25n
25N
25N

L'Ajuntament demana a Costes l’aportació d'arena per a les platges de la ciutat, que en 5 anys han perdut 400.000 m³ d’arena en només 10 kilòmetres

L’alcalde ha presentat hui l’estudi sobre les platges de la ciutat i demà demanarà el suport del Ple «per reclamar al Govern Central els 28 milions promesos per a regenerar estos espais»

L'Ajuntament demana a Costes l’aportació d'arena per a les platges de la ciutat, que en 5 anys han perdut 400.000 m³ d’arena en només 10 kilòmetres
29/07/2020 -

La pèrdua d’arena de les platges de la ciutat és constant. Ho demostren dades «alarmants» d’un estudi encarregat per l’Ajuntament a la Universitat Politècnica de València (UPV) que diu que, en només 5 anys, s’han perdut més de 427.498,86 m³ cúbics d’arena en només 10 km del litoral urbà. Este document, que en paraules de l’alcalde Joan Ribó, «proposa una revisió del model de desenvolupament i de la seua afecció al medi», també ressalta el retrocés de la base dunar en molts sectors del Saler i una forta baixada de la cota de la platja. «I tot això indica que, evidentment ara mateix les platges estan més exposades a l’acció directa de l’onatge i la capacitat de defensa de la platja ha baixat substancialment», ha aclarit.

Per esta raó, l’alcalde de València, Joan Ribó, que acompanyat del vicealcalde i regidor d’Ecologia Urbana, Sergi Campillo, ha presentat hui este estudi del Grup de Cartografia Geoambiental i Teledetecció de la UPV, defendrà demà al Ple una moció per instar al Ministeri de Transició Ecològica perquè implemente ja el projecte d’aportació d’arena promés pel Departament de Costes del Govern d’Espanya. «Este treball de regeneració de les platges de València costa 28 milions d’euros, però l’esmentat ministeri encara no ha treballat sobre ell. I cal accelerar els terminis per a impulsar el que ens prometeren fa anys», ha assegurat el primer edil, en recordar que «el gener del 2017 després d’un temporal, la Directora General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar, Raquel Orts Nebot, va visitar la Casbah, i després es va fer una reunió on se’ns va prometre el projecte global de regeneració de les platges que encara no s’ha executat».

Joan Ribó ha explicat que les raons de pèrdua d’arena són «fonamentalment la falta de sedimentació dels rius que haurien d’anar al mar, les infraestructures construïdes prop de les platges i els fenòmens climàtics adversos cada vegada més freqüents i agressius com per exemple la DANA o la Glòria».

«El que està clar és que les dunes formen un conjunt estretament interrelacionat amb les platges, de tal manera que l’existència i l’estabilitat d’ambdues depén l’una de l’altra i viceversa», ha manifestat l’alcalde en recordar que, per això, l’Ajuntament ha fet en els últims anys «un important esforç per a col·laborar amb la Demarcació de Costes per a regenerar les dunes», tot i que els últims temporals també han afectat les zones dunars, que han perdut 170.000 m³ d’arena.

De fet, ha conclòs l’alcalde, «l’estudi d’evolució de la platja mostra que en molts llocs després dels temporals no està havent-hi recuperació o esta és molt lenta i no completa. Això passa, fins i tot, en les platges històricament clarament acumulatives com són les que hi ha al nord del Port de València».

Per la seua banda, el vicealcalde i regidor d’Ecologia Urbana, Sergi Campillo, ha explicat que hi ha causes globals i causes locals de la degradació de la costa. En este sentit ha detallat que una de les causes locals és l’efecte barrera de les infraestructures de la costa com és el cas del Port. «No és un fet nou, no és un fet que ve de l’última ampliació ni molt menys, és un fet que se sap des de fa mig segle, des de fa moltes dècades es coneix, ja que el port fa efecte de barrera sobre l’acumulació d’arena i impedeix que l’arena arribe a les platges del sud», ha aclarit. D’altra banda, ha afegit: «una altra de les causes locals és que la gran aportació que feien els rius de sediments a les costes s’ha trencat en les últimes dècades. De fet, el riu Túria ni tan sols arriba a la mar».

En parlar de «la nefasta concepció ambiental que tenia el govern anterior quan es va dedicar a defendre que l’aigua dels rius no podia tirar-se a la mar, el que condemna les nostres platges a no tindre aportació de sediments», Campillo ha ressaltat que tampoc es pot oblidar un efecte de degradació del litoral «importantíssim i global». «Cada vegada tenim més freqüència de temporals, i d’altres efectes del canvi climàtic que afecten com la pujada del nivell del mar».

Entre les actuacions d’emergència que s’han dut a terme per pal·liar l’efecte de l’últim temporal, ha destacat l’obertura de les goles del Perellonet i el Pujol i la utilització d’arena per a estabilitzar la platja de l’Arbre del Gos o la recuperació del Muntanyar del Pujol, just al nord de la Gola.

CONCLUSIONS DE L’INFORME

Per últim, en nom de l’equip que ha elaborat l’estudi ha participat en la seua presentació el professor Josep Pardo Pascual, qui ha conclòs que les pèrdues volumètriques entre 2015 i març de 2020 han estat «molt fortes».

Segons ha explicat, l’anàlisi volumètrica ha comparat la situació post-Glòria respecte a la tardor de 2015, de forma que estes pèrdues no es poden associar només a l’últim gran temporal, sinó al seguit de temporals que hi ha hagut des de la tardor de 2016.

«Clarament s’aprecia que al gros de les platges de València està havent-hi un dèficit sedimentari que provoca un retrocés de la línia de costa i, també, una pèrdua molt significativa d’arena a les dunes del Saler. De tota manera cal dir que les platges s’han mantingut prou millor allà on hi ha duna (el que passa al nord de la Gola del Perellonet) que on no hi ha (entre la gola del Perellonet i la del Perelló)», ha explicat.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

3 × 5 =