L'exconseller de Solidaritat i exportaveu del PP en Les Corts, Rafael Blasco, ha arribat a un acord de conformitat amb el Ministeri Fiscal pel qual se li imposarà una pena de tres anys i sis mesos de presó per les presumptes irregularitats en subvencions a ONGs i el projecte fallit de l'hospital a Haití.
Així ho ha fet públic la Fiscalia Anticorrupció aquest dijous, quan s'ha conegut que el Ministeri Fiscal ha presentat un total de 17 escrits de conformitat: set entre els acusats i Fiscalia; tres entre acusats, Fiscalia i la Generalitat Valenciana, que actua com a acusació particular; i altres sis entre processaments, Ministeri Fiscal, govern valencià i la Coordinadora Valenciana d'ONGs, que exerceix l'acusació popular.
Els acusats que han arribat a un acord sol amb la Fiscalia són, a més de Blasco, Augusto César i Arturo Tauroni; l'exsecretària general de la Conselleria, Tina Sanjuán; l'excap d'àrea de Solidaritat, Marc Llinares, així com Alina Indiekina Lisenko i María Isabel Castillo López.
Tant en el cas de Blasco com en la resta d'aquest grup, tots ells han corroborat davant el tribunal que accepten els fets relatats per Anticorrupció en el seu escrit d'acusació i que, per tant, reconeixen els delictes que se'ls imputen. Posteriorment, en el moment en el qual han sigut cridats a declarar en la jornada del judici d'aquest dijous, la majoria dels processaments s'ha limitat a acollir-se al seu dret a no fer-ho.
L'advocat de l'exconseller 'popular' ha defensat que no es tracta d'una conformitat "de mínims", ha subratllat que es reserven el dret a última paraula i ha anunciat que sol·licitarà la imposició de les costes del procés a la Generalitat i les ONG, en continuar avant amb la vista malgrat aqueix acord amb Fiscalia.
En el cas d'Augusto César Tauroni, l'empresari fundador de la Fundació Hemisferi --una de les entitats suposadament emprades per al desviament de fons-- ha acceptat una pena de dos anys de presó i huit d'inhabilitació absoluta per un delicte de malversació en concurs amb uns altres de prevaricació i falsificació documental.
També ha acceptat una pena de sis mesos de presó amb la inhabilitació per al sufragi passiu durant el temps de la condemna, més una multa de tres mesos i inhabilitació per a exercir un càrrec públic per un any i sis mesos per un delicte d'associació il·lícita; així com altres nou mesos de presó, una multa de 10.000 euros per un delicte de suborn i una inhabilitació per a ser càrrec públic durant un any i sis mesos.
A més, se li imposa una quarta pena, aquesta de tres mesos de presó, i el pagament d'una multa de 30.000 euros perquè ha assumit la seua participació en un delicte de blanqueig de capitals. En total, la pena pels quatre delictes que se li condemnen ascendeix a tres anys i sis mesos, els mateixos que Blasco.
En el cas de Llinares, que va ostentar el càrrec de Cap d'àrea de Cooperació en la Conselleria, també ha reconegut la totalitat dels fets, per la qual cosa se li ha imposat dos anys de presó més dues d'inhabilitació absoluta per un delicte de malversació de cabals públics, prevaricació i falsedat.
Així mateix, se li han imposat sis mesos de presó més per un delicte d'associació il·lícita i tres mesos de multa, així com una tercera pena de nou mesos de presó per un delicte de suborn i una altra multa per import de 10.000 euros. En total, la pena de presó ascendeix a tres anys i tres mesos.
UN ANY I SIS MESOS PER A JOSÉ MARÍA FELIP I TINA SANJUÁN
En el cas de l'exdirector general de Cooperació, José María Felip, l'acord al qual ha arribat amb Ministeri Fiscal i Generalitat Valenciana suposa que accepta una pena d'un any i sis mesos de presó així com dos anys i tres mesos d'inhabilitació absoluta.
Mateixa pena de presó per a la secretària general administrativa de la Conselleria, Tina Sanjuán. Així, ha acceptat una condemna d'un any i sis mesos per un delicte de malversació, més una inhabilitació absoluta per quatre anys, i una pena de sis anys d'inhabilitació per un delicte de prevaricació administrativa.
Segons assenyala la Fiscalia, "respecte de la resta d'acusats amb els quals s'ha arribat a acords totals o parcials de conformitat, s'ha tingut igualment en consideració la circumstància de la seua intervenció secundària en els fets, bé per exercir un paper de mers empleats de la Fundació Hemisferi, que actuaven a les ordres del senyor Tauroni, bé per haver prestat una col·laboració instrumental i accessòria".
També s'ha tingut en compte "l'esforç reparatori realitzat per a minorar els perjudicis econòmics, havent-se aconseguit acords que possibiliten el que puguen accedir a la suspensió de les penes privatives de llibertat per no superar els dos anys de privació de llibertat.
TRES TIPUS DE PACTES
Durant la jornada d'aquest dijous, un total de 17 acusats han arribat a acords amb Fiscalia i o bé l'acusació particular que exerceix la Generalitat, o bé amb la particular i la popular, que exerceix la CVONGD.
Amb pactes que impliquen a totes les acusacions, figuren Andrés Chust, Rosa María Castelo, Alberto Pampín, Luis Freire, José Bollaín i Miguel Ángel Climent Estruch, aquest últim a qui no acusa la Coordinadora. Tots ells han seguit el procés de reconéixer els fets davant la Sala i mostrar-se d'acord amb les penes establides.
Els acords que el fiscal ha qualificat de "parcials", atés que només Anticorrupció i Generalitat els han subscrits, són l'exdirector general de la Conselleria José María Felip; Alfonso Navarro; el president de l'ONG Esperanza Sense Fronteres, Fernando Darder, i Jesús Urquiza. El lletrat de les ONG, que no signa aquestes conformitats, ha considerat necessària la pràctica de prova per a "avaluar la responsabilitat penal i pecuniària" d'aquests acusats.
Els principals processaments formen el tercer grup, amb acords únicament amb Fiscalia, mentre que en el cas d'un altre dels processaments, Fernando Cañete, només té un pacte amb l'Advocacia perquè Fiscalia no l'acusa, mentre que les ONG han tornat a mostrar la seua "disconformitat".
Advocacia de la Generalitat i la Coordinadora d'ONGD han mostrat la seua "disconformitat" amb aquest acord per la responsabilitat penal que contempla i perquè "no se satisfan els greus perjudicis causats", per la qual cosa han sol·licitat que continue el judici i la pràctica de prova.
A més d'aquests acusats, existeixen uns altres amb els quals no s'ha arribat a cap acord: la cap del servei de Gestió de programes de la Conselleria, María Dolores Escandell; el legal representant de l'empresa avaluadora dels projectes de cooperació Caaz i titular de fet d'Expande, Luis Fernando Castel, i els empresaris José Luis Mezquita, Félix Sanz i Rafael Barrera.
Blasco ja va ser condemnat a sis anys i mig de presó en la primera de les peces del cas, mentre que per les quals ara es jutgen, la dues i tres, Anticorrupció sol·licitava altres 16 anys de presó. Les negociacions per a arribar a una conformitat van començar amb el fiscal Vicente Torres, i van continuar amb Jesús Carrasco, qui va mantindre en les primeres sessions d'aquest judici que l'assumpció de responsabilitats civils per part dels processaments era "indefugible i insalvable".
ACUSAT A BOLÍVIA
En jornades anteriors també s'ha plantejat la situació d'Adolfo Soler, cofundador de la Fundació Hemisferi qui es troba a Bolívia i ha al·legat patir una "seriosa malaltia" per a no acudir a la vista. Per això, s'ha format una peça separada i s'ha acordat el sobreseïment provisional de les actuacions per no trobar-se en territori espanyol a la disposició del Tribunal.