Las Naves han impulsat el curt Manspreading que reflexiona sobre el silenci davant les xicotetes injustícies quotidianes. Concretament parla del micromasclisme dels passatgers que ocupen seients adjacents en seure amb les cames obertes.
"Hauria d'haver-hi més gent com a nostra protagonista: persones valentes que no es mosseguen la llengua davant qualsevol injustícia que presencien", destaca el premiat director de Ceuta Abdelatif Hwidar. Posar-nos en context és fàcil. Amb només llegir el títol del curtmetratge ja tenim una xicoteta sinopsi, ja que l'anglicisme s'ha fet popular per denunciar un micromasclisme que, per desgràcia, ocorre diàriament en qualsevol transport públic de qualsevol ciutat del món. En Manspreading, l'antagonista de la història viatja en un metro i seu obrint-se de cames de manera despreocupada i ocupant part del seient adjacent, la qual cosa desencadenarà la ira d'una de les passatgeres.
"Qui veja la cinta sentirà que viatja en aquest vagó de metro, amb totes les conseqüències: experimentarà incomoditat, sentiments oposats, fins i tot pot ser que li fem somriure quasi alhora es cabreja!", apunta Hwidar. I és que el punt de partida és senzill, però el curtmetratge té una gran riquesa gràcies als silencis, al llenguatge gestual, a l'humor negre però subtil i a la versemblant i potent interpretació de la parella protagonista: Clara de Luna i Marco Huertas.
Aquest projecte ha estat factible gràcies a l'impuls de Las Naves, centre d'innovació de l'Ajuntament de València, que amb el seu objectiu fundacional d'apostar per la igualtat i la innovació, tenint a les persones com a epicentre, va veure clar que la història que volia explicar Abdelatif Hwidar posava en la palestra temes tan candents com la justícia de gènere des d'una perspectiva fresca i provocadora. "Encara queda molt per fer en justícia de gènere i el sector de la creació hem d'aportar el nostre granet de sorra per generar reflexions individuals i, en definitiva, debat social", apunta Hwidar.
10 ANYS DEL PREMI GOYA
"La veritat és que és una coincidència no buscada però igualment màgica", així resumeix el premiat realitzador Abdelatif Hwidar la casualitat que just 10 anys després del rodatge de "Salvador, història d'un miracle quotidià", haja tingut lloc la producció d'un altre curtmetratge l'acció del qual transcorre també a l'interior d'un vagó.Encara que l'obra que li va valer el Goya al millor curtmetratge girava al voltant de l'atemptat de l'11- M i aquesta nova història gens té a veure, la veritat és que hi ha diversos trets comuns. A més de repetir espai, també està l'ingredient comú de la provocació. El realitzador ho resumeix així: "en aquest curt també armem el guió amb la intenció de remoure la consciència de l'espectador".