caixa popular

Brexit i el Dret a Decidir: Part II: El cas d'Irlanda del Nord.

Brexit i el Dret a Decidir: Part II: El cas d'Irlanda del Nord.
03/12/2018 -

L’any 1992, tant irlandesos com britànics van celebrar l’Acord de Divendres Sant (el Good Friday Agreement), un tractat de pau internacional ratificat en un referèndum, tant a Irlanda del Nord com a la República d’Irlanda, que va acabar amb trenta anys de violència. No obstant això, després de dues dècades de pau, el Brexit ha iniciat una crisi constitucional que planteja seriosos reptes a Irlanda del Nord. Als sis comtats, el 55,8% de l’electorat va votar per romandre a la UE, amb una votació fortament vinculada a les divisions etno-religioses del país (Garry, 2018).

L’acord de Divendres Sant va ser aprovat pel poble d’Irlanda del Nord en un referèndum, en el que va votar el 80% del cens, dels quals un 71% varen aprovar l’acord. El suport fou encara superior a la República d’Irlanda. L’acord va permetre a ambdós costats del conflicte crear un repartiment de poder basat en el consens entre protestants i catòlics, representats en els partits Sinn Féin, un partit d’esquerra, i el DUP, un partit extremadament conservador.

L’acord va permetre que els qui tinguessen identitats diferents a Irlanda del Nord se sentissen representats i còmodes. Va acabar amb una frontera que dividia comunitats i famílies; una que va fer més dura la vida dels ciutadans del nord d’Irlanda (especialment els qui vivien a la frontera), creant-hi tensió -en el millor dels casos- i violència -en el pitjor. Això va ser possible, en part, perquè el Regne Unit i la República d’Irlanda eren membres de la UE.

De fet, el Good Friday Agreement es recolza en la pertinença comuna a la UE d’ambdós països. No es necessitava una frontera, perquè la pertinença al mercat únic i la unió duanera feien que no calgueren comprovacions per a mercaderies o persones. Per això, les discussions sobre la integració o no a una unió duanera amb la Unió Europea s’han convertit en un tema cabdal. Qualsevol classe de divergència reguladora requerirà algun tipus de frontera a l’illa d’Irlanda. Això és a causa del fet que, si els mateixos estàndards no s’apliquen a ambdós costats de la frontera, s’haurà de posar en marxa un mecanisme perquè es puga controlar la mercaderia.

Irlanda del Nord està particularment afectada pel Brexit. És l’única part del Regne Unit que comparteix una frontera terrestre amb la UE, però, sobretot, la seua història i economia i política estan fortament lligades a la República d’Irlanda. No és l’únic repte polític de la regió. Des de gener de 2017, quan va esclatar un cas de corrupció que afectava la líder del DUP, no hi ha hagut un acord entre el Sinn Féin i el DUP per governar, raó per la qual els funcionaris a Londres estan ara governant als sis comtats.

Theresa May va desequilibrar encara més les delicades relacions a Irlanda del Nord quan a les eleccions generals de Juny de 2017 va perdre la majoria parlamentària i va arribar a un acord amb el DUP per mantenir el govern conservador a Londres. Sense un parlament en funcions a Irlanda del Nord, la regió ha quedat en una situació de crisi política normalitzada, en la qual el DUP té molt més poder que el Sinn Féin.

L’acord per anar-se’n de la UE es votarà al Parlament Britànic l’11 de Desembre, amb poques possibilitats que s’aprove. Principalment, perquè el govern britànic ha proposat un marc normatiu comú que evita una frontera entre Irlanda del Nord i la República d’Irlanda, però que separa el mercat únic per a la resta del Regne Unit. El DUP ha reaccionat amb virulència davant la idea que hi haurà divergència entre Irlanda del Nord i la resta de la Unió, mentre que el govern escocés ha demanat tindre el dret a poder estar dintre del mercat únic i l’acord duaner, ja que els escocesos varen votar també per mantenir-se dintre de la UE.

El Good Friday Agreement dóna l’oportunitat de sometre a votació la reunificació d’Irlanda, si hi ha un canvi de majories a Irlanda del Nord. Amb una majoria demogràfica de persones joves protestants, i més important, amb un 53% de catòlics donant suport a la unificació si hi haguera una frontera ‘dura’ amb Irlanda.

Amb Escòcia descontenta, i el problema de la frontera a Irlanda del Nord molt fa pensar que la crisi constitucional del Regne Unit podria ben bé acabar amb la unió en un futur no molt llunyà. I si així ho decideixen els seus pobles, serà respectat. Perquè a les democràcies avançades el dret a decidir no és més que més democràcia.


Zahia Guidoum Castiblanque, politòloga i sociòloga. @ZahiaGC
Coordinadora de Decidim Exterior @DecidimExterior 

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

un × cinc =

viva gym canovas
recogida residuos organicos en valencia
nadal rocafort 2018
nadal 2018
nadal paiporta 2018
Expojove 2018
Abonos palau
bienal mislata
Obra Yolo en el teatro escalante
Nadal Rafelbunyol
Talia
Olympia