els contractes i, finalment, el control de la corrupció.
El nivell de qualitat institucional que s'obté segons l'indicador combinat dels WGI situa a Espanya entorn del percentil 81 (és a dir, entre el 20% de països amb millor qualitat a nivell mundial).
CAPITAL HUMÀ
La productivitat espanyola figura notablement més amunt, entorn del percentil 85 (el país més productiu del món ocupa el percentil 100 i el menys productiu ocupa el percentil 1). La qualitat institucional apareix, doncs, com una feblesa relativa de l'economia espanyola. Aqueixa feblesa ha de ser compensada per les fortaleses en altres factors, com podria ser el seu capital humà.Si tots els factors productius de l'economia espanyola se situaren en aqueix nivell relatiu de la qualitat institucional (és a dir, si se situaren en el percentil 81 de la seua distribució mundial), la productivitat de l'economia espanyola seria un 17% inferior, la qual cosa ens deixaria en els nivells d'estat com Eslovènia.
El país presenta el seu millor acompliment en les categories de veu i rendició de comptes, compliment de la llei i els contractes, i efectivitat del govern. No obstant això, les majors febleses apareixen en els indicadors sobre qualitat reguladora, on se situa 1,2 punts per sota d'Alemanya, França i Regne Unit, i, sobretot, en control de la corrupció (2,3 punts per sota).
Aquest últim indicador mesura la confiança en els polítics, els funcionaris, el sistema judicial, el sistema de recaptació d'impostos i l'existència de pagaments irregulars en contractes públics. En la comparativa mundial, Espanya apareix en el percentil 75, que és el que correspon a una productivitat per ocupat inferior en un 23% a la de l'economia espanyola (en els nivells, per exemple, d'Eslovàquia).
Per la seua banda, la qualitat reguladora arreplega aspectes com l'excés de regulació i els seus costos per a les empreses, la facilitat per a iniciar negocis, l'existència de possibles impostos discriminatoris, controls de preus i la lliure competència. En aquest cas, Espanya se situa en el percentil 79 de la distribució mundial, la qual cosa correspon a una productivitat per ocupat inferior en un 21% a la de l'economia espanyola i equipararia a Espanya amb, per exemple, Grècia i la República Txeca.