Dels gestos als fets del Govern de la Nau

Situar a València en el mapa europeu o l’aposta per la transparència en la gestió són algunes de les pautes que han marcat al Govern de la Nau

Guardar

45124527842_ed0f54b7c5_z
45124527842_ed0f54b7c5_z

Les eleccions municipals del pròxim 26 de maig posaran a examen el treball realitzat pel Govern de la Nau en aquests quatre anys de legislatura, que han estat marcats no solament pel canvi en matèria de mobilitat que ha experimentat la ciutat, sinó també per l'esforç per situar a València en el mapa europeu, així com per l'obertura d'espais públics i la transparència en la gestió del Consistori.

"El primer que férem va ser obrir les portes de l'Ajuntament de València i, per descomptat del balcó que, en l'època del PP, semblava l'espai VIP", assegurava Joan Ribó, alcalde de València i candidat per Compromís per a revalidar càrrec, en el debat electoral emés en la televisió autonòmica À Punt.

Una mesura significativa del que anava a ser la gestió del Govern de la Nau. Més de mig milió de visitants ja han passat pel balcó de la Casa Consistorial, però també per la resta de les dependències municipals accessibles a la ciutadania, com el Saló de Cristall, l'Hemicicle o el Museu Històric Municipal. No obstant això, el realment important és el rerefons d'aquesta mesura: l'aposta per la transparència.

Des de 2016, moment en el qual es llançava, des de la regidoria de Transparència, la campanya "Som clars", amb l'objectiu de donar a conéixer a la ciutadania on podien trobar tota la informació relacionada amb la gestió municipal, fins a 2019 amb la campanya d'informació sobre com funciona el Consistori per dins, per què els diferents càrrecs i com s'executa cada tasca, l'Ajuntament de València ha fet una gran aposta per canviar cap a un model de gestió més transparent.

Per això, no solament s'ha reforçat el personal especialitzat, sinó que s'ha anat incorporant, al portal de transparència, informació rellevant com l'ús dels cotxes oficials. "El Govern municipal és un govern de transparència perquè tots puguen saber, a través de les pàgines web, què és el que fem, quant ens gastem i on anem. És la millor eina contra la corrupció", apuntava el regidor de Govern Interior, Sergi Campillo.

I així ha sigut. Enfront dels grans macroprojectes i enfront dels escàndols de corrupció que entelaven la imatge de València, el Govern de la Nau ha apostat per actuacions consensuades amb la ciutadania. Com? A través dels pressupostos participatius Decidim VLC.

Amb un pressupost que ha anat incrementant anys rere any -actualment es troba en 8 milions d'euros -, aquests pressupostos participatius han evolucionat per a facilitar a la ciutadania que expose quins projectes vol per a millorar València i donar l'oportunitat a la resta de persones a secundar o no les actuacions proposades. De Decidim VLC han eixit múltiples carrils bici, zones enjardinades, zones esportives, però també projectes que canviaran la manera d'entendre el centre de la ciutat, com és la conversió en zona de vianants de la Plaça de l'Ajuntament, i que encara està pendent el procés participatiu per a definir millor aquesta iniciativa ciutadana.

En definitiva, i com explicava la regidora de Participació Ciutadana, Neus Fàbregas, "es busca crear una València molt més amigable i sostenible", però comptant amb l'opinió dels principals afectats: els veïns i veïnes de la ciutat.

El govern de Ribó redueix a més de la meitat el deute heretat

L'època del balafiament i de l'endeutament de les arques municipals, que van portar a la ciutat de València a haver d'entrar en el Pla d'Ajust, ha arribat a la seua fi. Quatre anys després, el panorama valencià ha canviat considerablement. I és que el Govern de la Nau ha aconseguit reduir a més de la meitat el deute heretat pel Govern del PP, però també s'ha aconseguit que València isca, tres anys abans del que es preveia, del Pla d'Ajust que limitava la gestió municipal i, entre altres restriccions, impedia decidir la destinació de les inversions municipals.

En 2012, el Reial decret 4/2012 va obligar a les administracions locals que tingueren "factures en el calaix" a contractar préstecs per a fer front als seus deutes. València tenia 183 milions d'aquestes factures "opaques" en el seu Pressupost, per la qual cosa va haver de sol·licitar un crèdit a l'ICO i entrar en el Pla d'Ajust. Posteriorment, i després del canvi en el govern de l'Ajuntament en 2015, "els comptes s'han reconduït, s'han sanejat, i podem deixar arrere un Pla, al qual ens va portar l'anterior govern de la dreta, que va arribar a endeutar als valencians en quasi 1.000 milions d'euros (un 135% del valor del pressupost municipal)", recordava, llavors, l'Alcalde de València.

València en el mapa europeu

Amb la declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, el novembre de 2016, per salvaguardar les arts i els oficis tradicionals i per ser expressió de creativitat, València començava a situar-se en el focus europeu. No obstant això, han sigut molts altres projectes els que han aconseguit que la nostra ciutat siga ja una ciutat de referència.

La transformació de la mobilitat sostenible, que tants reconeixements ha collit en tan sols dos anys, o el nomenament de València, en 2017, com a capital mundial de l'alimentació sostenible han contribuït a canviar la imatge que es tenia de València.

Però la roda ja no es deté, i València ja compta amb el seu propi Centre Mundial de l'Alimentació Urbana Sostenible (CEMAS) que, de manera permanent, i juntament amb la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura) treballaran per a impulsar i difondre totes les iniciatives relacionades amb les bones pràctiques alimentàries en les zones urbanes, mentre es fa valdre els productes de la nostra terra.

I és que, en tan sols quatre anys de canvi, València ja pot presumir de ser una de les ciutats amb major reconeixement en el seu esforç per cuidar la salut i aconseguir canvis alimentaris en la societat.

Destacats