Científics de la Facultat de Medicina de la Universitat de Virgínia (Estats Units) han aconseguit millorar "dràsticament" la capacitat de ratolins ancians per a aprendre i recordar millor gràcies a la millora de la funció dels gots limfàtics.
El treball, segons detallen aquests investigadors, pot proporcionar als metges un camí "completament nou" per a tractar o prevenir la malaltia d'Alzheimer, la pèrdua de memòria relacionada amb l'edat i altres malalties neurodegeneratives.
Aquesta nova recerca parteix del laboratori del neurocientífic Jonathan Kipnis, l'equip del qual va descobrir en 2015 que el cervell està envoltat de gots limfàtics. Aqueix descobriment va ser notícia a tot el món, no obstant això, Kipnis veu la nova troballa del seu equip com el més important fins al moment.
"Quan prens ratolins naturalment envellits i els feixos aprendre i recordar millor, açò és realment sorprenent. Si podem fer que els ratolins vells aprenguen millor, açò em diu que hi ha alguna cosa que es pot fer en humans. De fet, sóc molt optimista que algun dia podríem viure fins a molt, molt avançada edat i no desenvolupar Alzheimer", indica Kipnis.
Tal com explica l'investigador, els gots limfàtics envellits que connecten el cervell i el sistema immune juguen papers "crítics" tant en la malaltia d'Alzheimer com en la disminució de la capacitat cognitiva que ve amb el temps. "Aquest nou treball brinda la imatge més completa fins al moment del paper d'aquests gots i la seua tremenda importància per al funcionament del cervell i l'envelliment saludable", comenta l'investigador.
Kipnis i els seus col·legues van usar un compost per a millorar el flux de deixalles del cervell als nòduls limfàtics en el coll de ratolins vells. Els gots es van fer més grans i es van drenar millor, i açò va tenir un efecte directe en la capacitat dels ratolins per a aprendre i recordar. "Aquesta és la primera vegada que realment podem millorar la capacitat cognitiva en un ratolí vell en dirigir-se a aquesta vasculatura limfàtica al voltant del cervell. Per si mateix, és un descobriment molt rellevant, però després vam dir: 'Espera un segon, si aqueix és el cas, què està passant amb l'Alzheimer?'", relata.
EN HUMANS
Els investigadors van determinar que obstruir els gots en ratolins empitjora l'acumulació de plaques amiloides nocives en el cervell, que estan associades amb la malaltia d'Alzheimer. Açò pot ajudar a explicar l'acumulació de tals plaques en les persones, la causa de les quals no es comprén bé. "Com vam fer en ratolins, serà interessant tractar de descobrir quins canvis específics estan ocorrent en els limfàtics cerebrals antics en els humans perquè puguem desenvolupar enfocaments específics per a tractar la malaltia relacionada amb l'edat", assenyala Kipnis."El que va ser realment interessant és que amb l'empitjorament de la patologia, en realitat es veu molt similar al que veiem en mostres humanes en termes de tota aquesta agregació de proteïna amiloide en el cervell i meninges. En afectar la funció limfàtica, vam fer el model de ratolí més similar a la patologia humana", exposa l'investigador.
Ara, l'equip dirigit per Kipnis treballarà per a desenvolupar un medicament que millore el rendiment dels gots limfàtics en les persones, per al que han tancat un tracte amb la companyia farmacèutica PureTech Health.
Els investigadors creuen que la millor manera de tractar l'Alzheimer podria ser combinar la reparació de la vasculatura amb altres enfocaments. "Millorar el flux a través dels gots limfàtics meninges podria fins i tot superar alguns dels obstacles que han condemnat tractaments prèviament prometedors, movent-los de l'escombriaire a la clínica", asseguren.
No obstant això, creuen que aquest nou descobriment pot oferir "una forma d'evitar l'aparició de la malaltia d'Alzheimer fins al punt que els tractaments siguen innecessaris, per a retardar-ho més enllà de la durada de la vida humana actual". "Pot ser molt difícil revertir l'Alzheimer, però tal vegada podríem mantenir una funcionalitat molt alta d'aquesta vasculatura limfàtica per a retardar la seua aparició a una edat molt avançada. Honestament crec que, en el futur, podem veure resultats reals", conclou Kipnis.