Les partitures són violetes: la força de les dones creix en la música

Cada vegada hi ha més dones intèrprets en les bandes de música, directores i compositores des de la seua introducció als 60

Les partitures són violetes: la força de les dones creix en la música
29/03/2019 -

“Com passa amb la majoria de músics valencians, vaig nàixer en una família de músics i amb tan sols 10 dies ja vaig acudir al meu primer assaig en la banda”. Míriam Pascual ha crescut envoltada de la música, una insígnia de la qual la Comunitat Valenciana pot presumir especialment perquè la seua llarga tradició va acompanyada de qualitat. Però a més, on hi ha una realitat cada vegada més evident: les dones guanyen protagonisme a grans camallades. Un pas avant que no ha sigut fàcil però que cada dia és més optimista perquè les músiques, i especialment les compositores i les directores, han fet del seu treball un altaveu per a demostrar que les persones van per davant del seu gènere i ja no hi ha lloc per a les desigualtats.

La primera vegada que Míriam va tindre un referent en la música va ser des de molt xicoteta, quan va conéixer a la seua professora de solfeig i flauta travessera i directora de la seua banda, la Societat Musical La Tropical de Benigànim, Inma Mateu. “Recorde quan vaig començar a donar flauta amb ella. Les seues classes eren espectaculars, però va començar a estudiar direcció i va parar. Després, com a directora, té les coses que cal tindre per a dirigir: un coneixement musical molt profund, la capacitat per a abordar una partitura amb molt de respecte i una energia i vitalitat que transmet a la banda. És molt lluitadora i a més, va ser de les primeres a dir ‘jo seré directora’”, conta.

La trompeta es uno de los instrumentos considerados “masculinos”.

Mateu ha portat la batuta de diverses bandes i orquestres de la Comunitat Valenciana, així com dels conservatoris de Catarroja, Carcaixent i Elda i combina aquest vessant amb la docent de flauta travessera i cant en diversos centres musicals. Hui dia pot presumir d’una àmplia trajectòria professional de 20 anys, però com indica la seua antiga alumna, els seus principis no van ser fàcils. És part de les primeres generacions d’intèrprets femenines que es va fer un buit entre els faristols dels seus companys per a formar part de la plantilla de la seua banda, un fet del qual es té constància ja en la dècada dels 40 però que va créixer a la fi dels 60 i es va normalitzar especialment en els 80, segons confirma Lourdes Gavilá, Secretària General de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV).

Inma Mateu: “El problema arriba quan s’ascendeix a nivells com el de la direcció o la composició”

No obstant això, la batuta de la Societat Musical La Tropical de Benigànim quan Míriam feia els seus primers passos en la música és de les poques que protagonitza titulars com “primera dona al capdavant de la banda”. De les poques, perquè no hi ha moltes veus que puguen dir el mateix. No hi ha estudis que ho reflectisquen en xifres, però la seua experiència li ha demostrat que així és. “En el cas dels intèrprets de les bandes de música no hi ha molt de desequilibri entre homes i dones, ni tampoc l’he notat especialment com a docent en els conservatoris en els quals he treballat. El problema comença quan s’ascendeix a altres nivells, com en el cas de la direcció i la composició”, explica Mateu. De fet, juntament amb altres companyes del món de la música, Mateu ha llançat el projecte Dones i Bandes, que tracta de localitzar i unir a les intèrprets de banda que es van unir a partir de 1980 “per a reivindicar la seua figura i que no caiga en l’oblit tot el que van aconseguir.

La seua contribució a eliminar estereotips sexistes que impedeixen l’ascens femení a la professió i l’impuls de referents compositores i directores, així, ha conduït al grup a guanyar el primer Premi Euterpe per la Contribució a la Igualtat de Gènere en l’àmbit de la Música Valenciana de la FSMCV aquest 2018, un guardó que pretén reconéixer els esforços que entitats socials, polítiques i econòmiques fan per aquest camp artístic a la Comunitat Valenciana. Aquest premi de gran popularitat en el territori conviu, així mateix, amb els Premis Bankia al talent musical a la Comunitat Valenciana, convocats per la mateixa federació amb el patrocini de Bankia per a donar suport als millors músics, formacions musicals professionals, investigadors, projectes educatius i activitats emprenedores musicals.

Davant aquest sostre de cristall musical, la FSMCV va decidir fer les seues primeres estadístiques per a conéixer quina era la relació de gènere per grups d’edat entre els 40.882 intèrprets federats. En concret, en 2018 les principals diferències s’observaven ja des dels primers 10 anys de vida, on el 73,8% són xiquets enfront del 25,2% de les xiquetes; les dades revelen, d’altra banda, que en tots dos sexes la majoria té entre 21 i 45 anys (un 68,7% en el cas dels homes i un 31,3% en el de les dones) i que comencen a disminuir a partir dels 46, especialment en el cas d’elles. A més, són molt pocs els músics i sobretot músiques federades amb edat més avançada, com mostra el següent gràfic a partir de les dades de l’entitat:

A pesar que són estudis molt recents, Gavilá indica que la maternitat i la conciliació familiar i laboral poden estar darrere del retard en la introducció de les dones en aquest camp. “El motiu és que les dones, en quedar-se embarassades, assumeixen el rol d’ocupar-se dels fills i això no els permet incorporar-se a aquest tipus d’activitats”, sumat al fet que “no estava bé vist que les dones isqueren a tocar amb la banda a altes hores de la nit en festes” quan van entrar les primeres. En aquest sentit, Mateu indica que a la fi dels 90, quan dirigia diverses bandes xicotetes, es va quedar embarassada i va fer una aturada laboral de diversos anys. “Ara ho pense i crec que, encara que no m’ho haguera deixat, no podria haver avançat tampoc per aqueixa consciència de l’època”, confessa.

– El problema està més bé en la falta de dones o en la seua invisibilització?

+ En el cas de la direcció, és un món d’homes masculins, que manen. No es fa cas a la figura de la dona moltes vegades, com si fores invisible, et demanen molt més i no et permeten fallar.

La definició dels rols de gènere també forma part de la resposta que Pascual, que a més de compositora és gestora cultural, atribueix a la desigualtat de gènere en el món de la música. La simple elecció dels instruments, tal com opina la valenciana, “juga en contra de tots dos sexes”. En explicar-ho, de fet, li ve al capdavant un moment que va viure molt jove, quan començava a fer classe de cor als alumnes i alumnes que havien d’iniciar-se com a instrumentistes: “Quan una de les xiques va dir que volia tocar la trompa, les seues companyes li van dir que això era de xics. No hi havia manera de consolar-la i de calmar-la i aquella classe de cor es va convertir en classe de ‘els instruments no tenen gènere’”.

La entrada de les dones a les bandes de música comença en la dècada dels 60 i es normalitza en els 80

Els primers instruments que van agafar les dones van ser principalment els de vent fusta, com la flauta travessera, el clarinet, l’oboé o el saxofon, tal com destaca la Secretària General de la FSMCV. Un fet que podria deure’s a la possibilitat que les bandes de música tingueren el seu origen a partir de formacions musicals militars (on destaquen els metalls entre els músics, homes), encara que no hi ha estudis clars sobre aquest assumpte. “Veure dones tocant un instrument de metall o percussió és bastant nou, encara que es treballa per a trencar aquest sostre”, insisteix la directiva.

Natalia Montañés, percussionista i coneguda especialment per ser també una de les directores més destacades del panorama musical valencià que ha recorregut món amb la seua batuta, és de les quals, com Pascual o Mateu, assegura que els instruments s’han enquadrat pel sexe, però “són de la persona que els toca”. Si alguna cosa comparteixen Montañés, Pascual i Mateu és precisament, l’opinió que són les persones els qui donen vida a la música i els qui han de ser les úniques que han de decidir en què volen convertir-se.

La FSMCV ha llançat per primera vegada el Premi Euterpe per la Contribució a la Igualtat de Gènere en
la Música Valenciana

En aquesta línia coincideix Mercedes Femenía, professora d’harmonia, contrapunt i composició, solfeig, flauta travessera i una de les primeres directores que va desfilar pel camp del Mestalla al capdavant d’una banda. Quan va començar, compte, no hi havia quasi dones treballant com a directores ni en els cursos que feia, com li va ocórrer a Montañés. No obstant això, les dues insisteixen que sempre s’han sentit integrades i que l’important és que siguen les pròpies dones les que es mobilitzen i demostren el que valen per a dedicar-se al que els agrada.

Això va ser, precisament, el que va fer Pascual. Va estudiar Composició on volia, en el Conservatori Superior Joaquín Rodrigo de València, en una promoció a la qual anomenaven “rareta” perquè era curiós que hi haguera dues xiques en la classe. Es va formar amb més cursos a Madrid, on com a molt tenia una companya i recorda quan es va trobar a Eduard Punset i es va quedar perplex en sentir que era compositora. De fet, lamenta que alguns dels seus professors li digueren que “hi havia poques dones que componien i que no eren molt bones” o que el seu màxim referent en la composició, la finlandesa Kaija Saariaho, era una mica “naïf” i no tenia profunditat, a pesar que la seua obra L’amour de Loin és de les poques òperes de nova creació que està de forma regular en els escenaris.

FSMCV

La valenciana ha treballat en aules del País Basc, de les Illes Balears o de la Comunitat Valenciana i encara que assegura que aquesta desigualtat en l’alumnat canvia molt entre llocs com València o Bilbao, on hi ha molts més noms de xica en les llistes, ara, en Maastrich, té una classe diversa, amb xics i xiques de diferents cultures i orígens.“Si penses que només hi ha una o dues dones estudiant composició, encara que estiguen molt avançades, són fàcils d’invisibilitzar, però quan comences a donar visibilitat a la lluita feminista, comença a haver-hi més i amb aqueix ‘efecte cridada’ van sumant-se”, reivindica.

Aquest camí per a reivindicar la igualtat ha avançat especialment des de 2015, quan es va crear la Banda de Dones de la FSMCV. Es tracta d’un projecte que té com a objectiu visibilitzar a les dones en la interpretació, la direcció, la composició i la gestió. Va començar per a celebrar el 8 de Març amb un concert reivindicatiu, però a poc a poc ha augmentat les seues actuacions gràcies al gran acolliment de la plantilla i del públic i al suport que ha tingut d’entitats com Bankia, que amb la seua iniciativa ‘Escolta València’, des de 2014 ha donat suport a les societats musicals de la Comunitat Valenciana de les quals provenen les intèrprets amb 4,4 milions d’euros i col·labora amb la FSMCV per a donar-li impuls. A més, ofereix beques per a estudiants ja que el de la música és un món difícil amb grans sacrificis econòmics, sobretot si el repte és convertir-se en professional, així com premis al talent musical que es guien pel potencial i no pel gènere.

Banda de Mujeres

Enguany, la qual cosa ja s’ha convertit en una cita ineludible per al públic va ser més especial que mai. El passat 10 de març, la Banda de Dones de la FSMCV estrenava la Suite dels Séquies, una obra promoguda per la Diputació de València composta per huit compositores de la Comunitat Valenciana que, a més de fer un homenatge a totes les dones que han sigut fonamentals per al desenvolupament agrícola, social i econòmic del territori, també li ho rendeix al món de la composició femenina. “El bonic d’aquesta obra és que està creada per huit professionals amb vides i personalitats molt diferents i això es reflecteix en la música. El resultat està en la seua amalgama de llenguatges i estils”, valora Pascual, que ha compost el moviment ‘Rascanya’.

En 2015, la FSMCV va crear la Banda de Dones per a donar visibilitat a músiques, compositores, directores i gestores

I és que la formació feminista no solament posa cara a la música a través de les instrumentistes, sinó que també dóna la mà a les companyes que han viscut en silenci en el món de l’art durant molt de temps. De fet, l’actual directora titular, Marita Primo, tenia clar que el seu projecte havia de ser “un escenari per als diferents vessants artístiques” i, per això, en el passat concert no va faltar una ballarina, una actriu, protagonistes d’obres com Didín Puig o simplement trompetes solistes. En aquest sentit, Cristina Luis, una de les músiques que forma part de la corda de trompes, cada vegada més feminitzada, confessa que es va apuntar per un motiu molt clar: “Em sembla que aquest projecte està molt bé perquè la majoria de músics que triomfen ho fan a l’estranger i són homes, el tenen molt més fàcil. Cal reconéixer que hem fet una banda sencera de dones. Som moltes i volem que se’ns veja”.

Primo, per part seua, considera que “és interessant un projecte com aquest per a visibilitzar aspectes que no es veuen habitualment, perquè hi ha moltes dones que toquen la flauta, el clarinet o a poc a poc la trompa, però no hi ha tantes que toquen el trombó o la tuba”. Femenía, que va dirigir la banda en 2018, i Mateu, que ho va fer en 2016, afigen que és important que la gent que gaudi d’aquests concerts veja a dones tocant aquests instruments i a les directores o les compositores per a superar obstacles. “Ha suposat un canvi de mentalitat. Tot el que siga per a donar suport a la dona sempre és positiu perquè cal donar-li veu perquè després es normalitze”, valora la segona.

Mercedes Femenía: “Cada vegada veiem més dones en la música perquè van fent el que els agrada”

La veritat és que Luis ha aconseguit entrar a pesar que la FSMCV ha rebut quasi 200 sol·licituds per a accedir i que, encara que recorda que el seu avi li deia que la trompa pesava molt, el seu esforç ha pesat més. Són moltes les noves generacions de músiques en les bandes de música de la Comunitat Valenciana, que segons estadístiques de la FSMCV en 2018, superen als homes en número entre els 11 i els 20 anys i es mantenen amb força fins als 35, especialment. El secret, per a Míriam Pascual, està que projectes com el de la Banda de Dones visibilitzen professions silenciades i “fan que existisquen, que es puga triar ser una mica del que encara les xiquetes no s’havien adonat”. En el mateix insisteix Natalia Montañés, que creu que el futur serà més paritari quan es demostre el talent i, sobretot, “si en els conservatoris hi ha gent que diu a aquestes xiques ‘vosaltres podeu ser les pròximes directores si us ho proposeu’”.

Fa uns anys, Femenía va compondre el pasdoble Femme Força per al col·lectiu que cada dia lluita pels seus drets i, hui dia, fa balanç i creu que l’èxit està que “les dones a poc a poc van fent el que els agrada i així és com les anem veient en tots els àmbits musicals”.

-Què queda per fer per a aconseguir la igualtat en el món de la música?
+ Que les dones no parem, que fem el que ens agrade sense pensar si és d’homes i dones. I que tots, tant homes com dones, vegem darrere de l’instrument, la batuta o l’obra a un professional i no un nom femení o masculí.

Eva Máñez

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

5 × 5 =

sagunt a escena 2019
turismo salou