Segons fonts de l'Ajuntament de Mislata, "sortejar horts urbans en el Pou del Quint, un entorn protegit centenari i regat per séquies mil·lenàries, era la millor forma d'aprofitar aquesta zona". En el 2016, el govern municipal d'aquesta localitat va decidir crear diverses parcel·les perquè, qui volguera, poguera tindre el seu propi hort. Ara mateix, ja hi ha 101 parcel·les ocupades en el Pou del Quint, una important fita per a l'ajuntament que, a més, ajuda a promocionar l'autoconsum, l'ecologisme i el respecte cap al medi ambient.
UN POBLE BOLCAT AMB L'ECOLOGISME
Des de l'ajuntament expliquen que aquest exitós projecte es va posar en marxa perquè, entre altres coses, "hi havia molta demanda de veïns que volien muntar el seu hort en el Pou del Quint". De fet, en les primeres adjudicacions, moltes persones es van quedar sense la seua parcel·la. A causa d'això, fa unes setmanes, l'alcalde de Mislata va anunciar que s'ampliarien les parcel·les perquè cada vegada més gent puga aprofitar el paratge mediambiental del poble cultivant i promulgant l'ecologisme.Recentment es va crear una comissió gestora de les parcel·les que estableix les normes d'ús del recinte. Entre elles destaca, per damunt de totes, una: "només s'haurà d'usar l'hort per al cultiu de productes ecològics, qualsevol altre ús serà una il·legalitat", responen fonts municipals.
Aquesta mesura és, segons l'ajuntament, una forma de "no perdre els orígens del poble i recuperar el passat i la identitat agrícola de Mislata, marcat per la terra", a més de fomentar l'ecologisme a través de l'autoconsum. D'altra banda, el mateix equip municipal se sorprén del bon acolliment que ha tingut aquest projecte en la ciutadania mislatera, que s'ha bolcat per a fer del Pou de Quint una zona mig ambiental que brinda per una Mislata ecològica i respectuosa amb el medi ambient.
L'any passat, el govern municipal de la ciutat de València va llançar la convocatòria pública per a l'adjudicació d'autoritzacions de gestió dels Horts Urbans en Malilla i en La Rambleta. Les zones d'aquests horts es van retolar com a espais lliures, és a dir, jardins, en els quals es podia cultivar. Així, es fomentava l'autoconsum i l'ecologisme a la ciutat de València. Van ser 138 les parcel·les que es van adjudicar en total, 90 en Malilla i altres 48 al Parc de la Rambleta. El consistori també va decidir que col·lectius com escoletes, associacions de veïns, entre altres, pogueren utilitzar les parcel·les de tant en tant.
ACOSTAR L'HORTA ALS MÉS JOVES
Però el més sorprenent de tot és que els més joves són els que més parcel·les han sol·licitat. Segons fonts municipals, "en els horts hi ha, sobretot, gent jove"; i això, per al consistori, és una fita, ja que un dels seus objectius era acostar el cultiu als joves, que, a més d'aprendre com es cuida la terra i l'ecosistema, també portaran una dieta sana i equilibrada gràcies a l'autoconsum.A part d'això, els horts urbans de Mislata no solament tenen una explotació de caràcter particular, ja que dues parcel·les estan reservades per a l'ús dels centres docents de Mislata i així poder acostar als més joves el treball en el camp, l'agricultura i l'ecologisme. Una tercera és gestionada pels xics i xiques del Centre Ocupacional de Mislata, complint així també una funció social.