En uns dies es debatrà al Congreso la moció de censura que el PSOE va registrar a conseqüència de la sentència del cas Gürtel, en la qual el Partido Popular resultava condemnat. Només ser registrada, han començat les especulacions sobre quins seran els partits que li donaran suport i en només unes hores s’ha vist al PSOE evolucionar des d’un posicionament molt segur a un comportament vacil·lant davant la possibilitat de que els assenyalen per “acceptar” els vots d’algunes forces polítiques.
El cert és que en la moció de censura de Pedro Sánchez Espanya es juga el seu futur de les pròximes dècades. L’actitud en retrocés del Partido Popular, acorralat com estava pels cassos de corrupció i per l’auge de Ciudadanos, ha situat Espanya en carrerons sense eixida en diferents esferes. Creient que l’ona es passaria per dalt si es tornaven a embolicar amb la bandera, han hagut de tensar tant en la qüestió territorial i voler fer callar les crítiques amb lleis mordassa que han deixat la justícia espanyola lluny de tots els estàndards en les democràcies modernes. En eixe carrera per mostrar contundència en la que Ciudadanos sempre ha estat disposat a empatar (i fins i tot superar-los), el PSOE s’ha vist perdut en interpretar que eixa era també la seua carrera. Ha estat dur vore eixe partit girar la cara en moltes ocasions quan alguns encara pensàvem que eren un actor fonamental per aturar la fugida cap al descrèdit internacional.
S’han vist salts imprevistos i carreres accelerades que ens han deixat bocabadats a alguns, per això ara trobem esperança en que els moviments en sentit contrari es puguen fet a una velocitat similar. Si recuperar el diàleg amb les forces independentistes catalanes és urgent, la derogació de les lleis que sotmeten la discrepància hauria de ser imminent. I per tot açò Pedro Sánchez ja sap que compta amb el suport de Podemos. Qui creiem en la convivència de tots els pobles de la geografia espanyola i qui volem una societat orgullosa pels drets que es reconeixen a la seua gent, no podíem estar ni un dia més amb esta colla de corruptes que ens acusaven d’antiespanyols si no els deixàvem continuar amb les seues malifetes.
Curiosament, en una Espanya tan donada a mirar-se al melic del seu centre geogràfic, les oportunitats passen per mirar a oest i a est de la Península Ibèrica. A l’oest Portugal, un país que partia d’una situació inclús pitjor que l’espanyola després de la crisis, està encapçalant tots els índexs de recuperació amb un govern integrat per forces d’esquerres i nacionalistes, discrepant de les recomanacions que els anava fent Europa i demostrant que el diàleg i el treball conjunt són garantia d’èxit. I a l’est estem nosaltres, el País Valencià, un territori que es va desempallegar del partit corrupte en unes eleccions, les de 2015, on les ciutadanes de Castelló, València i Alacant vam dir prou i els vam plantar una moció de censura per a llarg. La nostra comunitat va ser utilitzada com a banc de proves de totes les fórmules per la corrupció. La construcció de l’A-3 va ser un gran avanç per les comunicacions entre València i Madrid, però sembla que es va convertir també en un perfecte catalitzador per corrupteles de polítics del PP d’ací i d’allà que volien tindre casa a la Castellana i a la platja, pagades per nosaltres clar està. Ser eixe terreny fèrtil on creixien empreses pantalla i on atracaven iots als ports esportius, ens va donar cert avantatge a l’hora de prendre embranzida i fer-los fora, mentre a altres regions des d’on ens miraven amb condescendència mantenen governs del PP.
El resultat de les eleccions autonòmiques i l’equilibri de forces a les Corts valencianes que va permetre la configuració de l’Acord del Botànic és el millor mirall en que es podria mirar Sánchez si vol composar un govern plural que puga redreçar el rumb a enlloc que havia establert M. Rajoy. Curiosament un valencià, José Luis Àbalos, ha sigut el primer en mostrar inseguretat davant el “pressing” de Ciudadanos i ha manifestat que la moció de censura és per convocar eleccions ràpidament. Potser esta oportunitat del PSOE de recuperar la seua autoestima i tornar al centre de la vida política espanyola no siga aprofitada per falta de valentia. Si ha de ser així, millor sí, que convoquen eleccions ràpidament que ja venim uns altres amb més coratge i menys llasts.