L'exministra de Cultura i símbol del feminisme a Espanya i a la Comunitat Valenciana, Carmen Alborch, va morir en la vesprada d'ahir després d'una dura malaltia. Després de rebre l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana en els premis del 9 d'Octubre, Alborch deixa un gran buit en l'identitari valencià i, sobretot, en la lluita per la igualtat entre homes i dones. De fet, aquest va ser el seu missatge en l'última aparició davant els mitjans de comunicació: "El feminisme ha de ser declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat", va dir a Pedro Sánchez.
Carmen Alborch (Castelló de Rugat, 1947) va entrar en el món de la política en 1987 de la mà del govern valencià de Joan Lerma fins que Felipe González li va oferir el salt a Madrid. Es va convertir, així, en ministra de Cultura entre 1993 i 1996, a més de diputada del PSOE en les Corts Generals entre 1996 i 2008, durant tres legislatures.
D'altra banda, a València es va presentar a l'alcaldia en les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 i després de no obtenir el càrrec, que va guanyar la popular Rita Barberá, va ser portaveu socialista en l'Ajuntament fins a juny de 2011.
En les eleccions generals de 2008 va ser triada senadora per València en obtenir quasi 600.000 vots, juntament amb Pedro Agramunt, José María Chiquillo i Mª Ángeles Crespo, del Partit Popular. Així mateix, es va convertir en Secretària Primera de la Taula del Senat, vocal de la comissió de Justícia i vocal de la comissió de Reglament fins a 2011.
També en 2011 va anunciar que no tornaria a presentar-se a les eleccions autonòmiques, però sí a les generals. En aquest cas, va mantenir el seu lloc de Senadora per València amb 370.000 vots, per sota dels populars Agramunt, Chiquillo i Carlota Ripoll.
Carmen Alborch no solament ha estat lligada a la cultura com a ministra. En concret, va ser Directora general de Cultura de la Generalitat Valenciana i directora de l'Institut Valencià d'Art Modern durant el govern de Joan Lerma.
D'altra banda, va estudiar Dret en la Universitat de València llicenciant-se en 1970 i es va doctorar 'cum laude' en 1973. En el mateix centre, va exercir com a mestra titular de Dret Mercantil i també va ser directora del Departament de Dret Mercantil i es va convertir en la primera dona degana de la seua facultat, la Facultat de Dret.
"El seu activisme per a reivindicar el paper de les dones li ha conduït a ser presidenta de la Comissió Mixta dels Drets de la Dona i de la Igualtat d'Oportunitats en el Parlament espanyol i ha publicat nombrosos articles i llibres sobre cultura, política i feminisme", va destacar la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, en el lliurament dels premis del 9 d'Octubre. En concret, ha publicat "Gozos y sombras de una manera de vivir" (2009), "Malas: rivalidad y complicidad entre mujeres" (2002), "Libres: ciudadanas del mundo" (2004) i "Los placeres de la edad" (2014), entre altres.
Carmen Alborch va aprofitar la seua última aparició pública per a reivindicar la necessària igualtat entre homes i dones, per a denunciar el sostre de cristall i per a donar les gràcies als homes compromesos amb el feminisme. Va ser llavors quan va demanar al President del Govern, Pedro Sánchez, que declarara el feminisme com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat en una jornada on van predominar les guardonades "i es va premiar a la seua figura, però sobretot a la resta de dones", va dir.