La jutgessa del metro obri juí oral a huit ex alts càrrecs de Ferrocarrils 13 anys després de l'accident

Guardar

metro-valencia
metro-valencia

La jutgessa del Jutjat d'Instrucció número 21 de València ha dictat l'obertura de judici oral contra huit ex-alts càrrecs de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) per l'accident registrat el 3 de juliol de 2006 en la Línia 1 de Metrovalencia, que va costar la vida a 43 persones i va provocar ferides a altres 47.

Així consta en un acte de data 22 de febrer, al qual ha tingut accés Europa Press, en el qual la magistrada decreta l'obertura de judici oral contra aquestes huit persones, entre elles que la que fóra gerent d'FGV, Marisa Gracia, després de la petició realitzada en aquest sentit pel ministeri fiscal i les acusacions particulars.

Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia, la magistrada ha pres aquesta decisió, en un acte notificat aquest mateix dimarts, després que l'Audiència donara per conclosa la instrucció i desestimara els recursos d'apel·lació de fiscal i defenses contra la transformació de la causa en un procediment abreujat (processament).

En l'acte, de dues pàgines, es recorda que Fiscalia i acusació particular ja van formular escrit d'acusació contra els huit ex alts càrrecs processats: Marisa Gracia; el director d'Operacions, Manuel Sansano; el responsable d'Auditoria per a la Seguretat i Circulació, Juan José Gimeno; el cap de Tallers de València Sud, Luis Miguel Domingo Alepuz; el cap de la Línia 1, Sebastián Argente; el director adjunt d'Explotació, Vicente Contreras; el director tècnic, Francisco García, i el responsable d'estudis i projectes, Francisco Orts.

Fiscalia demana tres anys i set mesos de presó per als acusats en considerar que el succeït entorn de l'accident constitueix un delicte contra els drets dels treballadors en la seua modalitat de seguretat i higiene en el treball; 43 homicidis per imprudència greu professional i 37 delictes de lesions per imprudència greu professional.

A tots ells els demana a més inhabilitació especial, en el cas de Gràcia, per a l'exercici de càrrec directiu en empresa pública o privada durant cinc anys i sis mesos i el mateix període per als altres set, encara que en aquests últims ho és per a l'exercici de professió relacionada amb el ram del transport de viatgers.

Per part seua, les víctimes del metre eleven a quatre anys la petició de condemna per als exdirectius, en la mateixa línia pràcticament que l'escrit del fiscal.

La magistrada instructora acorda mantindre la situació de llibertat dels acusats i té per dirigida l'acció civil contra una asseguradora i FGV en concepte de responsable civil directe i subsidiari, respectivament. Així mateix, emplaça a tots ells a comparéixer en el jutjat amb advocat o procurador o ratificar als ja designats en una causa que serà jutjada per un Jutjat penal de València.

La jutgessa, en un acte contra el qual no cap recurs excepte quant a la situació personal dels acusats, acorda no formar peça separada de responsabilitats pecuniàries al no entendre pertinent la mesura cautelar reclamada en aquest sentit per les acusacions, sense perjudici que pel Jutjat penal, si hi ha sentència condemnatòria, s'execute per la via de constrenyiment contra els béns dels condemnats.

PROCESSAMENT VINCULAT PER L'AUDIÈNCIA

La instructora va acordar el novembre de 2018 donar per conclosa la investigació de la causa i el processament dels huit ex alts càrrecs encara que assenyalava que ho feia vinculada a l'ordre de l'Audiència Provincial que va decidir reobrir la causa que la pròpia magistrada havia arxivat per tres ocasions.

Per a ella, l'accident va ocórrer com a conseqüència d'un excés de velocitat i que tots els paràmetres de seguretat eren els correctes i no es va infringir cap normativa laboral. De fet, al·ludia a informes pericials per a indicar que, qualsevol tren de les característiques de l'accidentat, a 80 quilòmetres per hora, "en el tram en el qual va esdevindre l'accident, bolcaria qualsevol que fóra l'estat de la via".

L'Audiència, en contra del seu criteri, sostenia que sí que hi havia indicis de delicte i havia ordenat seguir avant amb la investigació prenent declaració com investigats als exdirectius que, en el seu àmbit de poder de decisió, havien de conéixer el traçat de la Línia 1 i els riscos inherents a la conducció.

El sinistre va ocórrer passades les 13.10 hores del 3 de juliol de 2006 en la Línia 1 de Metrovalencia, en el tram entre Plaza d'Espanya i Jesús, en una corba del trajecte en el qual va descarrilar una de les dues unitats, la UTA 3736, que va anar arrossegant-se per les vies. Les llunes del comboi es van desprendre i els passatgers van eixir acomiadats pels buits oberts.

Com a conseqüència, van morir 43 persones, inclosos el maquinista i la interventora, i van resultar ferits 47 passatgers, 38 amb necessitat de tractament mèdic o quirúrgic. La velocitat en aqueix tram no havia d'excedir dels 40 km/h, encara que el tren circulava a 80, sense que el conductor activara el fre d'emergència en la unitat.

Destacats