L'Advocacia de la Generalitat ha recorregut en reforma la decisió del Jutjat d'Instrucció número 2 de València d'arxivar la causa contra l'expresident del Govern valencià Francisco Camps relativa a les negociacions per a l'organització del Gran Premi de Fórmula 1 a València a través de Valmor Sports SL i la posterior absorció d'aquesta societat per part de l'empresa pública Circuit del Motor.
Segons ha pogut saber Europa Press de fonts coneixedores del recurs, l'Advocacia considera en el seu escrit davant la instructora que existeixen "seriosos indicis de criminalitat" contra Camps, per la qual cosa sol·licita la continuació de la investigació, la transformació de les diligències prèvies en procediment abreujat (el seu processament) i la unió d'aquesta peça principal amb la segona, que és la compra de Valmor per Circuit del Motor.
Així mateix, demana la declaració com a investigats de l'expresident Camps i de Belén Reyero, que va ser assessora d'aquest últim i posterior encarregada d'esdeveniments en la Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana (SPTCV), així com "de les persones que resulten presumptament responsables dels fets objecte d'investigació".
El recurs de l'Advocacia es basa en "arguments estrictament tècnics" i "en defensa de l'interés públic dels valencians", segons les mateixes fonts, que precisen que totes les actuacions de la Generalitat "van encaminades al compliment de la llei i a la necessitat que els responsables dels casos de corrupció que resulten acreditats retornen els diners".
L'Advocacia defèn que, tant a través dels informes de la UDEF com dels correus electrònics i de les declaracions que figuren en la instrucció --entre elles de l'ex-vicepresident de la Generalitat Vicente Rambla-- resulta "evident" la intervenció de Camps i de Reyero en els fets objecte d'investigació, així com la rellevància penal d'eixa intervenció.
NEGOCI "RUÏNÓS"
En el recurs s'adverteix que els fets evidencien "com es va comprometre tot el sector públic autonòmic en un negoci que se sabia ruïnós des de l'inici, i per al qual es van eludir deliberadament els controls més rigorosos de l'administració autonòmica, interposant societats mercantils públiques, sobre els actes i decisions de les quals no va existir cap control o fiscalització, ni de la Intervenció de la Generalitat ni de l'Advocacia de la Generalitat".L'Advocacia defèn que el sobreseïment està justificat només quan no existeix dubte que el fet és atípic o que l'investigat és "indefectiblement innocent". En cas contrari, si es tanca el procediment d'instrucció en casos "més o menys discutibles", "es retalla de forma prematura i forçada el dret a la tutela judicial efectiva".
TRIBUNAL DE COMPTES
L'Advocacia cita com a jurisprudència casos amb "resultat ruïnós a gratcient" per a les arques públiques com la recent sentència del Tribunal de Comptes, del 27 de desembre, de la Secció d'Enjudiciament, que condemna exmembres de la Junta de Govern Local de l'Ajuntament de Madrid, en un procediment per abast, per la venda de vivendes públiques a un fons d'inversió especulatiu.Es tracta de la condemna del Tribunal de Comptes a l'exalcaldessa de Madrid Ana Botella i als qui van ser regidors en el seu equip de govern per la venda de 18 promocions de vivendes de l'Empresa Municipal de Vivenda de Madrid (EMVS) al grup societari Fidere, societat d'inversió immobiliària del fons Blackstone, per sota del seu preu de mercat l'any 2013. La sentència xifrava en quasi 25,8 milions d'euros el perjuí que aquesta operació va ocasionar a l'EMVS.
El Jutjat d'Instrucció número 2 de València va acordar a la fi de desembre el sobreseïment provisional d'aquesta causa en considerar que la investigació realitzada sobre l'expresident no permet sostindre una acusació per delictes de malversació i prevaricació i descartava tornar a unir aquest procediment a les altres dos peces separades relacionades amb la celebració de la prova.
D'aquesta forma, atenia la petició d'arxiu formulada per la defensa de Camps el passat octubre, després d'examinar uns correus electrònics aportats pel propi investigat que evidencien que Bancaixa, "avalista inicial, no havia firmat la novació contractual de 19 de juliol de 2011". És a dir, el citat contracte de 19 de juliol de 2011 per a prorrogar la celebració de la prova "no contenia extinció de garantia o avals de Bankia". En aquesta línia, el jutjat va considerar no hi havia "indicis suficients per a formular una acusació fundada en dret".