"La pandèmia ha posat sobre la taula moltes deficiències que ja coneixíem però davant les quals no actuàvem". Les paraules de Mariló Catalá, educadora social, són potser algunes de les més recurrents en els debats que ha despertat el coronavirus, encara que ella les centra en el sistema educatiu. La docència ha passat de ser presencial a íntegrament online i aquest gir de 180 graus ha deixat clar que la
bretxa digital juvenil és un repte en l'escenari actual per a les administracions públiques. Especialment, en la Comunitat Valenciana, on continuen existint zones amb dificultats per a accedir a internet i famílies que no compten amb els dispositius necessaris.Com assenyala Catalá, no es tracta d'una cosa nova. De fet, en aquesta nova legislatura s'ha creat la
Direcció General per a la Lluita contra la Bretxa Digital en la Comunitat Valenciana, que té previst crear un observatori per a marcar les línies d'actuació en els pròxims anys.La seua directora,
María Muñoz, destaca la importància d'atendre aquesta deficiència: "Quan parlem de bretxa digital ens referim a la diferència entre la població que té accés a les tecnologies – banda ampla, dispositius i competències digitals- i la que no. Això té moltíssimes conseqüències, perquè vivim en un moment en el qual l'esfera digital és indispensable en la nostra vida quotidiana".En concret, pot alentir l'aprenentatge des d'edats molt primerenques i fins i tot en la maduresa, fomenta l'absentisme i l'abandó escolar i durant el confinament fins a final de curs molts alumnes i alumnes s'han quedat en el camí al no tindre dispositius o accés a internet amb una velocitat de més de 100 MB per a seguir les classes. Tot això en una etapa clau per a adquirir valors i habilitats que condicionaran la seua edat adulta.
L'Enquesta sobre Equipament i Ús de Tecnologies d'Informació i Comunicació en les Llars de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) de 2019 mostra que el 9,3% dels habitatges de la Comunitat Valenciana -165.608- no tenen accés a internet. Així mateix, el 80% de les llars té algun tipus d'ordinador o tauleta, els dispositius adequats per a la formació acadèmica. Un percentatge elevat que, no obstant això, reflecteix que el 20% restant – és a dir, 356.443 famílies- no disposen de dispositius o té telèfon mòbil, amb una pantalla reduïda en la qual és difícil treballar.El Programa per a l'Avaluació Internacional d'Alumnes de l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics) també adverteix de la seua gravetat. Conegut com a PISA, aquest avalua fins a quin punt l'alumnat que cursa el final de l'educació obligatòria – l'ESO a Espanya- ha adquirit coneixements i habilitats per a participar plenament en la societat. En 2018, un 5% dels i les estudiants dels països analitzats van dir no tindre accés a internet, la qual cosa va fer als països més afectats obtenir resultats més baixos quant al rendiment escolar.Així mateix, l'estudi 'Els xiquets i xiquetes de la bretxa digital a Espanya' d'UNICEF (2018), explica que la joventut afectada "partirà d'una situació de desavantatge en el procés educatiu i estarà en inferioritat de condicions enfront dels qui tenen més habilitats i oportunitats d'ús".
Un problema invisible que abasta moltes esferes
Una de les causes que més influeix en aquesta desigualtat és la situació socioeconòmica de la família, ja que, a menors ingressos, menor accés a internet o a dispositius i al revés, segons reflecteix l'última enquesta d'equipament de l'INE. Això s'observa de manera clara en les llars on els ingressos mensuals nets són menors als 900 euros, amb un 42,4% de famílies sense cap mena d'ordinador i un 22,6% sense internet en la Comunitat Valenciana, en aquest cas una mica per davall de la mitjana espanyola.L'Enquesta de Condicions de Vida de l'INE revela que en 2018 els ingressos mitjans de la regió van ser de 10.232 euros, que equivalen a uns 850 euros al mes. La taxa AROPE –que té en compte la població en risc de pobresa, amb manques materials o baixa intensitat en l'ocupació- va ser del 30,2% i el risc de pobresa es va situar en un 26%. Aquests percentatges mostren que són moltes els habitatges amb necessitats, i l'Alt Comissionat per a la Lluita contra la Pobresa Infantil apunta que l'any passat 1 de cada 5 menors d'edat a Espanya estava en risc de pobresa infantil.
A més, les persones que viuen en zones rurals i muntanyenques de l'interior de la Comunitat Valenciana presenten més dificultats perquè el desplegament de les infraestructures és més complex i les operadores tenen problemes a l'hora d'oferir els seus serveis. En aquest sentit, l'Informe de la Societat de la Informació, Telecomunicacions, el Sector TIC i els Continguts del Ministeri d'Economia indica que en 2017 la regió registrava el 10,1% de les línies de banda ampla d'Espanya, concretament 1.482.822.El mapa de zones blanques de la Conselleria d'Infraestructures posa el focus a la província de Castelló, al voltant de l'àrea metropolitana de València i als pobles xicotets i urbanitzacions de platja i muntanya, que tenen pitjor connexió. El Campello, Sant Vicent del Raspeig, Oliva, Miramar, Cullera, Requena, Buñol, Turís, Llombai, Atzeneta del Maestrat, Morella, Peníscola o Morella són algunes d'aquestes localitats.Muñoz explica que la resta de desigualtats socials també van de la mà de la bretxa digital i la població migrant, el poble gitano, les minories ètniques i les persones amb diversitat funcional presenten barreres en l'accés. "Tot col·lectiu que ja presenta dificultats és més vulnerable a la bretxa digital, malgrat que les noves tecnologies i les competències digitals poden ser grans aliades per a la seua inserció", lamenta.No obstant això, per a la directora general, un dels aspectes més significatius és que, més enllà de les qüestions socioeconòmiques, impacta molt el nivell formatiu i sociocultural de les persones. Tal com informa l'Enquesta sobre Equipament i Ús de Tecnologies de l'INE, el 78,3% dels habitatges sense internet no disposen d'aquest recurs perquè "no el necessiten" o "no els interessa"; el 47,7% de les persones enquestades al·lega que és per tindre pocs coneixements; i el 35,3% "perquè els costos de l'equip són massa alts".A més, insisteix que aquesta preocupació per la bretxa digital juvenil és "relativament recent" perquè "històricament s'ha pensat que els xiquets són natius digitals i adquireixen de manera natural aqueixes competències, però la situació actual desmunta tot això". L'estudi de l'INE de 2019 assenyala que el 17,2% dels xiquets i xiquetes valencianes de 10 a 15 anys no va utilitzar l'ordinador en els últims 3 mesos, i el 8,4% tampoc va accedir a internet en aqueix període. Per això, Muñoz demana pensar en la joventut també com a víctima d'aquesta desigualtat.
"No hi ha un perfil clar"
El passat 14 de març es va decretar l'estat d'alarma i el confinament indefinit per a frenar l'avanç del coronavirus, per la qual cosa també es van suspendre les classes físiques en centres educatius de tots els nivells. La docència va passar a ser en línia i així s'ha allargat fins a final de curs, més de tres mesos després."Aquest període
ha deixat despenjats a molts xiquets i xiquetes, especialment de primària". Alba Sereno, educadora social i mestra, ha sigut una de les persones que malgrat la quarantena ha continuat treballant per a garantir el dret a l'educació d'estudiants afectats per la bretxa digital a Catarroja, un municipi de València. Ho ha fet juntament amb Mariló Catalá, també educadora social, en una actuació conjunta entre els col·legis i Serveis Socials.Fins ara, Catalá s'encarregava de la coordinació periòdica entre famílies i centres educatius per a prevenir l'absentisme escolar o altres deficiències a través del programa Ambre, des d'un àmbit més social. Però la COVID-19 ha portat a fer un pas més i Sereno s'ha unit a l'equip amb un vessant més educatiu perquè aquests xiquets i xiquetes no es queden arrere i puguen seguir el ritme de la resta de la classe.Segons explica la mestra, durant aquests mesos ha ajudat 40 estudiants de 18 famílies tant en el seu domicili com per telèfon. "Els he atés dues o tres vegades per setmana i a més de fer-los classe, l'objectiu ha sigut que pogueren crear les seues pròpies rutines i adquirir més responsabilitats. Jo he sigut un vincle entre l'escola i serveis socials", declara.Ambdues subratllen que la majoria ja estava en els expedients de serveis socials, però també hi ha nous casos de famílies que requerien ajuda. "Aquesta pandèmia ha posat damunt de la taula les deficiències del sistema educatiu que ja coneixíem però sobre les quals no actuàvem, com la bretxa digital o l'elevada ràtio de les aules", assegura Catalá.Per part seua, Alba Sereno explica que no hi ha un perfil clar de xiquets i xiquetes que es troben en aquesta situació, "però la gran majoria d'aquestes famílies té una renda baixa i una manca organitzativa". Afig, a més, que "és una disfunció delegar el rol de mestre en la mare, la qual cosa augmenta encara més la desigualtat" i que, més enllà de la banda ampla o dels dispositius, les competències digitals són fonamentals per a dur a terme aquesta docència virtual.Pocs dies després de finalitzar el curs i aquesta etapa educativa, Sereno confessa que se sent molt satisfeta de la seua labor i es queda amb la cara d'il·lusió d'aquests xiquets i xiquetes, "que fins i tot han treballat més que abans", i de l'agraïment dels seus familiars i docents. Al seu costat, Mariló Catalá explica que aquest servei es mantindrà pel gran resultat i visibilització que ha aconseguit fins que siga necessari. "S'ha d'haver aprés d'aquesta situació i jo crec que és un moment òptim per a canviar les deficiències que hi havia i que estaven col·lapsades", conta.
"Hem d'actuar per la seua participació social i política"
Malgrat que no hi ha informes específics sobre la bretxa digital juvenil en la Comunitat Valenciana i les estadístiques tampoc inclouen detalls de l'ús i accés a les TIC de menors de 10 anys, les xifres revelen que més de 165.000 llars no tenen accés a internet, quasi la meitat d'aquestes famílies té pocs coneixements en la matèria i
356.000 famílies no disposa d'ordinadors o tauletes per a estudiar o teletreballar.Aquesta situació dificulta la inclusió de les generacions més joves perquè "ja ningú pot viure aïllat del món digital, dins o fora de les escoles". L'últim informe de PISA, a més, insisteix que és necessari reduir aqueixa forma de desigualtat que afectarà les seues expectatives, professions i relacions socials i adverteix: "Un sistema educatiu és més o menys equitatiu segons siga capaç d'aconseguir que el rendiment dels seus estudiants depenga de les seues capacitats i no de les seues circumstàncies definides pel seu context social, econòmic i cultural".En la mateixa línia es posiciona UNICEF, que destaca que "l'escola és un àmbit d'especial importància en el qual, depenent de com es treballe, podem reduir o agreujar les desigualtats i aprofundir en la vulnerabilitat d'uns certs xiquets més exposats i en situacions de risc". Per això, demana que les polítiques públiques s'orienten a compensar la bretxa digital amb valors cívics a més de coneixements.La Conselleria d'Educació es troba elaborant un cens d'alumnat afectat per aquesta desigualtat per a cobrir aquesta necessitat i adaptar-se a les noves necessitats, segons fonts oficials. A més, durant la pandèmia ha arribat a un acord amb Huawei i Telefònica per a adquirir 14.000 tauletes amb connexió mòbil a internet de 40 GB mensuals i s'ha anunciat la compra de 15.000 més per al curs 2020-2021.
10.000 d'aquestes tauletes s'han enviat als 375 centres educatius públics d'ESO, Batxillerat i Formació Professional, i la direcció d'aquests centres s'ha encarregat de distribuir-les com a préstec prioritzant a l'alumnat que requeria obtenir una titulació. Aquest criteri també s'ha seguit en el repartiment de 2.774 línies d'accés a internet mòbil del Ministeri d'Educació per als instituts. Les altres 4.000 s'han destinat als 311 col·legis públics i concertats amb estudiants del nivell 1 i 2 de l'índex Socioeconòmic i Cultural (ISEC), igual que en el repartiment gran.A més, el curs 2020-2021 comptarà amb un
pla de digitalització per a col·legis i instituts públics i concertats dotat amb 33 milions d'euros. Un programa que té com a objectiu "millorar els centres educatius i oferir una educació de qualitat que no es quedarà només en l''era COVID-19', sinó que ha vingut per a quedar-se", segons el secretari autonòmic d'Educació, Miguel Soler.El pla inclou formació en eines digitals tant al professorat com a l'alumnat i les famílies que el requerisquen, un augment de línies en la plataforma Webex per a millorar la formació en línia, la millora del cablejat dels centres i el repartiment de les tauletes i ordinadors portàtils, que es reforçarà amb la partida que s'espera del govern. Soler, en aquest sentit, ha valorat que és hora d'"oblidar-se de les aules d'informàtica i veure les eines i les noves tecnologies com un complement a la formació presencial que millore la qualitat de l'educació".La directora general de la Lluita Contra la Bretxa Digital en la Comunitat Valenciana explica que ja s'està treballant en la creació de l'Observatori de la Bretxa Digital a la regió amb una línia dedicada a la joventut i que l'objectiu és formar en competències digitals tant a alumnat com a professorat basant-se en el Marc de Competències Digitals per als Ciutadans de la Unió Europea."Crec que tenim treball per davant i cal veure l'accés a les tecnologies i la reducció de la bretxa digital com una prioritat perquè a més d'influir en l'accés laboral i educatiu, aquestes eines són una via per a la participació pública i social de la ciutadania. Si la població jove accedeix a elles, es podrà veure més representada", assegura Muñoz.
