Més de 74.000 persones es beneficien del sistema d'atenció a la dependència de la Comunitat Valenciana, a través d'algun tipus de servei o prestació. Un increment de quasi el 76% respecte a l'inici de la legislatura del Govern del Botànic, que no superaven els 42.000 beneficiaris. Sens dubte, les polítiques socials s'han situat en el centre del govern valencià com una part indispensable de l'Estat de Benestar.
En els últims anys, la Comunitat Valenciana ha sigut una de les comunitats autònomes que millors resultats ha obtingut quant a les ajudes de la dependència. I és que si en 2015 es comptabilitzaven 23.502 beneficiaris d'ajudes, mentre que 26.029 persones es trobaven en llista d'espera per a poder accedir a aquest servei, tres anys després, el panorama valencià feia un gir de 180 graus amb 40.283 beneficiaris i tan sols 11.057 expedients en llista d'espera.
Un canvi que ha anat acompanyat de l'augment de pressupost que des de la Generalitat Valenciana s'ha destinat a aquest efecte. Un pressupost que, en els últims anys, ha arribat a duplicar-se superant, fins i tot, els 250 milions d'euros. En aquest sentit, la vicepresidenta de la Generalitat i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, assenyalava "l'esforç sense precedents" del Govern del Botànic. "Ha sigut la legislatura de l'atenció a les persones en situació de dependència fent una cosa tan revolucionària com començar a complir la llei".
"El temps mitjà d'espera d'una sol·licitud era de 4 anys"
Així, per a enguany, en els pressupostos de 2019, es compta amb una partida de 1.528 milions d'euros, un 27,9% més que en 2018 perquè és necessari defensar que "els drets socials són tan importants com portar a un xiquet a una escola, i s'han de garantir de la mateixa manera". Així mateix, Oltra afegia: "gestionem més i millor. Tripliquem les persones ateses, i la societat ho sap. El temps mitjà d'espera d'una sol·licitud era de 4 anys, ara, més de 1.000 sol·licituds s'han resolt en el termini legal de sis mesos".
Però, a més, la Comunitat Valenciana s'ha convertit en la primera autonomia espanyola que declara els serveis socials d'interés general i essencial, gràcies a la nova Llei valenciana de Serveis Socials, que ja ha entrat en vigor, i que els equipara al nivell de Sanitat i Educació en les competències autonòmiques.
La nova llei no solament ha posat en el focus d'atenció a les persones, amb mesures que ajuden a adaptar els serveis socials a la necessitat de cada beneficiari, sinó que conté una sèrie d'accions que contribueixen a agilitar els tràmits i a realitzar una intervenció més individualitzada, com la creació de la història social única i compartida per a reduir la burocràcia o garantir la prestació social que li corresponga a cada ciutadà, inclusivament als valencians i valencianes que resideixen en l'exterior, si eixa ajuda els serveix per a retornar a la Comunitat Valenciana.
Així mateix, un altre dels avanços destacats en aquests quatre anys del Botànic ha sigut la Renda Valenciana d'Inclusió, amb la qual es pretén augmentar el salari mínim a 1.080 euros en el cas d'una família de quatre membres, a més d'avançar en l'eliminació de l'estigma de la pobresa que, en opinió d'Oltra, "culpabilitza doblement a la persona o família que necessita eixa ajuda de l'administració pública".
La Renda Valenciana d'Inclusió s'està desenvolupant de manera escalonada, fins a l'any 2020, amb un pressupost de 88,5 milions en 2018; 262,6 milions en 2019; i 298,9 milions en 2020. Amb aquesta renda, com ha afirmat Mónica Oltra, "la Comunitat Valenciana estarà entre les cinc autonomies amb més cobertura d'Espanya, avançant en el model d'economia social que s'impulsa des del Consell". I és que la política centrada en les persones i en la millora del seu benestar ha sigut una de les línies prioritàries que han marcat al Govern del Botànic.