caixa popular

Boateng incendia el Ciutat de València

Boateng incendia el Ciutat de València
20/04/2018 -

Fora de circulació en les últimes setmanes després de partir-se la cara pel Llevant, i de forma literal, en el duel davant el GironaBoateng va desafiar al temps, i potser fins als pronòstics mèdics, per a instal·lar-se de nou sobre el verd amb l’elàstica blaugrana ajustada a la seua pell. Qüestió de compromís i també d’implicació. I de sentit de pertinença a un grup que no dubta a oferir-li mostres de veneració en públic i en privat. L’atacant de Ghania va deslligar les passions en el Ciutat València quan el partit moria per a experimentar en primera persona, i projectar cap a la graderia, les emocions personals i intransferibles inherents al gol. Boateng va decidir posar-se la mascara per a retornar a l’àrea contrària, però eixa màscara que protegia la zona del rostre afectada, després del terrible colp de Montilivi, no li va impedir veure tot el que esdevenia sobre la pastura amb una claredat meridiana, principalment en l’acció que clausurava un duel metàl·lic i aspre. Amb un aire de bandit modern va saltar al verd del coliseu del barri d’Orriols disposat a deixar la seua empremta.

Potser ningú com ell exemplifique la metamorfosi que ha experimentat el Llevant en els últims temps en el marc de la Lliga. Situat en el vèrtex de l’àrea contrària manté un continuat debat amb els adversaris, repta als defensors amb passió, vola sobre el cel per a descarregar les pilotes aèries, dibuixa diagonals mortíferes i conjuga amb el gol. I davant el Màlaga la diana aconseguida conté un sentit bíblic davant la seua tremenda significació. Potser fóra qüestió de fe o potser fora per eixe instint de supervivència que hi ha permet sobreposar-se a l’adversitat i gaudir de jornada de glòria. La veritat és que Boateng va aparéixer en el cor de l’àrea de Roberto quan la igualada semblava una condemna menor. Boa va tocar el just per a enfervorir a la massa social granota. Potser és un gol tosc, però el seu valor és incalculable.

El llevantinisme militant es va abonar a un altre final de vertigen en el Ciutat en eixa batalla per sobreviure en les aigües turbulentes que marquen el descens. La nit va presagiar emocions fortes des del sentit homenatge a Morales per la seua condició de centenari. De nou l’últim minut va ser crucial i determinant seguint el guió establit en el duel davant l’O.D. Las Palmas. Boateng va prendre el testimoni de Campaña. El fet pot imputar-se a atzar o a la creença en una idea; fortuït o causal. No va ser una cita fàcil de metabolitzar des de la mateixa epifania. El Llevant va sentir el jou de l’opressió sobre les seues botes des de l’instant en el qual la pilota va tirar a rodar. El duel naixia des de la responsabilitat i des de l’obligació. De sobte la victòria adquiria un valor superlatiu.

La pressió és un component d’anada i volta en les últimes setmanes de la competició. Hi ha pont aeri. És un vaivé vertiginós. Va i ve en virtut dels marcadors i de les percepcions. I l’Esportiu havia aconseguit desemmascarar a l’Athletic en San Mámes, si bé va tancar el xoc següent davant el Sevilla com a local amb un empat agredolç. El Llevant se sentia oprimit. Potser el seu cor li proposava un tipus de partit que la ment li negava. Sol succeir en instants caracteritzats per l’angoixa. La inquietud i el desassossec ennuvolen el camí a escollir. No és senzill sobreviure en un entorn hostil. Cal mantenir una força anímica descomunal. No va haver-hi notícies de l’esquadra granota durant el primer capítol del joc. Des d’un altre prisma; Oier va acaparar protagonisme després d’un cabéreu d’Ideye i un tret terrorífic del Chori Castro. El Màlaga va demostrar dignitat sobre el verd en noranta minuts devastadors pel desenllaç definitiu. És la cara oculta del futbol.

L’equip de José González va mostrar criteri i intencions amb la pilota. El Llevant va ser un bloc excessivament llarg. La medul·lar es va convertir en un erm. Campaña es va allistar en la represa. Va provar els reflexos de Roberto amb un tret des de la mitja distància. Coke va fregar amb el serrell el gol en una acció d’estratègia. El pas pel vestuari va mitigar l’ansietat mostrada pel Llevant. L’equip granota es va reconciliar amb si mateix. Roger no va aconseguir culminar una passada diabòlica de Boateng. I el travesser va escopir un centre de Campaña. No obstant això, restava per materialitzar-se l’esperit indòmit de Coke. El lateral madrileny va protagonitzar la intrahistòria del gol de Boateng. Va ser amb el temps ja complit quan, desafiant el cansament i l’extenuació, va tractar de projectar-se cap a la meta de Roberto. Coke, un tipus optimista per naturalesa, genera un efecte de contagi sobre els seus companys. El defensor va filtrar sobre l’aparició de Lukic. Boateng va fer la resta per a aconseguir una victòria que pot ser capital.

 

Fitxa tècnica:

Llevant UD: Oier; Pedro López, Cabaco (Postigo, 46′), Róber Pier, Coke; Morales, Lerma, Campaña (Lukic, 82′), Ivi (Jason, 69′); Roger i Boateng

Màlaga CF: Roberto; Rosers, Miquel, Luis Hernández, Miguel Torres; Lestienne, Lacen (Iturra, 67′), Adrián, Chory (Bé, 76′); Rolán i Ideye (Borja Bastó, 83′).

Àrbitre: Jaime Latre (Col·legi Aragonés). Va amonestar als llevantinistes Lerma (36′) i, per part del Màlaga CF, a Adrián (89′).

Gols: 1-0, min. 93: Boateng.

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

vint − 5 =

sempre teua
exposicion caps tallats
exposicion caps tallats
Semana mobilidad Valencia 2018
decidim vlc
festes xirivella 2018