Més de 27 anys han passat fins a obtenir una compensació institucional. En 1992 es va detectar, en diferents empreses d'aerografia tèxtil d'Alcoi, greus afectacions -principalment pulmonars- efecte de les precàries condicions laborals de les treballadores: sis morts i al voltant de 100 afectades. Una compensació que ha arribat, tal com detalla el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), per raons humanitàries.
Ahir va eixir detallat, en Butlletí de l'autonomia, la concessió de les quatre primeres ajudes directes per a les afectades pel conegut com a Síndrome d'Ardystil, una de les empreses on es van produir les grans "imprudències temeràries", com recull la sentència del Tribunal Suprem. El passat 13 de març el President de la Generalitat, Ximo Puig, es va reunir amb les afectades del cas Ardystil i va assenyalar el compromís d'"esmenar" les despeses jurídiques que van haver d'afrontar: "És un compromís de la Generalitat des de fa moltíssims anys", va assenyalar ahir Puig.
El mateix DOGV assenyala que la Llei 38/2007, sobre subvencions, assenyala la "possibilitat de concedir de manera directa, amb caràcter excepcional, subvencions que acrediten raons d'interés públic, social, econòmic o humanitari". És en aquest últim apartat, especialment, en el qual es dóna suport la Generalitat per a concedir una ajuda directa, sense concurs, a les afectades: "Resolució per la qual es regula i concedeix una subvenció directa, per raons humanitàries, com a persona afectada per la denominada síndrome d'Ardystil".
Com va assenyalar Puig, això suposa l'inici de tancament d'un capítol que la mateixa Generalitat en 1993, amb el socialista Joan Lerma i Blasco com President, es va comprometre a això: "La Conselleria de Treball i Assumptes Socials es farà càrrec de les despeses que originen la defensa jurídica dels afectats. Cadascun dels afectats podrà en aquest sentit triar l'advocat que més confiança li meresca". No obstant això, encara que la sentència definitiva va arribar en 2005, els governs populars de Francisco Camps i Alberto Fabra, van desoir el compromís i no es van reunir amb les afectades.
"Hem estat 20 anys enviant cartes i Camps no ens va voler rebre i ell li ho va perdre. Ara he vist voluntat de rebre'm perquè crec que tinc el dret de reclamar no per a mi, sinó per al grup", va assenyalar Consuelo Ragüés després de l'anterior reunió, que va perdre a dues filles per la síndrome.
Així, Puig va assenyalar ahir als mitjans de comunicació que "desgraciadament", amb els anteriors governs populars, "no es va fer justícia amb aquelles persones treballadores". "Per a mi és, per descomptat, una satisfacció que hui es comence a fer justícia amb les afectades d'Ardystil".
Inhalació de productes tòxics
El cas del posteriorment conegut com a Síndrome d'Ardystil es remunta a 1992. Ardystil era, precisament, la primera empresa en la qual s'estampaven teles en la qual es van documentar casos.Les afectades -en la seua majoria dones-, presentaven símptomes greus d'insuficiències respiratòries, semblants a la pneumònia o bronquitis. Els casos es van desenvolupar per la inhalació de diversos productes -que agreujaven entre si els seus efectes-, en condicions lluny de la legalitat: sense màscares o aquestes sense canviar els filtres; amb les finestres tancades pel fred de la zona però sense un correcte sistema de ventilació; treball en negre.
Lola, una altra afectada que va acudir a la reunió amb el President el març passat, va assenyalar que quan va treballar en una de les fàbriques -on va començar amb 15 anys-, "no hi havia ventiladors ni màscares".