La lletrada de l'Advocacia de la Generalitat ha sostingut aquest dijous en l'exposició de les seues conclusions definitives en el judici per les presumptes irregularitats en subvencions a ONG i el fallit hospital d'Haití que les penes contemplades en els pactes aconseguits entre Fiscalia i gran part dels processaments --entre ells els principals, com l'exconseller 'popular' Rafael Blasco-- "no són justes".
Al seu parer, no caben els atenuants de reparació parcial dels perjudicis ocasionats i reconeixement tardà dels fets i a més no s'ha de qualificar l'actuació dels acusats com a associació il·lícita atés que formaven "una vertadera organització criminal".
Així s'ha pronunciat l'advocada aquest dimecres durant una de les últimes jornades d'aquest extens procés, corresponent al segon judici del cas, en el qual es jutgen dues peces del conegut com a cas Cooperació --2 i 3-- pels delictes de prevaricació, suborn, associació il·lícita, malversació, encobriment, frau de subvencions, blanqueig i falsedat documental.
Per aquestes peces, Anticorrupció sol·licitava 16 anys de presó per a Blasco i demanava com a responsabilitat civil la quantitat de 4.639.840 euros a favor de la Generalitat. No obstant això, la pena més elevada que reclamava el fiscal era per a Augusto César Tauroni, fins a 21 anys i mig de presó.
No obstant això, els acords als quals han arribat aquests acusats contemplen penes inferiors --de tres anys i mig per als principals processaments--. Els acusats que han arribat a un acord amb la Fiscalia són, a més de Blasco, Augusto César i Arturo Tauroni; l'exsecretària general de la Conselleria, Tina Sanjuán; l'excap d'àrea de Solidaritat, Marc Llinares, així com Alina Indiekina Lisenko i María Isabel Castillo López.
La representant legal de la Generalitat ha desgranat en la seua intervenció les raons per les quals no comparteix el criteri del fiscal d'Anticorrupció Jesús Carrasco per a tancar pactes amb els principals protagonistes d'aquesta causa. Ha ratllat a aquests processaments de "vertadera organització criminal" i, per això, ha assegurat que "sí que es pot fer el salt d'associació il·lícita (com qualifica Fiscalia) a grup o associació criminal". Ha recordat, basant-se en declaracions testificals, que els acusats van conformar un "quiosquet" per a repartir les subvencions i ha apuntat que existeix un "patrimoni probatori" que ha repassat i que així ho demostraria.
La lletrada ha argumentat també que "no poden aplicar-se" els atenuants que s'inclouen en els pactes de Fiscalia pel fet que, en primer lloc, les confessions dels processaments han resultat "inútils". "Res han aportat a la causa. No els quedava més remei que reconéixer-ho, està tot en els calaixos", ha assenyalat. Per contra, s'ha detingut per a mostrar el seu agraïment als funcionaris que han col·laborat la justícia perquè "han sigut molt valentes".
Està en contra també de les conformitats perquè, per exemple en el cas de Blasco, es modifica la manera de concurs del delicte d'associació il·lícita amb els altres delictes, per la qual cosa la pena de presó "s'unifica". No obstant això, ha posat en relleu que en el cas d'Augusto César Tauroni i Llinares "no s'unifica i la pena per associació il·lícita és independent".
"BLASCO SÍ QUE HA REBUT OBSEQUIS"
Igualment, l'advocada de la Generalitat ha destacat que en el pacte de Blasco figura que "no consta" que l'exconseller "rebera obsequis". Enfront d'això, la lletrada ha mantingut que aquestes "sí que s'han produït" i ha posat sobre la taula correu-vos electrònics que al seu judici "mostren que sí que es van produir lliuraments de diners". En un d'ells, per exemple es pot llegir "cinc paquets són per al 'conill' (conill)" i, per a aquesta part, "gràcies a declaracions de María Isabel Castillo sabem que quan es refereixen al 'conill' o a Roger Rabbit parlen de Blasco". "Hi ha indicis suficients, Blasco ha obligat a Fiscalia al fet que això no es recollira", ha lamentat.
Quant a la reparació del mal, també ha qüestionat que es puga aplicar un atenuant en aquest sentit, atés que l'exconseller 'popular' ha oferit "immobles que són totalment aliens" i que la lletrada, com a representant de la Generalitat, "no pot acceptar".
És el cas, ha exposat, d'un baix arrendat a un negoci que no té llicència per a això i el valor de la qual ha sigut estimat en prop de 100.000 euros menys per la Generalitat que per la taxació que va aportar l'acusat. Una cosa similar ha ocorregut amb els germans Tauroni, que segons ha dit han aportat béns a Miami sobre els quals ja pesa una comissió rogatòria o fins i tot ja embargats. Tampoc s'han cobert encara les responsabilitats civils de la primera peça, ha subratllat.
"No són es pot atendre l'atenuant de reparació del mal si s'han oferit dacions en pagament sense la conformitat de la perjudicada, la Generalitat", ha resolt sobre aquest assumpte.
"PODIA HAVER DEMANAT MÉS RESPONSABILITAT CIVIL"
Quant a la responsabilitat civil sol·licitada per aquesta part, de poc més de cinc milions i a la qual s'han adherit les altres dues acusacions no sense els retrets de les defenses, la lletrada ha posat en relleu que les ONG que es van fer amb els projectes de Cooperació "no disposaven de l'experiència ni l'estructura organitzativa suficient", per la qual cosa "no s'havien d'haver donat aqueixes subvencions" i això justificaria l'acusació per prevaricació.
Per aquesta raó, ha reconegut que es penedeix del "quàntum" de la responsabilitat civil, ja que "hauria de retornar-se tot, perquè cap subvenció havia d'haver-se donat". "Per tant, em quede tala amb la responsabilitat civil. Podria haver demanat el quàntum íntegre de les subvencions després de tot el que he vist en aquesta causa", ha ressaltat.
D'aquesta manera, ha explicat que de la despesa de 5.670.000 euros que destine la Conselleria que dirigia Blasco a projectes de cooperació ha restat el que considera que va arribar a destinació, un 10,32 per cent. Per això, ha xifrat el total de la responsabilitat civil en 5.035.942 euros. A això se suma el que sol·licita en concepte de mal moral i per la "desconfiança que s'ha creat sobre les ONG", altres tres milions.