Bonig destaca l'herència 'negativa' de Zapatero i oblida els quasi 4.000 milions de la corrupció del PP

La candidata popular assegura que el sistema de finançament es va aprovar amb ERC amb vocació de “fotre a la resta d’espanyols i especialment als valencians”

À Punt

Bonig destaca l'herència 'negativa' de Zapatero i oblida els quasi 4.000 milions de la corrupció del PP
26/04/2019 -

El record de l'”herència rebuda” és utilitzat per tots els partits. No obstant això, es va fer especialment habitual en l’argumentari del Partit Popular (PP) després d’arribar a la presidència del govern en 2011 per majoria absoluta després del govern socialista de José Luís Rodríguez Zapatero. Durant aqueixa legislatura excusarien diversos incompliments electorals amb aquesta “herència”. Ara és també argumentari de la candidata del PP a la Generalitat, Isabel Bonig, que assegura estar en un partit exemple de creació d’ocupació i “deixar les millors dades“. Sembla oblidar l’herència en deute, ocupació i corrupció de la seua formació en la Comunitat Valenciana.

Durant l’últim debat electoral abans de les Eleccions Autonòmiques de la Comunitat -i generals-, Bonig va tornar a recordar l’herència de Zapatero. En aquesta ocasió, relacionada amb la infrafinanciació. Segons la candidata, que va veure necessari “situar el debat”, el problema prové del sistema “aprovat en 2009 per Zapatero i ERC”. Un sistema que, assegura, es pacte per a “fotre a la resta d’espanyols i especialment als valencians”.

Bonig es refereix amb això a l’aprovació del sistema de finançament, la negociació del qual va ser necessària amb les forces catalanes -ICV i ERC van votar a favor, CiU en contra- per a aconseguir una ajustada majoria de 176 diputats.

Després d’això, la candidata popular ha assegurat que això és una mostra, “com sempre”, de la “submissió del PSOE als separatistes catalans”. Ha continuat la intervenció per a assegurar que el deute de la Comunitat “és conseqüència de la infrafinanciació”. “2.500 milions d’euros de l’època més dura de la crisi i de recessió, no de balafiament”, ha detallat.

1.130 milions de sobrecost

Sembla o vol oblidar, no obstant això, la quantia del deute que va deixar el PP en la Comunitat Valenciana. En termes ‘legals’, les obres faraòniques de la legislatura popular van costar, segons ha assegurat ella mateixa, 1.200 milions. A això cal sumar els deutes, en ‘A’ i en ‘B’.

El deute públic de la Comunitat en acabar la legislatura del PP en 2015 es va situar en 42.000 milions d’euros. En la trama de Ciegsa, per a la construcció de col·legis -i malgrat que va ser el moment de major nombre d’estudiants en barracons-, es va generar un forat de 1.130 milions d’euros. Fins i tot la Unió Europea va multar amb 19 milions a la Comunitat perquè el govern de Camps va falsejar les dades de deute i dèficit. Según aseguró la candidata de Compromís, Mònica Oltra, al poco de ser vicepresidenta de les Corts, diferentes estudios internos calculaban la deuda de la corrupción del PP entre 3.800 y 4.000 millones de euros.

Bonig va ser Consellera durant part de l’època de corrupció del PP. Va coincidir en les Corts, per exemple, amb Rafael Blasco, condemnat a 6 anys i mig de presó per quedar-se amb diners destinats a l’ajuda i la cooperació.

Malgrat les dades, per a Bonig l’argument de l’herència és vàlid. En l’anterior debat electoral de TVE va ser més enllà fins a assegurar que el PP rep sempre “les pitjors herències” i lliurament “els millors resultats” en matèria de política social i ocupació. El candidat socialista, Ximo Puig, li ha recordat que, durant les dues últimes legislatures populars, l’ocupació va descendir en 380.000 i 3.700 persones més, mentre que aquests últims 4 anys hi ha 251.500 persones més empleades.

Més informació

mostra viva del mediterraneo

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

19 − disset =

movilidad ayto de valencia
cultura als barris 2019
punt cat
alcasser
anna i la maquina del tiempo
movilidad ayto de valencia
cultura als barris 2019
punt cat